Paraules a Xavier
12+1 de desembre 2009 a Porto
La distància és una ferida blanca
estesa en una realitat que es reconeix provisional.
Al cel fosc, no hi ha aus aquesta nit,
dormisquegen en l'estat inexistent
on els records recents
busquen el compàs anhelant.
Els somriures són blancs
com el gel desfet
que cobrix el temps que s'amaga
en les mans agitades
de les estreles transparents.
La realitat dorm inacabada
tot sabent que la calidesa
del teu pròxim abraç
cremarà sense remissió el fred
i novament naixeran
besades nocturnes
dolces com flors primerenques...
