Tàrraco,
la ciutat l’origen de la qual es troba l’any 218 en una petita guarnició
romana, va jugar al llarg d’unes centúries un paper important en el complex
procés d’incorporació de la península ibèrica a la romanitat. Tant és així que
aviat aconseguix l’estatut de colònia romana i després la concessió de la
capitalitat de la província de la Tarraconense. L’any 26 abans de Crist i
durant un any el primer emperador romà, Octavi August, acompanyat de la seua
esposa, Livia, s’instal·la a la ciutat per tal de seguir les operacions
militars que el seu exèrcit du a terme contra càntabres i àsturs. A partir
d’aleshores s’inicia una llarga etapa en la qual es dota la ciutat d’un alt
nivell urbanístic i monumental, passant a ser considerada en tot l’imperi com
un lloc on la vida és plaent i còmoda. En aquella ciutat que molts consideraven
una petita Roma situa Xulio
Ricardo Trigoels fets que es relaten en la seua novel·la El somni de Tàrraco (Edicions 62, Barcelona,
2009).
El somni de Tàrraco està dividida en dos plans
temporals. L’un situat l’any 26 abans de Crist que s’inicia quan un seguit
d’interessos públics (l’extensió dels conreus d’oliveres per abastir Roma
d’oli) i privats (l’afany de poder i una passió incestuosa i malaltissa) de
diverses personalitats de l’imperi i de la província confluïxen en una conxorxa
que donarà el seu primer pas amb l’assassinat del governador de la ciutat i
amic de l’emperador. I l’altre l’any 44 després de Crist, quan un vell iber
romanitzat fill d’una fetillera, Perhtus, ens narra en primera persona part de
la seua biografia: la seua infantesa a les muntanyes d’Ausa, la seua vida a
Tàrraco.
A
més de la conxorxa política, hi ha una història d’amor entre Sula, el fill d’un
navegant d’origen iber, i una ciutadana romana, Ariadna, la filla del
governador, la seua relació és complicada i difícil per les diferències
socials. Una d’aquelles casualitats del destí (Sula és sorprés amb el cadàver
del moribund governador), farà que aquest amor acabe convertint-se en un
impossible. També hi ha una trama detectivesca on el mestre Apol·lodor
intentarà, sense aconseguir-ho del tot, desemmascarar els diversos individus
que participen en la conxorxa i esbrinar qui ha estat l’assassí.
Al
llarg de les pàgines el lector ensopega a més de l’amor i el crim amb la
traïció, la traïció d’un fill, Luca, al seu pare, el governador; la traïció de
dos senadors a l’emperador; la traïció de Virgili duumvir d’Illerda al seu
soci, Luca... Però la més gran traïció no la descobrirà fins que no arribe a
les darreres pàgines...
La
prosa de Xulio Ricardo
Trigo és àgil i està dotada d’un llenguatge clar i precís amb el construeix
un text amè i una atmosfera convincent. La trama és complexa i està ben
travada, sense deixar cap fil solt. Durant el llarg relat Xulio Ricardo Trigo
ens fa un recorregut ple de detalls per les terres que anys avenir es
convertirien en Catalunya, demostrant una gran coneixement de l’època, dels
paisatges i dels costums, i aconseguint que el lector sense cap dificultat se
situe en el temps i en aquell espai, gaudint de la lectura sense haver d’anar a
buscar l’enciclopèdia cada dos per tres.
Xulio,
a més, crea una interessant galeria de personatges d’una gran credibilitat:
Apol·lodor, vell mestre i conseller del cèsar, que actua com una mena de detectiu;
Trepo, l’esclau britànic home de confiança de la dona del cèsar; Lucius, fidel
centurió; Ati Viperi, comerciant de llibres; i Ceró, el seu ajudant, entre
altres. D’entre tota la col·lecció de personatges destacaria el de Livia
Drusil·la, esposa del cèsar, la vida, la personalitat, el paper tan important
que féu en la construcció de l’imperi romà i la seua primera dinastia i la seua
llegenda negra la convertixen en un personatge fascinant, que no sols ha
atrapat el mateix Xulio Ricardo Trigo, sinó que ho ha fet i ho farà amb
qualsevol autor que escriga sobre aquest període de la Roma imperial.
I
com potser que m’oblide, dirà algun lector, també el cèsar Octavi August,
perquè Octavi no apareix en tota la novel·la d’una manera directa, però, com el
poder, és omnipresent per tot el text.
Un
bon llibre que no decebrà els lectors de novel·la històrica.
(A la
fotografia: Jordi Lara, escriptor i cineasta, Josep Fèlix Ballesteros, alcalde
de Tarragona, i X. R. Trigo, durant la presentació del llibre a l'Antiga Audiència de Tarragona)
Hola Xulio No sé si em recordaràs, sóc l'Anna, una noia que va venir a la presentació del teu darrer llibre a Reus. Primer de tot voldria felicitar-te per El somni de Tàrraco, que encara no he acabat però que de moment m'està agradant molt. I després voldria demanar-te si podries donar-me la teva opinió sobre el procés de creació literària. M'explico: estic fent un treball de recerca en què escric una breu història ambientada a Tàrraco romana, i ara -a la recta final del treball i a punt d'acabar el relat- se m'ha acudit que em seria molt útil conèixer l'experiència d'un veritable escriptor. T'estaria, doncs, molt agraïda si em poguessis dir com ha estat el teu procés de documentació en El somni de Tàrraco, si abans de començar tenies pensada tota la trama o la vas anar desenvolupant mentre escrivies i quin creus que és l'ingredient clau de la novel·la. Qualsevol altra aportació o consell que vulguis compartir segur que em serà molt útil pel meu treball. Moltes gràcies! Anna
xrtrigo |
dimarts, 29 de desembre de 2009 | 20:44h
És clar que et recordo. Em penso que eres la més jove de la presentació. T'agraeixo les teves paraules, pel que intueixo amables, però també satisfetes amb la lectura. Sempre és bo saber l'opinió dels lectors i lectores, de fet escriure és comptar amb ells, intentar compaginar la passió de l'escriptura amb la passió de la lectura. Un escriptor, per damunt tot, sempre és un gran lector. Per a la resta del que em demanes t'escric un correu.
No sé si em recordaràs, sóc l'Anna, una noia que va venir a la presentació del teu darrer llibre a Reus. Primer de tot voldria felicitar-te per El somni de Tàrraco, que encara no he acabat però que de moment m'està agradant molt. I després voldria demanar-te si podries donar-me la teva opinió sobre el procés de creació literària. M'explico: estic fent un treball de recerca en què escric una breu història ambientada a Tàrraco romana, i ara -a la recta final del treball i a punt d'acabar el relat- se m'ha acudit que em seria molt útil conèixer l'experiència d'un veritable escriptor. T'estaria, doncs, molt agraïda si em poguessis dir com ha estat el teu procés de documentació en El somni de Tàrraco, si abans de començar tenies pensada tota la trama o la vas anar desenvolupant mentre escrivies i quin creus que és l'ingredient clau de la novel·la. Qualsevol altra aportació o consell que vulguis compartir segur que em serà molt útil pel meu treball. Moltes gràcies!
Anna
Per a la resta del que em demanes t'escric un correu.
Una abraçada