josepselva |
dijous, 17 de desembre de 2009 | 17:26h
Heus aquí uns quants exemples de "fets culturals" que ens els seus respectius ámbits mereixen la protecció de la "cultura" que els practica.
El
fet cultural és una de les principals excuses per mantenir la
“corrides de toros” i els correbous. Excuses i no pas raons,
perquè no estem parlant de l'espanyolitat o catalanitat d'aquests
espectacles. Ni les tradicions justifiquen la crueltat, ni
l'espectacle el sofriment. Estem parlant purament de sensibilitat
dels animals humans envers els animals no humans, i en aquest camp els humans perdem.
No
crec en els drets dels animals, sinó en les obligacions de les
persones i això em separa dels animalistes i antiespecistes, però
no tant com els en separa aquells que justifiquen el maltracte o la mort animal
per pur plaer.
Segurament
la meva és terra de ningú i ni uns ni altres em consideraran dels
seus, però estic avesat a viure en territori de frontera i és en
aquest espai on els transfronterers trobem aliats i rivals ocasionals
i el ritus iconoclastes es barregen amb les militàncies.
En
el cas dels toros i també dels correbous no entenc com poden esgrimir-se justificacions –a manca de justícia- i com una
categoria tan transversal de persones poden fer llit comú per gaudir
de l'orgia dels “ruedos” i les corredisses dels carrers i plaçes.
Dels
jainistes a la
festa del
xai hi ha en mig un territori natural de civilització conscient de la limitada capacitat de judici que ens ha estat donat,
i hem de retornar als orígens per treure les teranyines culturals i
rumiar si en algun cas civilització cultura i sensibilitat poden
trobar un lloc comú, gens dogmàtic, per afirmar sense ombra de
dubte que un civilitzat capaç de gaudir amb la mort o patiment d'un
animal no és de fiar per part d'un altre civilitzat.
Per
això agraeixo tant que uns civiltzats intel·lectuals, artistes i
lliberals de professió signin un manifest
tan delirant, amb regust de Cabreo
a favor del Toreo.
No hi ha res mes desmitificador que opinar sobre tot per descobrir les limitacions de cadascú. I
els Puigbó, Espadaler, Gimferrer, Berceló, Bieito, Barril, Sisa,
Canut o Joan de Segarra entre d'altres, es barrejen fent causa
comú amb Boadella, Azúa, De Carreras, Jimenez de Parga, Mercedes
Milá o Ramón de España
No se que passarà demà al Parlament, però no hi auguro res de bo, doncs la politiqueria omnipresent adoba el farcit i ha contaminat un debat sobre la sensibilitat de l'ànima humana. Ves a sebre si els parlamentaris porucs com sempre, gosaran ni que volessin posar fi a la barbàrie i olé.
No fos cas que alguns influents lobbys prenguessin el seu vot com un atac de banyes, i com alguns toreros morissin en l'intent
