L'any 1989 una cadena humana d'un milió de persones que va unir les tres capitals de les Repúbliques Bàltiques uns mesos abans de la seva independència. Els quinze mil voluntaris i els 190.000 votants que diumenge van autorganitzar la democràcia catalana tenen la mateixa significació que la mobilització dels estonians, letons i lituans de fa 20 anys. Les “Consultes Populars” van ser un enorme èxit de participació, diguin el que diguin els diaris i els partits del règim. No hi ha precedents al món d'una jornada electoral organitzada pels mateixos ciutadans. Els corresponsals de la premsa internacional no se'n sabien avenir de la maduresa cívica demostra pel poble català i així ho han reflectit en els seus mitjans. El 13 de desembre ha demostrat que la independència és possible i aquesta constatació ens ha d'omplir d'una alegria profunda i d'un enorme sentit de la responsabilitat. Hem de saber administrar aquest èxit i no dedicar-nos a xafar-nos la guitarra. Sento el vertigen de que la sobirania nacional sigui a prop i no sapiguem acomplir els compromisos per assolir-la.
La independència és possible, però encara no és inevitable. Els passos que faci el moviment sobiranista als propers mesos seran decisius per traspassar aquell punt a partir del qual la sobirania esdevindrà irreversible. L'endemà de la consulta els organitzadors de les consultes s'han dividit sobre la conveniència o no de que el moviment creat desemboqui en una nova alternativa política. Militants dels partits majoritaris, que han treballat molt per l'èxit del 13-D, defensen que cal continuar guanyant posicions a l'interior d'aquests i s'oposen a la irrupció d'una nova força a les properes eleccions. Però cal recordar que la consulta d'Arenys de Munt va néixer arran del refús de tots els partits polítics parlamentaris a la Iniciativa Legislativa Popular que demanava una consulta oficial a tot Catalunya. Després de l'èxit de diumenge els dirigents de CiU i Esquerra tornen a negar-se a convocar un plebiscit. Les direccions dels partits polítics només reaccionen als resultats electorals.
Com aconseguir la independència ha de convertir-se en el centre de debat de la política catalana dels propers anys i aquesta polèmica ha de polaritzar la propera campanya electoral i l'agenda política de les properes legislatures. La única manera d'aconseguir-ho és la presentació de la més àmplia coalició amb la separació del Regne d'Espanya com a prioritat única.
Si no es presenta aquesta Candidatura Transversal a les properes eleccions es repetirà la falta d'alternativa política que es va produir després de la gran manifestació de 1 de desembre de 2007 contra el col·lapse de les infraestructures. Els centenars de mils de manifestants no van servir de res. El mes de març de 2008 CiU i ERC van encapçalar les seves llistes els candidats més conformistes i gradualistes, Duran i Lleida i Ridao. Tres mesos després de la més gran manifestació sobiranista els partits catalanistes van treure el pitjor resultat des de la Solidaritat Catalana. Heribert Barrera va fer una crida a l'abstenció i els socialistes van treure 25 diputats que han donat suport al Govern Espanyol contra Catalunya.
Poc després de l'intent del cop d'Estat del 23-F de 1981 la Crida a la Solidaritat va organitzar el “Tren de les Nacions” a la seu del Parlament Europeu d'Estrasburg (Alsàcia). Les autoritats espanyoles van posar totes les traves possibles i van impedir que Renfe llogués els seus mitjans i el viatge es va fer en automòbils privats. Uns centenars de catalans van entrar a l'edifici parlamentari com una colla de xirucaires en un hotel de luxe. Però un vicepresident de la Cambra ens va atendre com el director de l'hotel de la pel·lícula Pretty Woman a la Júlia Roberts. Un cop assentats en uns escons tots els membres de la comitiva es va llegir el manifest en defensa de la llengua, la cultura i el dret a l'autodeterminació de Catalunya. El vicepresident que ens va rebre va respondre amb molt bones formes, però amb una actitud de fons molt ferma. Ens va dir: sou un seguit d'entitats culturals que lluiteu per la vostra llengua i cultura; això està molt bé i estem encantats d'escoltar-vos. Però també parleu d'autodeterminació i amb ella entrem en un altre terreny; per parlar-ne heu de venir aquí amb vots al darrera.
Aquesta lliçó no l'hauríem d'oblidar mai: l'exercici del dret a l'autodeterminació en unes condicions d'eleccions lliures necessita vots que li donin suport. Amb les consultes de diumenge hem posat la independència a l'agenda política catalana i espanyola, i hem cridat l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals. No podem permetre que la propera campanya electoral giri al voltant de la repetició del tripartit o del retorn al pujolisme sense Pujol. Hem d'intentar convertir les properes eleccions al Parlament de Catalunya en una gran consulta a favor de la independència.
