"En Bunny encén la ràdio d'una manotada i l'aparell escup una ràfega de música clàssica a tot volum, en Bunny li dóna un altre cop, sona una emissora comercial i llavors, com un miracle, un prodigi, surt dels altaveus, amb tota la seva càrrega d'optimisme emocionant, d'emancipació sexual i de shorts d'or, la mateixa cançó de la Kylie Minogue; i tota la ràbia i la indignació d'en Bunny s'evaeixen com si tingués una fuita de gas, la seva cara encesa es relaxa i es gira cap al seu fill, es prem el cap amb els nusos dels dits i diu:- Qui sigui que va dir que Déu no existeix tenia el cap ple de merda!
- Ple de caca! - fa el nen amb un somriure mentre es frega els ulls.
- Ple de tones de fems pudents! - exclama en Bunny -. Quina cançó!
- Ple d'un cubell enorme d'excrements! - respon el noi.
En Bunny tira els malucs endavant i sacseja el cos endavant i endarrere seguint l'eufòric ritme techno, sent que la música li recorre l'espinada i li explota a la base de l'esquena amb una calidesa que li provoca la sensació d'haver-se pixat a sobre o d'haver donat a llum o d'haver-se escorregut als pantalons o alguna cosa per l'estil.
- Ostres noi! - Diu en Bunny, i s'estreny l'entrecuix amb el tou de la mà i les imatges del dia d'àvies assassines, minusvàlids malcarats, vicaris invertits i colles de meuques desdenyoses s'esfumen en l'atmosfera, i afegeix:
- Cony, és una meravella que aquesta cançó sigui legal!"
(Nick Cave, 'La mort d'en Bunny Munro')
no sabia que també publiqués llibres...
i pel que sembla l'escatologia li va.
Ja diràs quina opinió et mereix quan l'acabis!