birmania |
dijous, 17 de desembre de 2009 | 18:55h

Missing Asia (Enyorant l'Àsia) és el títol d'una exposició que es pot veure a Barcelona fins el 16 de gener, de l'artista birmà Htein Lin, que va ser pres polític al seu país durant més de sis anys, durant els quals se les va empescar per, malgrat les prohibicions, poder seguir creant des de la presó. Ara viu a Londres, casat amb la que havia estat embaixadora anglesa a Birmània.
Htein Lin, un pres polític acusat de planejar activitats de l'oposició, havia aconseguit treure de contraban de la presó més de 300 quadres i 1.000 il lustracions en paper. Ara, tres anys més tard, les seves obres ofereixen una visió poc freqüent de la vida a la presó a Myanmar, abans Birmània, un dels països més autoritaris i tancats del món.
La més esgarrifosa de les obres de Htein Lin, titolada "Sis dits", mostra una línia d'homes prims amb els dits que falten, de les mans i dels peus. Aquests homes i les seves famílies són massa pobres per oferir els suborns de $ 50 a $ 100 que els permetrien deixar de ser presoners enviats a camps de treballs forçats en pedreres i pantans infectats de malària.
"L'única forma per als més pobres d'escapar dels campaments era un 'accident'", va dir Htein Lin, nascut el 1966 i resident a Londres. Això consistia normalment en demanar a un altre pres a utilitzar una aixada o una pala de l'horta de la presó per tallar dos o tres dits i després mostrar les lesions als metges.
Altres treballs, molts fets sobre els longis blancs que serveixen com els uniformes de la presó a Myanmar, mostren representacions horribles de la fam i la malaltia. Les obres assenyalen la llarga connexió entre l'antiga Birmània i Gran Bretanya, la potència colonial des de la dècada de 1880 fins poc després de la Segona Guerra Mundial.
Per a Htein Lin, una temporada de set mesos al corredor de la mort, on va ser enviat com a càstig per donar un discurs polític als reclusos, va resultar ser un dels moments més productius. "Va ser una bona oportunitat per a pintar, perquè els funcionaris de presons no venien molt sovint, estaven massa espantats", va dir. Els altres presos condemnats a mort, encara que sense el més mínim coneixement d'art, volien ajudar.
"Volien participar en alguna cosa. Pensaven: «Abans de la nostra mort, podem ajudar a aquest artista." Així que els homes al corredor de la mort de bon grat li donaven els seus longis, la seva única peça de vestir, i va servir com a llenç per a Htein Lin.
Aquest és un fragment d'una traducció d'un article del New York Times.
La seva obra es pot beure aquests dies a Barcelona, a la sala Tasneem Gallery.
La més esgarrifosa de les obres de Htein Lin, titolada "Sis dits", mostra una línia d'homes prims amb els dits que falten, de les mans i dels peus. Aquests homes i les seves famílies són massa pobres per oferir els suborns de $ 50 a $ 100 que els permetrien deixar de ser presoners enviats a camps de treballs forçats en pedreres i pantans infectats de malària.
"L'única forma per als més pobres d'escapar dels campaments era un 'accident'", va dir Htein Lin, nascut el 1966 i resident a Londres. Això consistia normalment en demanar a un altre pres a utilitzar una aixada o una pala de l'horta de la presó per tallar dos o tres dits i després mostrar les lesions als metges.
Altres treballs, molts fets sobre els longis blancs que serveixen com els uniformes de la presó a Myanmar, mostren representacions horribles de la fam i la malaltia. Les obres assenyalen la llarga connexió entre l'antiga Birmània i Gran Bretanya, la potència colonial des de la dècada de 1880 fins poc després de la Segona Guerra Mundial.
Per a Htein Lin, una temporada de set mesos al corredor de la mort, on va ser enviat com a càstig per donar un discurs polític als reclusos, va resultar ser un dels moments més productius. "Va ser una bona oportunitat per a pintar, perquè els funcionaris de presons no venien molt sovint, estaven massa espantats", va dir. Els altres presos condemnats a mort, encara que sense el més mínim coneixement d'art, volien ajudar.
"Volien participar en alguna cosa. Pensaven: «Abans de la nostra mort, podem ajudar a aquest artista." Així que els homes al corredor de la mort de bon grat li donaven els seus longis, la seva única peça de vestir, i va servir com a llenç per a Htein Lin.
Aquest és un fragment d'una traducció d'un article del New York Times.
La seva obra es pot beure aquests dies a Barcelona, a la sala Tasneem Gallery.





