Resulta xocant que una de les demandes que fan, sovint, veïns i comerciants de carrers o places que es pretén millorar sigui que, sobretot!, no s’hi posin bancs. No agrada veure-hi asseguts a homes –més que dones-, joves, tirant a pobres i, sovint, procedents de l’immigració recent. No agrada que alcin la veu, o que llencin papers a terra, és comprensible, però també molesta que mengin pipes, que juguin a pilota, que conversin entre ells o que simplement s’estiguin allà, sense fer res. La situació es viu tant malament que hi ha pares i avis que no permeten als seus fills i nets anar caminant des del conservatori fins, per exemple, la plaça Valldaura, per por que caiguin en la Drogadicció –textual--. Les Associacions de veïns dediquen jornades senceres a parlar de l’incivisme (abans en deien Gamberrisme) i als consells de districte ens passem el dia parlant d’augmentar la presència policial. Que a sota casa hi ha uns nois que fan soroll? En lloc de baixar i demanar-los que no en facin, es truca als mossos. Que hi ha un banc o un arbre trencat? Més policia, o que els treguin, directament, així no els trencarà ningú. Que hi ha nens que juguen al carrer, a la plaça Europa, per exemple, i que a vegades alguna pilota ha anat a sota les rodes d’un cotxe? Doncs fora nens, naturalment. Al cap de vall, els nostres, de fills, pensen, ja no hi juguen, al carrer.
I és que aquest el tema. Hem abandonat l’espai públic, hem renunciat al carrer com espai de lleure i trobada. L’hem deixat per que els cotxes hi circulin i hi aparquin i ara ens molesta que d’altres en segueixin fent ús, i quan sorgeixen conflictes, enlloc d’implicar-nos-hi, de parlar-ho, de fer barri, només se’ns acudeix trucar a la policia. Oblidem que Manresa és una ciutat extraordinàriament tranquil.la i amb un índex de agressions i robatoris al carrer estadísticament baix. I no ens agrada recordar que, en canvi, cada any hi ha un centenar d’atropellaments de persones als carrers de la ciutat, un 10 % dels quals és greu o mortal, que els vehicles que aparquen a llocs on no haurien de fer-ho són la principal causa de la destrossa de mobiliari urbà o que en aquesta ciutat, i en la franja d’edat d’entre 15 i 44 anys, els accidents de trànsit, no la droga o la violència urbana, és la principal causa de mort. No és possible, ni desitjable, que hi hagi un policia a cada parc o plaça de la ciutat, 24 hores al dia, seguint i controlant els joves que s’hi estan. Els carrers inhòspits i poc freqüentats s’embruten i degraden molt més ràpidamemnt que els que disposen d’arbrat i bancs per seure, i persones que els fan servir. Si no ens agraden determinats usos que es fan de l’espai públic, parlem-ho, fem propostes i baixem a practicar-les, però no ens quedem a casa, mirant rera la cortina, amb el telèfon a la ma i el numero de la policia sobre la taula.
Personalment, quan passo per la plaça Europa, m'alegro de veure-la plena de quitxalla jugant-hi.