Breu i, malgrat tot, alegre reflexió sobre el tema del referendum i la patètica comèdia que se'n deriva. Sort en tenim que els veritables protagonistes de la convocatòria són gent com cal. Parlo dels milers d'anòmins que han estat treballant durament per portar endavant el projecte, no pas dels quatre pollastres a la caça i captura de la medalla.Ja ho va dir fa
molts anys el filòsof o potser està a l’Eclesiastès i diu: “La vanitat ens ha de matar a tots.”
I és
cert. Feta la consulta o referèndum independentista, que ha estat un èxit
admirable es miri com es vulgui mirar, una penya de pollastres ha tret
pit i ha mirat de fer-se protagonista de la diada.
Una mica com dient: “Sí, la
cosa ha estat bé, però sens dubte el protagonista, el més guapo sóc jo: atenció
Catalunya, atenció món sencer: el més guapo sóc jo, el mèrit ha estat meu.”
Es
una lamentable constatació, però sí. Amb matisos, és clar.
Adhuc més: qui no ha participat, en comptes
de callar i admirar, se’n fot de la cosa, i afirma que els resultats constaten
que ell tenia raó. Com que estaven en contra, no tenen cap vergonya de dir que
la baixa participació s’ha produït perquè ells no estaven en la consulta. I
mentre es neguen, horroritzats, a què es pugui fer un referèndum vinculant, van
dient que si el referèndum no és vinculant, no val la pena de fer-ne, que és un
divertimento. Perquè els bons són ells i el poble català ja ho ha vist.
I
alguns dels que sí que van participar, ara diu que volen fer un partit i tot, i
que la Coordinadora Nacional ha presentat una I.L.P., però que no és la
coordinadora, perquè no han parlat amb ningú, sinó 4 tipus a títol personal,
per penjar-se una medalla.
Uns i altres afirmen que el poble català, en
realitat, no ha fet més que donar-los la raó.
Ja t’ho dic: La vanitat ens ha de matar a tots. (si no estem ja morts, vull dir).
El teu comentari em sembla molt encertat, però la imatge és purament decorativa.
Seguim en contacte.
Hem quedo amb la dignitat i el treball d'els milers de patriotes voluntaris que hi han deixat metaforicament parlant el (coll) i amb la gran participació de la ciutadania al conjunt de les poblacions que si feia la consulta.
Ningù ha dit, que la independència nacional de Catalunya...com a passat tot arreu, sigui cosa sencilla. Peró les consultes son un avans i un desprès per le pressa de consciència ciutadana per a molts del que no hi van participar, sigui en un o altre sentit del seu vot, o per als que hi vam participar d'una manera mes o menys activa en la organització o fins hi tot només d'una manera passiva, anant a votar.
Com deia el poeta., "caminante no hay camino, se hace camino al andar"...doncs som.hi, aixó només ha fet que començar.
Ànims i força company, la lluita continua i cal resisitir.se a les vanitats doncs fins hi tot caldrà comptar amb els vanitosos.
Salut Republica i Independència.