Torno a ser membre d'una llista renovadora i crítica amb el funcionament actual del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a les eleccions que es faran el 12 de març vinent. Aquesta llista dóna suport al candidat a degà Salvador Cot, subdirector de l'Avui i vocal de la Junta del Col·legi els darrers quatre anys (foto). Ell i set vocals més d'aquesta Junta vam denunciar públicament, ara fa un mes i mig, greus irregularitats en la gestió econòmica i administrativa de l'entitat, la qual cosa va desencadenar l'actual procès electoral. Ens enfrontarem, si no hi ha cap sorpresa d'última hora, amb una llista "oficialista" encapçalada per Josep Maria Martí, que ja ha rebut la "benedicció" del degà sortint, Josep Carles Rius, eloqüent mostra de "neutralitat", tenint en compte que ell és el president de la Junta Electoral que ha de controlar les eleccions. (N'hi ha més)
Em torno a presentar com a candidat a vocal per una raó fonamental: perquè estic convençut que en Salvador pot ser la persona que trenqui amb la inercia dels darrers tres degans (Joan Brunet, Josep Maria Huertas i Josep Carles Rius), que han anat deixant "podrir" la situació interna del Col·legi i no han sabut situar la institució com a referent de la professió en un moment de precarietat i de desconcert dels periodistes. En Cot ha demostrat la seva professionalitat en els diversos mitjans de comunicació on ha treballat (TVE-Catalunya, TV3, El Temps i ara l'Avui) i sempre ha tingut una actitut ferma de defensa del periodisme davant el dirigisme i les pressions polítiques (com en el cas dels "blocs electorals" quan era membre del Comitè Professional de TV3). Compartim, a més, un sentiment i un compromís per la sobirania del país que ha quedat reflectit en centenars d'articles d'opinió seus. La llista que dóna suport al candidat Cot està formada per un grup de periodistes de diferents mitjans i sensibilitats (la mateixa Pilar Antillach, candidata a degana el desembre de 2005 i el maig de 2006; Llibert Ferri, Patrícia Gabancho, Esther Vera, Oriol Cortacans, Enric Sierra, Bernat Capell, Irene Caparròs, Anna Grimau, entre d'altres), però amb una cosa en comú: apostem per un canvi a fons en l'estructura del Col·legi i una nova manera de representar i defensar la professió. Creiem que l'estructura interna del CPC s'ha quedat anquilosada en els anys 80, té una plantilla ineficient i desmotivada i està gerenciada per una persona que ja no mereix la confiança dels col·legiats (massa temps al càrrec, massa vicis adquirits i indicis claríssims d'irregularitats en la gestió, segons hem pogut entreveure del poc que ens han deixat fiscalitzar, tot i ser membres de la Junta de Govern). Això pel que fa portes endins, però de cara enfora, la feina també és ingent: recuperar per al Col·legi la vocació d'eina al servei dels professionals i no pas al servei de les empreses periodístiques, ajudar-los en la formació continuada en temps de crisi, buscar fórmules per captar les noves fornades de periodistes, majoritàriament no col·legiats perquè no hi veuen cap utilitat pràctica... La campanya no comença oficialment fins d'aquí a unes setmanes, però com que des de l'altra banda ja comencen a intoxicar, no he volgut deixar més temps sense situar-me i situar-vos en el conflicte.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
No ens coneixem de fa gaire, però el bloc de la Bel Zaballa és tant interessant, per la forma com explica les coses i per les coses que explica, que em permeto de recomanar-lo.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
