Amb la finalitat d’avaluar els resultats del 13-D, he establert una correlació entre el vot afirmatiu a la indepèndencia de Catalunya i el vot a CiU i a ERC a les eleccions de 2006 com a indicador de referència. En el primer cas he establert el percentatge sobre el padró; en el segon, sobre el cens electoral. He tingut en compte només les poblacions de 10.000 habitants o més.
El resultat és el que consta en la taula i en el gràfic següents:
http://www.webpersonal.net/avl3119/articles/temporal/dades_13D.htm
A la vista d’aquestes dades es poden formular els comentaris següents:
1) Hi ha una correlació – vejats meravella - entre l’“índex de catalanisme” de cada població, definit per la suma dels vots a CiU i a ERC el 2006, i el vot afirmatiu en les consultes pro-independència.
2) Aquesta correlació, però, dista força d’ésser perfecta (R2 = 06065), cosa que fa pensar en motius locals que esbiaixen la tendència general. Caldria investigar cas per cas els motius organitzatius o de protagonisme que ho puguin explicar.
3) Hi ha dos casos, Vic i Berga, en què el nombre de SÍs en la consulta supera fins i tot el nombre de votants de CiU + ERC de 2006. També és notablement alt el percentatge del SÍ a Torelló.
4) Són cridaners en el sentit negatiu, els casos de Tàrrega i de Banyoles, i, molt especialment, el cas de Roses.
5) En les eleccions de 2006 el conjunt CiU+ERC va aconseguir 1.352.111 vots (935.756 de CiU i 416.355 d’ERC), per a un cens de 5.321.274 electors. Això representa el 25,4% del cens electoral. Hi ha dos municipis, Vilanova i la Geltrú (amb un 25,2%) i Premià de Mar (amb un 26,5%), que, en aquests termes, són representatius del conjunt de Catalunya. En un i altre cas, el SÍ en les consultes es queda a les portes del 15% (14,6% i 14,5%, respectivament).
Com el cas de Roses per exemple, on la diferencia entre cens i padrò municipal es casi el doble, i no nomès per l'efecte inmigració, sino perque hi ha molts empedronats amb residencia a Barcelona i països europeus.
Potser en alguns llocs del interior i amb poca inmigració, es vàlida minimament la comparació, però en casos com el de Roses que conec bé, i potser algun altre, no té cap valor.
No ignoro pas que en un cas tenim vots a partits i en un altre paperetes afirmatives en una consulta no vinculant, i que en el primer cas la base és el cens electoral i en l'altre el padró municipal.
Però aquests dies es diuen tantes coses i tan diverses que crec que val la pena de fer l'esforç d'extrapolar els resultats amb un mínim de garanties, tot esperant que gent amb més mitjans - i sense barrejar l'anàlisi fred amb el desig - faci estudis més acurats.
El que vull posar en relleu és que crec que podem dir, sense gran error, que projectades les dades sobre el conjunt de Catalunya, un 15% del padró municipal s'ha mostrat favorable a la independència. Si aquesta dada és incorrecta, cal rectificar-la amb dades, no pas amb impressions.
Algú ho trobarà poc, però si tenim en compte els condicionants, crec que és un bon resultat.
I si en la propera onada fem un estudi similar dels resultats i en comptes del 15% surt el 20%, voldrà dir que hem avançat. El que no podem fer es fiar-nos - i menys encara presumir - dels percentatges d'una mostra esbiaixada.
Pel que fa als elements individuals de la mostra, ja dic que les grans discrepàncies - en bé i en mal - han d'ésser objecte d'estudi. L'explicació que dónes per al cas de Roses és plausible. La gent de Roses ens ho dirà.