AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Que hay de nuevo, viejo...? (de l'il·lustre Bugs Bunny)
Porto tot el dia amunt i avall, aparcar a València a prop del PROP,
més enllà d'un joc de paraules, és una quimera... Sort dels "gorrilla"
que m'han indicat on deixar el cotxe, allà a un descampat perdut i ple de fang i
bassals, a tocar l'Hospital de la Fe.
La
funcionària que m'ha atés ha estat molt amable i m'ha vist tan perduda
pel que fa a l'engranatge administratiu de la Conselleria d'Educació,
que m'ha fet una explicació ben exhaustiva de la meva situació actual com a professora interina i de les meves opcions a partir de
gener del 2010
I les opcions són clares, però la decisió complicada.
El moment vital també ho és, i tot plegat una "encrucijada" en la que
prenguis el camí que prenguis mai s'està segur que l'altra opció no
hauria estat millor.
Hi puc renunciar a la plaça actual (de jornada reduïda i sou escàs) i esperar que m'adjudiquin una de més jornada (la qual cosa no és gens segura) o quedar-m'hi.
Deixant de banda qüestions econòmiques (no em surten els comptes) aturs i estratègies opositores:
punts, mèrits, pràctiques, etc. A l'hora de decidir que fer, el que més em pesa, però, és el
factor
humà, l'ambient de treball i la vocació docent. Estic prou a gust i realitzada en aquest Institut, no cobro gaire, però paga la pena el treball, els companys, els alumnes i la satifacció personal de ser útil en allò que m'agrada i que sé fer.
No tot són els diners, em diuen uns, però sense ells no menges, em diuen altres; i tanmateix "más vale pàjaro en mano que ciento volando", o "más vale malo conocido que bueno por conocer";
agafa-t'ho com una inversió, o arrisca't que qui no arrisca no
guanya...
En fi, de refranys i savieses populars n'hi ha per tots els
gustos; però a l'hora de la veritat només podem llençar els daus i
confiar que l'aposta sigui, si més no, la menys dolenta de totes; i si
per atzars i mèrits de la vida tenim sort i hi guanyem la partida, saber
retirar-nos a temps, abans que un cop de mal vent se'ns en porti de nou
la fortuna...
Sovint no sabem que "habrá de nuevo, viejo", ni quin serà el millor camí. A voltes tenim el futur a "la vuelta la esquina" esperant impacient, i no en som conscients, mentre que les decisions se'ns amuntegant al sac infructuós dels "i si...?" i de les oportunitats perdudes...
I només ens queda confiar no equivocar-nos, almenys no gaire...
Afegitó gairebé un any després: M'hi vaig quedar, i és el millor que vaig poder fer, ara que es va acabar, ho trobe a faltar. Per ma casa diem: otro vendrá que bueno te hará... tant de bo els dubtes d'avui foren aquells, ara ni tan sols en tinc l'opció.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
