Sembla que ICV es quedarà sola en la seva defensa del manteniment d'un import de successions que gravi les herències milionàries i continuï essent un ingrés per a les arques de la Generalitat a la vegada que un element de redistribució de la riquesa.
S'han dit moltes coses i ja se sap qui qui parla molt corre el risc de dir algunes tonteries.
He sentit coses com que l'eliminació de l'impost de successions és un clamor social (Ridao), però el cert és que tant CCOO, com la UGT, com Caritas, com La federació d'Associacions de Veïns i una vintena més d'entitats socials no precisament minoritaries estan a la vora d'ICV en el manteniment (reformat) d'aquest impost.
En fi, adjunto un parells de documents amb un clar resum de les 10 mentides sobre l'impost de successions, l'un, i amb alguns exemples de casos justos i injustos, l'altre.
Vegeu-los abans de seguir parlant del tema ja que probablement només n'heu sentit parlar des d'una òptica clarament populista o des de posicionaments clarament de defensa dels interessos dels més rics.
El hecho de que una parte de la izquierda nacional esté, todavía, anclada en la Edad Media y siga pensando que, la sociedad, sólo está formada por siervos de gleba y señores feudales parece que, a cualquier persona normal, le resultara algo demodé, anacrónico y difícil de explicar a las nuevas generaciones, acostumbradas a los ordenadores, móviles, viajes espaciales y energías alternativas. Sin embargo, entre estos dinosaurios del pasado, todavía podremos encontrar a algunos grupos, supervivientes de los hombres del Neandertal, que siguen sosteniendo las viejas rencillas y la rebelión de las masas como sistema de lucha contra la opresión, pensando que, el Mundo, no ha evolucionado y que los caciques de pueblos y pedanías todavía siguen ejerciendo el derecho de pernada sobre las doncellas casaderas y que aún se estilan las rebeliones reivindicativas en contra de los patrones que los mantienen en la pobreza y los humillan. Uno de estos corpúsculos, para los que, el tiempo y la gran evolución social de los últimos siglos, parece que no ha hecho mella; siguen empeñados en su lucha contra la civilización, en su defensa del inmovilismo contra la natural evolución de la sociedad y, en la pretensión absolutista de que, todos los ciudadanos, se han de avenir a pasar por la apisonadora de sus trasnochadas ideas y principios igualitarios. Naturalmente me estoy refiriendo al señor Saura y a su partido ICV.
Si en algo parece que están todos de acuerdo es que, el sistema igualitario que propugnan, supone que unos deben trabajar para que los otros descansen, pero no mediante una forma racional de turnos de trabajo ( algo que hace años que está inventado), sino que los que trabajen que se esfuercen, adquieran conocimientos y prosperen en la vida por su empuje y sacrificio, han de estar dispuestos a repartir sus ganancias con aquellos otros antisistema, okupas, intelectuales de pacotilla y “progres” de cafetín, vagos y resentidos para que así, unos y otros, compartan en las mismas condiciones la pobreza que tamaña insensatez comporta. La muestra la hemos tenido, recientemente, con este espectáculo verdaderamente delirante, decepcionante y esperpéntico que nos ha deparado estos días el Parlament catalán con esta parodia, más propia de la Trinca que de personas serias, en la que el Tripartit ha dejado al aire sus interioridades y ha demostrado que, cada uno de sus integrantes, va por su lado, sin que le importe un ardite lo que es beneficioso o no, para el pueblo al que representan.
El Impuesto de Sucesiones ha devenido ser algo más que un impuesto, porque los sucesivos aumentos, añadidos, y modificaciones al alza, que viene experimentando desde que se estableció, lo han transformado de modo que, lo que debería haber sido, un impuesto normal, más bien simbólico, sobre el caudal hereditario, se ha convertido en un impuesto confiscatorio en el que, la parte del león se la lleva el Estado; y todo ello sin tener en consideración el hecho de que, el causante, se hubiera esforzado, a través de toda su vida, en conseguir un patrimonio que le permitiera morir en paz pensando en que, con lo que les dejaría a sus deudos estos podrían subsistir. Contrariamente a las pretensiones equivocadas y fuera de lugar del señor Saura y los suyos, no son los poseedores de grandes fortunas los que salen perjudicados con un Impuesto de Sucesiones de tarifa alta, por la sencilla razón de que, los grandes terratenientes, banqueros, hombres de negocios y potentados, ya tienen sus SICAV, sus empresas familiares, sus sociedades interpuestas y mil otros medios para evadir el pago del impuesto. Por el contrario, es la clase media, aquellos que legan a sus herederos unos pisos, o una tierras de labranza, o unos pocos solares, los que se ven obligados a pagar cantidades excesivamente elevadas al fisco, sin que, por otra parte, dispongan de las asesorías, de medios materiales suficientes o del conocimiento adecuado de los trucos legales para evitarles ser pasto de la avidez recaudatoria de los omnipotentes miembros de la Hacienda Pública.
El señor Saura y los suyos, seguramente para destacarse, conseguir votos de aquellos que piensan que todo el que tiene algún dinero es porque se lo han regalado o es hijo de algún ricachón que se lo ha ganado especulando; en su cerrazón mental y en su intento de desestabilizar la sociedad –en lo que llevan metidos desde que se restauró la democracia –, prefieren hacerse amigos de okupas, convivir con extremistas antisistema y hacerles el paripé a los que queman retratos de los reyes y los que organizan actos separatistas –con los que procuran no meterse –; antes que enterarse de que, si uno quiere prosperar, tiene que trabajar y no dedicarse a ir, por libre, a todas las manifestaciones que se presenten o que cobre por destrozar mítines de partidos políticos, o acudir a todos los botellones de la región y a montar algaradas para protestar contra todo aquello que ellos creen que puede servir para alterar el orden establecido.
Seguramente ICV, en su despiste, ignora que muchos obreros, buenos trabajadores y esforzándose han conseguido crear sus propios negocios, sea un taller, una tienda o un restaurante con el que han mejorado su nivel de vida; lo que les ha permitido, aparte de educar a sus hijos y atender los gastos domésticos, hacerse un rinconcillo con el que se han comprado unos pisos con la ilusión de dejárselos a sus hijos cuando se mueran. Veamos si son capaces, estos comunistas de pacotilla, que se llenan la boca del término igualdad y demás sinrazones, de explicar el porqué el heredero debe pagar a Hacienda casi el tercio del valor de dichos inmuebles si, quien los adquirió, ya pagó sus correspondientes impuestos. El mero hecho del regateo que ha tenido lugar en el Tripartito, el evidente forcejeo para aparecer como los mejores defensores de los ciudadanos y la vergonzosa claudicación de Montilla y Puigcercos ante las presiones de ICV para rebajar unos cientos de miles el límite exento, cuando, en el resto de la Península, resulta que, en la mayoría de lugares, apenas pagan algo y, en muchos otros, a los que los políticos catalanes tanto gustan de criticar, como pudiera ser la Comunidad de Madrid, no pagan absolutamente nada.
Me pregunto, como ciudadano de Catalunya, si estas serán las ventajas que nos ofrecen quienes nos están vendiendo una Catalunya libre, independiente, y autónoma, situada fuera de España. O, ¿es que lo que se pretende es convertir la tierra catalana en algo parecido a la Venezuela de H.Chávez, bajo la dictadura de un “libertador” y con todos bajo el yugo de su bota? Sería conveniente que, en todos estas consultas que se hacen, muchas de ellas apoyadas por CIU; se informara a los ciudadanos, antes de que emitieran su voto, cuál va a ser el sistema de gobierno que se ocuparía de los catalanes; para saber si, como esperan los ingenuos de la burguesía, se van a respetar los principios que rigen la defensa de la propiedad o, si lo que se nos quiere implantar es un régimen totalitario, regido por comunistas y socialistas, en el que debamos “saborear” las mieles del bolchevismo, tal y como debieron sufrirlas aquellos que estuvieron bajo el yugo comunista hasta la caída del nefasto Telón de Acero con el derribo del Muro de Berlín. El condenado tiene derecho, al menos, a saber la forma en la que será ejecutado ¿o no?
ciutadana| Adreça electrònica |
dimecres, 23 de desembre de 2009 | 12:14h
LES 10 VERITATS SOBRE L'IMPOST DE SUCCESSIONS.
1- Ara ha guanyat ICV i ha perdut el país, ja que els catalans seguiran pagant aquest impost (no només els rics com diu el tripartit, sinó les classes mitjanes).
2- Resulta paradoxal que al Parlament hi hagués 62 diputats a favor de la supressió (CiU i PP), 58 a favor d’una reforma parcial (PSC i ERC) i només 12 a favor d’una reforma molt menor (ICV), i per contra, hagi acabat prosperant la proposta minoritària. El partit més petit –si exceptuem Ciutadans- és el que decideix per a tot el país.
3- Cal destacar que el clam majoritari de la societat catalana és per la supressió d’aquest impost i no per una rebaixa. Si a sobre, la rebaixa és de mínims i la voluntat és mantenir aquest impost, la distància entre el que espera la gent del seu Govern i el que decideix el tripartit és més gran encara.
4- És evident que PSC-PSOE i ERC han renunciat a la seva proposta inicial (malgrat haver assegurat, sobretot per part d’Esquerra, que era innegociable) per poder seguir ocupant el poder, tal i com han fet aquests sis anys. Una vegada més, l’estabilitat interna dels socis, la salvació del tripartit passa per davant de tot.Un cop més, es constata la debilitat del Govern, la manca de projecte comú i la manca de lideratge del President de la Generalitat.
5- Per què és injust l’impost de successions? Primer perquè grava uns béns que han estat gravats abans per altres impostos; segon, perquè només el paguen les classes mitjanes que han estalviat al llarg de la vida. En aquest sentit, és fals i resulta un insult quan el tripartit diu que només el pagaran els rics. I tercer, perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.
6- Quines renúncies ha fet el tripartit respecte a la proposta inicial que proposava PSC-PSOE i ERC: - Per l’herència de pares a fills, es redueix de 400.000 € exempts a 275.000 €. - Per a la resta de descendents, es redueix de 200.000 € exempts a 150.000 €. - En les reduccions addicionals per a cònjuges, es redueix de 250.000 € a 150.000 €. - En les reduccions addicionals de pares a fills, es redueix de 200.000 € a 125.000 €. - En les reduccions addicionals per a la resta de descendents, es redueix de 100.000 € a 50.000 €. - Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 150.000 € a 400.000 € passa del 16% al 17%. - Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 400.000 € a 800.000 € del 23% al 24%.
7- Sorprenent que el cinquè partit del Parlament, que només té 12 diputats, el 8,8% del total, decideixi que s’ha de fer amb una qüestió tan important com és la reforma d’un impost, amb un gran impacte sobre molts catalans.
8- Després de setmanes de baralles públiques, el tripartit ha arribat a un acord sobre l’Impost de Successions i Donacions. Els pols l’ha guanyat ICV, el partit minoritari, que ha imposat les tesis per dur a terme una rebaixa de mínims.
9- Cal recordar que només extremenys, andalusos i gallecs paguen més o igual que els catalans per l’Impost de Successions. En canvi, la resta de comunitats autònomes, com ara Madrid, País Valencià o Euskadi l’han reduït al màxim o l’han suprimit.
ciutadana| Adreça electrònica |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 13:24h
Carta al director Impuesto de Sucesiones Publicada 14/12/2009
Según oí en el TN de Tv3, Joan Carles Gallego, secretario de CCOO en Cataluña, dice que la plataforma “Por la Reforma del Impuesto de Sucesiones en Cataluña” somos anónimos, en concreto sus palabras textuales han sido: “La voluntad de dar la cara frente el anonimato de campañas demagógicas que nos están diciendo que hay un clamor popular contra los impuestos pero no sabemos de donde sale este clamor popular”
Que no diga que no sabe de donde sale el clamor popular, más de 10.000 adheridos al foro, mes de 24.000 a Facebook, y más de 1.000 hojas de firmas, que a 24 firmas por hoja, son como mínimo 24.000 más, hay que añadir las conferéncias que se estan realizando por las poblaciones de Catalunya para informar a la ciudadania.
Nuestro objetivo no es suprimir el Impuesto de Sucesiones, sino REFORMARLO, nuestros estatutos y nuestro manifiesto lo dicen claramente contra el Impuesto de Sucesiones no contra los impuestos.
ciutadana| Adreça electrònica |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 13:11h
1- Si la persona difunta va residir durant més dels dos últims anys fora del seu habitatge habitual (per exemple a una residència o amb els fills) o per menys temps, però havent llogat l'habitatge encara que hagi estat per ajudar a pagar despeses de malaltia o de residència, es perd l'exempció del 95% del valor del pis on vivia. 2- A més de pagar l'impost de successions a la Generalitat, si hi ha terrenys o immobles urbans a l'herència hauràs de pagar a l'Ajuntament corresponent l'"Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana", abans conegut com "Plusvàlua" . 3- Hi ha casos en que s'ha de renunciar a l'herència per no poder fer front a l'impost de successions. 4- El valor cadastral dels immobles es multiplica per uns coeficients, gràcies als quals la valoració a efectes de l'impost pot superar el valor actual de mercat . 5- Disposes de 6 mesos des de la defunció per a fer l'autoliquidació de l'impost i si els excedeixes et caurà una sanció ? 6- Si no disposes dels diners en efectiu per fer front a l'impost el més probable es que tinguis problemes per a obtenir aquest diners d'un banc o caixa. 7- Els comptes de la persona difunta queden bloquejats i encara que siguis titular autoritzat no podràs treure diners. 8- Un cop calculat el total de l'herència, encara l'hauràs d'incrementar amb el 3% del total calculat, en concepte d'aixovar o parament de la llar. 9- El que els bens a heretar siguin de titularitat conjunta amb el finat o finada no eximeix del pagament de l'impost, a pesar del que moltes persones creuen, doncs s'ha de tributar per la part de la que n'era titular (normalment el 50%). 10- L'impost de successions et pot arrabassar més del 30 % de l'herència.
ciutadana| Adreça electrònica |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 12:59h
Els ciutadans agrupats en la iniciativa popular que te el seu òrgan principal d’expressió a través de la pàgina web http://www.NOsuccessions.org volem expressar el nostre rebuig al tracte fiscal que la Generalitat de Catalunya dona a les herències, que es abusiu en el seu càlcul, confiscatori en la recaptació i que representa un greuge comparatiu en el tracte fiscal quan el contrastem amb l’aplicació del mateix impost a la majoria de Comunitats Autònomes.
NO volem un impost que ens discrimina negativament en front d’altres Comunitats Autònomes. A Euskadi no existeix la tributació per les herències entre cònjuges o entre pares i fills, a Navarra tributen un simbòlic 0,8% i a la majoria de les Comunitats Autònomes restants s’han implantat reduccions d’un 99% de la quota a tributar.
NO admetem que, en canvi, el Govern de Catalunya només apliqui a les famílies una exempció del 95% del valor de l’habitatge habitual, però subjecta a unes condicions tals que fan perdre aquesta exempció si s’ha residit per un temps superior als dos últims anys de vida fora d’aquest habitatge (potser en una residència o amb els fills) o l'habitatge s’ha hagut de llogar encara que hagi estat per un temps inferior als dos anys.
NO volem un impost tan abusiu que, per pagar-lo, moltes vegades les famílies hagin de malvendre part de la herència o hipotecar-la o recórrer a un préstec, si es que poden.
NO volem un impost que produeix desequilibris tributaris entre territoris, de tal magnitud que una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya 9.688 euros mentre que a València, Madrid o altres comunitats, aquesta tributació es de 103 euros i al País Basc de 0 euros.
NO volem un impost que només recau sobre la classe mitja, doncs per Llei la Generalitat eximeix del pagament d’un 95% de la quota a les herències de patrimonis empresarials y també als patrimonis immobiliaris que es puguin disfressar d’empresa, sense comptar la ficció que les grans fortunes poden posar en pràctica, domiciliant-se en una altra Comunitat Autònoma per tal d’eludir la càrrega abusiva d’aquest impost a Catalunya, que pot superar amb escreix el 30% del patrimoni heretat.
NO admetem que se’ns vulgui justificar aquest impost com un gravamen sobre l’adquisició d’un patrimoni a títol gratuït, doncs això no succeeix en realitat a la societat catalana, construïda a base de l’esforç i l’estalvi de famílies senceres.
PER AQUESTES RAONS, FEM una crida a l’Opinió Pública, Entitats Cíviques i Partits Polítics per a que recolzin aquesta campanya per aconseguir a Catalunya LA REDUCCIÓ D'AQUEST IMPOST A UN NIVELL SUPORTABLE, es a dir, al menys un 99% menys que l’actual, tal com es tributa a la majoria de Comunitats Autònomes. És necessari el suport majoritari de la població.
Sangonera |
dimecres, 16 de desembre de 2009 | 01:03h
6xNo ha de pagar ningú,ni rics,ni pobres,niDeu. La cosa es molt clara els impostos s' han de recaptar quan es guanyen els diners (IRPF) i com més en guanyis,mes paguis i fins i tot si les gunayes sense treballar,a pagar més. Però si es mante aquest impost,ningú estalvia i és un negoci estar endeutat,així ens va. La gent diu no cal queestaviïs que també s' ho foterà l' estat o la genralitat dels cullons.
Jo crec que la gent ha de traballar menys,estalviar encara menys i qui l' ha segat que el bati i tota aquesta colla de funcionaris que no produeixen res que es buquin la vida que no els podem mantenir més.
El problema és que ara no paguen. Com va dir en Josep Piqué quant fou processat, "qui te patrimonis grans és normal que faci enginyeria financera per a estalviar-se impostos". Aquest impost el paguen els patrimonis que no són prou quantiosos per a poder crear societats patrimonials que els exoneren d'aquest impost o per a domiciliar el gruix a algun paradís fiscal. Són les classes mitjanes i mitjanes baixes qui el paga, la qual cosa el converteix en un impost injust. Però ja sabem que "la festa" la paguen sempre les classes mitjanes i els que anem a nòmina....
El problema és que ara no paguen. Com va dir en Josep Piqué quant fou processat, "qui te patrimonis grans és normal que faci enginyeria financera per a estalviar-se impostos". Aquest impost el paguen els patrimonis que no són prou quantiosos per a poder crear societats patrimonials que els exoneren d'aquest impost o per a domiciliar el gruix a algun paradís fiscal. Són les classes mitjanes i mitjanes baixes qui el paga, la qual cosa el converteix en un impost injust. Però ja sabem que "la festa" la paguen sempre les classes mitjanes i els que anem a nòmina....
Articles, informacions i noticies sobre la tasca de recuperació de la memoria democràtica que es du a terme des del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
El hecho de que una parte de la izquierda nacional esté, todavía, anclada en la Edad Media y siga pensando que, la sociedad, sólo está formada por siervos de gleba y señores feudales parece que, a cualquier persona normal, le resultara algo demodé, anacrónico y difícil de explicar a las nuevas generaciones, acostumbradas a los ordenadores, móviles, viajes espaciales y energías alternativas. Sin embargo, entre estos dinosaurios del pasado, todavía podremos encontrar a algunos grupos, supervivientes de los hombres del Neandertal, que siguen sosteniendo las viejas rencillas y la rebelión de las masas como sistema de lucha contra la opresión, pensando que, el Mundo, no ha evolucionado y que los caciques de pueblos y pedanías todavía siguen ejerciendo el derecho de pernada sobre las doncellas casaderas y que aún se estilan las rebeliones reivindicativas en contra de los patrones que los mantienen en la pobreza y los humillan. Uno de estos corpúsculos, para los que, el tiempo y la gran evolución social de los últimos siglos, parece que no ha hecho mella; siguen empeñados en su lucha contra la civilización, en su defensa del inmovilismo contra la natural evolución de la sociedad y, en la pretensión absolutista de que, todos los ciudadanos, se han de avenir a pasar por la apisonadora de sus trasnochadas ideas y principios igualitarios. Naturalmente me estoy refiriendo al señor Saura y a su partido ICV.
Si en algo parece que están todos de acuerdo es que, el sistema igualitario que propugnan, supone que unos deben trabajar para que los otros descansen, pero no mediante una forma racional de turnos de trabajo ( algo que hace años que está inventado), sino que los que trabajen que se esfuercen, adquieran conocimientos y prosperen en la vida por su empuje y sacrificio, han de estar dispuestos a repartir sus ganancias con aquellos otros antisistema, okupas, intelectuales de pacotilla y “progres” de cafetín, vagos y resentidos para que así, unos y otros, compartan en las mismas condiciones la pobreza que tamaña insensatez comporta. La muestra la hemos tenido, recientemente, con este espectáculo verdaderamente delirante, decepcionante y esperpéntico que nos ha deparado estos días el Parlament catalán con esta parodia, más propia de la Trinca que de personas serias, en la que el Tripartit ha dejado al aire sus interioridades y ha demostrado que, cada uno de sus integrantes, va por su lado, sin que le importe un ardite lo que es beneficioso o no, para el pueblo al que representan.
El Impuesto de Sucesiones ha devenido ser algo más que un impuesto, porque los sucesivos aumentos, añadidos, y modificaciones al alza, que viene experimentando desde que se estableció, lo han transformado de modo que, lo que debería haber sido, un impuesto normal, más bien simbólico, sobre el caudal hereditario, se ha convertido en un impuesto confiscatorio en el que, la parte del león se la lleva el Estado; y todo ello sin tener en consideración el hecho de que, el causante, se hubiera esforzado, a través de toda su vida, en conseguir un patrimonio que le permitiera morir en paz pensando en que, con lo que les dejaría a sus deudos estos podrían subsistir. Contrariamente a las pretensiones equivocadas y fuera de lugar del señor Saura y los suyos, no son los poseedores de grandes fortunas los que salen perjudicados con un Impuesto de Sucesiones de tarifa alta, por la sencilla razón de que, los grandes terratenientes, banqueros, hombres de negocios y potentados, ya tienen sus SICAV, sus empresas familiares, sus sociedades interpuestas y mil otros medios para evadir el pago del impuesto. Por el contrario, es la clase media, aquellos que legan a sus herederos unos pisos, o una tierras de labranza, o unos pocos solares, los que se ven obligados a pagar cantidades excesivamente elevadas al fisco, sin que, por otra parte, dispongan de las asesorías, de medios materiales suficientes o del conocimiento adecuado de los trucos legales para evitarles ser pasto de la avidez recaudatoria de los omnipotentes miembros de la Hacienda Pública.
El señor Saura y los suyos, seguramente para destacarse, conseguir votos de aquellos que piensan que todo el que tiene algún dinero es porque se lo han regalado o es hijo de algún ricachón que se lo ha ganado especulando; en su cerrazón mental y en su intento de desestabilizar la sociedad –en lo que llevan metidos desde que se restauró la democracia –, prefieren hacerse amigos de okupas, convivir con extremistas antisistema y hacerles el paripé a los que queman retratos de los reyes y los que organizan actos separatistas –con los que procuran no meterse –; antes que enterarse de que, si uno quiere prosperar, tiene que trabajar y no dedicarse a ir, por libre, a todas las manifestaciones que se presenten o que cobre por destrozar mítines de partidos políticos, o acudir a todos los botellones de la región y a montar algaradas para protestar contra todo aquello que ellos creen que puede servir para alterar el orden establecido.
Seguramente ICV, en su despiste, ignora que muchos obreros, buenos trabajadores y esforzándose han conseguido crear sus propios negocios, sea un taller, una tienda o un restaurante con el que han mejorado su nivel de vida; lo que les ha permitido, aparte de educar a sus hijos y atender los gastos domésticos, hacerse un rinconcillo con el que se han comprado unos pisos con la ilusión de dejárselos a sus hijos cuando se mueran. Veamos si son capaces, estos comunistas de pacotilla, que se llenan la boca del término igualdad y demás sinrazones, de explicar el porqué el heredero debe pagar a Hacienda casi el tercio del valor de dichos inmuebles si, quien los adquirió, ya pagó sus correspondientes impuestos. El mero hecho del regateo que ha tenido lugar en el Tripartito, el evidente forcejeo para aparecer como los mejores defensores de los ciudadanos y la vergonzosa claudicación de Montilla y Puigcercos ante las presiones de ICV para rebajar unos cientos de miles el límite exento, cuando, en el resto de la Península, resulta que, en la mayoría de lugares, apenas pagan algo y, en muchos otros, a los que los políticos catalanes tanto gustan de criticar, como pudiera ser la Comunidad de Madrid, no pagan absolutamente nada.
Me pregunto, como ciudadano de Catalunya, si estas serán las ventajas que nos ofrecen quienes nos están vendiendo una Catalunya libre, independiente, y autónoma, situada fuera de España. O, ¿es que lo que se pretende es convertir la tierra catalana en algo parecido a la Venezuela de H.Chávez, bajo la dictadura de un “libertador” y con todos bajo el yugo de su bota? Sería conveniente que, en todos estas consultas que se hacen, muchas de ellas apoyadas por CIU; se informara a los ciudadanos, antes de que emitieran su voto, cuál va a ser el sistema de gobierno que se ocuparía de los catalanes; para saber si, como esperan los ingenuos de la burguesía, se van a respetar los principios que rigen la defensa de la propiedad o, si lo que se nos quiere implantar es un régimen totalitario, regido por comunistas y socialistas, en el que debamos “saborear” las mieles del bolchevismo, tal y como debieron sufrirlas aquellos que estuvieron bajo el yugo comunista hasta la caída del nefasto Telón de Acero con el derribo del Muro de Berlín. El condenado tiene derecho, al menos, a saber la forma en la que será ejecutado ¿o no?
LES 10 VERITATS SOBRE L'IMPOST DE SUCCESSIONS.
1- Ara ha guanyat ICV i ha perdut el país, ja que els catalans seguiran pagant aquest impost (no només els rics com diu el tripartit, sinó les classes mitjanes).
2- Resulta paradoxal que al Parlament hi hagués 62 diputats a favor de la supressió (CiU i PP), 58 a favor d’una reforma parcial (PSC i ERC) i només 12 a favor d’una reforma molt menor (ICV), i per contra, hagi acabat prosperant la proposta minoritària. El partit més petit –si exceptuem Ciutadans- és el que decideix per a tot el país.
3- Cal destacar que el clam majoritari de la societat catalana és per la supressió d’aquest impost i no per una rebaixa. Si a sobre, la rebaixa és de mínims i la voluntat és mantenir aquest impost, la distància entre el que espera la gent del seu Govern i el que decideix el tripartit és més gran encara.
4- És evident que PSC-PSOE i ERC han renunciat a la seva proposta inicial (malgrat haver
assegurat, sobretot per part d’Esquerra, que era innegociable) per poder seguir ocupant el poder, tal i com han fet aquests sis anys. Una vegada més, l’estabilitat interna dels socis, la salvació del tripartit passa per davant de tot.Un cop més, es constata la debilitat del Govern, la manca de projecte comú i la manca de lideratge del President de la Generalitat.
5- Per què és injust l’impost de successions? Primer perquè grava uns béns que han estat
gravats abans per altres impostos; segon, perquè només el paguen les classes mitjanes que
han estalviat al llarg de la vida. En aquest sentit, és fals i resulta un insult quan el tripartit diu que només el pagaran els rics. I tercer, perquè cada vegada hi ha més llocs de l’Estat on aquest impost no es paga.
6- Quines renúncies ha fet el tripartit respecte a la proposta inicial que proposava PSC-PSOE i ERC:
- Per l’herència de pares a fills, es redueix de 400.000 € exempts a 275.000 €.
- Per a la resta de descendents, es redueix de 200.000 € exempts a 150.000 €.
- En les reduccions addicionals per a cònjuges, es redueix de 250.000 € a 150.000 €.
- En les reduccions addicionals de pares a fills, es redueix de 200.000 € a 125.000 €.
- En les reduccions addicionals per a la resta de descendents, es redueix de 100.000 € a 50.000 €.
- Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 150.000 € a 400.000 € passa del 16% al 17%.
- Pel que fa a la tarifa aplicable per a una base d’entre 400.000 € a 800.000 € del 23% al 24%.
7- Sorprenent que el cinquè partit del Parlament, que només té 12 diputats, el 8,8%
del total, decideixi que s’ha de fer amb una qüestió tan important com és la reforma d’un impost, amb un gran impacte sobre molts catalans.
8- Després de setmanes de baralles públiques, el tripartit ha arribat a un acord sobre l’Impost de Successions i Donacions. Els pols l’ha guanyat ICV, el partit minoritari, que ha imposat les tesis per dur a terme una rebaixa de mínims.
9- Cal recordar que només extremenys, andalusos i gallecs paguen més o igual que els catalans per l’Impost de Successions. En canvi, la resta de comunitats autònomes, com ara Madrid, País Valencià o Euskadi l’han reduït al màxim o l’han suprimit.
10- No votar al TRIPARTIT les próximes eleccions.
Impuesto de Sucesiones
Publicada 14/12/2009
Según oí en el TN de Tv3, Joan Carles Gallego, secretario de CCOO en Cataluña, dice que la plataforma “Por la Reforma del Impuesto de Sucesiones en Cataluña” somos anónimos, en concreto sus palabras
textuales han sido: “La voluntad de dar la cara frente el anonimato de campañas demagógicas que nos están diciendo que hay un clamor popular contra los impuestos pero no sabemos de donde sale este clamor popular”
Que no diga que no sabe de donde sale el clamor popular, más de 10.000 adheridos al foro, mes de 24.000 a Facebook, y más de 1.000 hojas de firmas, que a 24 firmas por hoja, son como mínimo 24.000 más,
hay que añadir las conferéncias que se estan realizando por las poblaciones de Catalunya para informar a la ciudadania.
Nuestro objetivo no es suprimir el Impuesto de Sucesiones, sino REFORMARLO, nuestros estatutos y nuestro manifiesto lo dicen claramente contra el Impuesto de Sucesiones no contra los impuestos.
2- A més de pagar l'impost de successions a la Generalitat, si hi ha terrenys o immobles urbans a l'herència hauràs de pagar a l'Ajuntament corresponent l'"Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana", abans conegut com "Plusvàlua" .
3- Hi ha casos en que s'ha de renunciar a l'herència per no poder fer front a l'impost de successions.
4- El valor cadastral dels immobles es multiplica per uns coeficients, gràcies als quals la valoració a efectes de l'impost pot superar el valor actual de mercat .
5- Disposes de 6 mesos des de la defunció per a fer l'autoliquidació de l'impost i si els excedeixes et caurà una sanció ?
6- Si no disposes dels diners en efectiu per fer front a l'impost el més probable es que tinguis problemes per a obtenir aquest diners d'un banc o caixa.
7- Els comptes de la persona difunta queden bloquejats i encara que siguis titular autoritzat no podràs treure diners.
8- Un cop calculat el total de l'herència, encara l'hauràs d'incrementar amb el 3% del total calculat, en concepte d'aixovar o parament de la llar.
9- El que els bens a heretar siguin de titularitat conjunta amb el finat o finada no eximeix del pagament de l'impost, a pesar del que moltes persones creuen, doncs s'ha de tributar per la part de la que n'era titular (normalment el 50%).
10- L'impost de successions et pot arrabassar més del 30 % de l'herència.
Els ciutadans agrupats en la iniciativa popular que te el seu òrgan principal d’expressió a través de la pàgina web http://www.NOsuccessions.org volem expressar el nostre rebuig al tracte fiscal que la Generalitat de Catalunya dona a les herències, que es abusiu en el seu càlcul, confiscatori en la recaptació i que representa un greuge comparatiu en el tracte fiscal quan el contrastem amb l’aplicació del mateix impost a la majoria de Comunitats Autònomes.
NO volem un impost que ens discrimina negativament en front d’altres Comunitats Autònomes. A Euskadi no existeix la tributació per les herències entre cònjuges o entre pares i fills, a Navarra tributen un simbòlic 0,8% i a la majoria de les Comunitats Autònomes restants s’han implantat reduccions d’un 99% de la quota a tributar.
NO admetem que, en canvi, el Govern de Catalunya només apliqui a les famílies una exempció del 95% del valor de l’habitatge habitual, però subjecta a unes condicions tals que fan perdre aquesta exempció si s’ha residit per un temps superior als dos últims anys de vida fora d’aquest habitatge (potser en una residència o amb els fills) o l'habitatge s’ha hagut de llogar encara que hagi estat per un temps inferior als dos anys.
NO volem un impost tan abusiu que, per pagar-lo, moltes vegades les famílies hagin de malvendre part de la herència o hipotecar-la o recórrer a un préstec, si es que poden.
NO volem un impost que produeix desequilibris tributaris entre territoris, de tal magnitud que una herència de pares a fills de 100.000 euros en efectiu tributa a Catalunya 9.688 euros mentre que a València, Madrid o altres comunitats, aquesta tributació es de 103 euros i al País Basc de 0 euros.
NO volem un impost que només recau sobre la classe mitja, doncs per Llei la Generalitat eximeix del pagament d’un 95% de la quota a les herències de patrimonis empresarials y també als patrimonis immobiliaris que es puguin disfressar d’empresa, sense comptar la ficció que les grans fortunes poden posar en pràctica, domiciliant-se en una altra Comunitat Autònoma per tal d’eludir la càrrega abusiva d’aquest impost a Catalunya, que pot superar amb escreix el 30% del patrimoni heretat.
NO admetem que se’ns vulgui justificar aquest impost com un gravamen sobre l’adquisició d’un patrimoni a títol gratuït, doncs això no succeeix en realitat a la societat catalana, construïda a base de l’esforç i l’estalvi de famílies senceres.
PER AQUESTES RAONS, FEM una crida a l’Opinió Pública, Entitats Cíviques i Partits Polítics per a que recolzin aquesta campanya per aconseguir a Catalunya LA REDUCCIÓ D'AQUEST IMPOST A UN NIVELL SUPORTABLE, es a dir, al menys un 99% menys que l’actual, tal com es tributa a la majoria de Comunitats Autònomes. És necessari el suport majoritari de la població.
La cosa es molt clara els impostos s' han de recaptar quan es guanyen els diners (IRPF) i com més en guanyis,mes paguis i fins i tot si les gunayes sense treballar,a pagar més.
Però si es mante aquest impost,ningú estalvia i és un negoci estar endeutat,així ens va.
La gent diu no cal queestaviïs que també s' ho foterà l' estat o la genralitat dels cullons.
Jo crec que la gent ha de traballar menys,estalviar encara menys i qui l' ha segat que el bati i tota aquesta colla de funcionaris que no produeixen res que es buquin la vida que no els podem mantenir més.