Anem a pams: jo no he tingut l'opció de votar. Si ho hagués pogut fer, segurament ho hauria fet. I si hagués votat, ho hauria fet afirmativament.
Ara bé, quan vaig veure les xifres de participació, d'entrada em van decebre. Vaig tenir la impressió que em queia una gerra d'aigua freda. Menys del 30%... potser, vaig pensar, és que realment el tema és menys al carrer del que semblava...
Després, jo mateix em vaig fer una reflexió que avui he sentit en boca d 'algun dels organitzadors: home, no està tan malament. Si hagués votat el 60% de la gent, els vots afirmatius obtinguts ahir podrien haver superat la meitat dels votants... Visió optimista.
Avui ha vingut la bufetada de veritat: com criatures que es barallen al pati d'una escola diferents organitzadors s'esbatussaven en públic (dialècticament, és cert, però amb excessiva acritud per al meu gust) per a gaudi i conya dels (no pocs) que vaticinaven una batacada de la iniciativa.
L'espectacle dels independentistes a la grenya és tan penós, tan deplorable, tan demostratiu de que aquest país és on és perquè som com som, que em fa replantejar moltes coses. La primera és que si mai arriba a haver-hi un referèndum amb possibilitat de que sigui vinculant sobre aquest tema, crec que no hi votaré. Per a que liderin el país quatre pallussos egòlatres ja estem bé com estem. Idiotes n'hi ha a totes bandes. No me'n calen de nous.
Ara bé, quan vaig veure les xifres de participació, d'entrada em van decebre. Vaig tenir la impressió que em queia una gerra d'aigua freda. Menys del 30%... potser, vaig pensar, és que realment el tema és menys al carrer del que semblava...
Després, jo mateix em vaig fer una reflexió que avui he sentit en boca d 'algun dels organitzadors: home, no està tan malament. Si hagués votat el 60% de la gent, els vots afirmatius obtinguts ahir podrien haver superat la meitat dels votants... Visió optimista.
Avui ha vingut la bufetada de veritat: com criatures que es barallen al pati d'una escola diferents organitzadors s'esbatussaven en públic (dialècticament, és cert, però amb excessiva acritud per al meu gust) per a gaudi i conya dels (no pocs) que vaticinaven una batacada de la iniciativa.
L'espectacle dels independentistes a la grenya és tan penós, tan deplorable, tan demostratiu de que aquest país és on és perquè som com som, que em fa replantejar moltes coses. La primera és que si mai arriba a haver-hi un referèndum amb possibilitat de que sigui vinculant sobre aquest tema, crec que no hi votaré. Per a que liderin el país quatre pallussos egòlatres ja estem bé com estem. Idiotes n'hi ha a totes bandes. No me'n calen de nous.
jo vaig dir el mateix que tu al meu blog, però ni de lluny tan ben dit.
Quan no es barallen per una cosa, es barallen per una altra. Fins i tot per "si les coses s'han fet més ben fetes a Osona o a Rocatitiua dels Apis" Que la gent del poble no som així, que no tenim tants miraments ni tants problemes, home!
en fi...
Avui crec que era el Salvador Cardús que parlava que el que perd a aquests moviments (i feia un símil entre el sobiranisme actual i l'esquerra ideològica dels anys 70 i 80) és que magnifiquen tant els matisos que acaben creant diferències a partir de nimietats.
En fi, que no sé si val gaire la pena parlar-ne més. Jo seguiré amb les meves idees, però amb mi que no hi comptin.
Per altra banda, m'alegro que les teves cuites meniscials evolucionin favorablement.