No fa masses anys, que el tema de la brossa, les dites escombraries, era molt menys complicat que ara. Llencàvem tot barrejat en un cubell o ferrada. A mig matí passava el carro a recollir-ho. Tocaven una trompeta i calia estar alerta doncs feien molta via. També hi havia una alternativa que era penjar la brossa en un ganxo prop del portal. Encara en molts pobles podem veure aquests ganxos situats a 7 o 8 pams del terra per evitar que els gossos remenessin les deixalles. Ara ja estan en desús, però al seu temps van fer molta feina. Després van sortir els cubells comunitaris que es recollien de nit, i més tard les bosses individualitzades, fins arribar als contenidors i ara... Ara cal tenir una llicenciatura en física i química per saber on abocar cada cosa.
El brossaire i els seus ajudants eren coneguts i val a dir que sovint mal considerats per la brutícia i la condició de la seva feina. Arribat el Nadal també solien passar per les cases a oferir la seva felicitació. La gent els donava la justa bestreta i les tasques o tavernes els convidaven a un xato de bon vi. Avui en dia tot ha canviat clar, i el contracte de la brossa és més complicat de negociar que fer una pizza al gust del mateix Vito Corleone.
Molt bona idea aquest recull de documents gràfics nadalencs d'altres temps. És una manera de difondre i compartir a la xarxa unes imatges que, els qui ja tenim una edat, encara conservem perfectament a la memòria.
Clar que ara, si féssin felicitacions d'aquestes, ja no serien amb la bucòlica estampa del brossaire sinó que potser veuríem una foto del 'nen París' tallant la cinta en uns contenidors de recollida neumàtica tot desitjant-nos unes molt sostenibles festes...
XD
Mal parit!
AnnaPortell |
divendres, 18 de desembre de 2009 | 08:56h
Amb la musca ben cofada, us convido a tots valtros a llegir a totes hores, el bloc CONSUETA.
Responsable de la redacció i de tot el treball de camp: Lo Consueta de Reus, alter ego del folklorista auto-didacta reusenc: Bonaventura Escoda i Solé, conegut amb els àlies de: "el Ventura" o "el Bona" i més modernament com "lo Consu".
El Cosmos és tot el que és, tot el que va ser i tot el que serà. Les nostres més lleugeres contemplacions del cosmos ens fan estremir, sentim com un pessigolleig ens omple els nervis, una veu muda, una lleugera sensació com en un record llunyà o com si caiguérem des de l'altura. Sabem que ens aproximem al més gran dels misteris. Sagan-1981
Total visites darrer mes: 34.356 Repercusió mensual: + 21,5 % Mitjana actual: 1.145 visites/dia Mitjana anual: 1.062 visites/dia
Visites acumulades el 30/11/10 --------- A la portada del bloc: 440.679 Als posts o entrades: 476.257 --------- ♦ Suma total visites:916.936 --------------------------------------
.JPG)
.JPG)
Clar que ara, si féssin felicitacions d'aquestes, ja no serien amb la bucòlica estampa del brossaire sinó que potser veuríem una foto del 'nen París' tallant la cinta en uns contenidors de recollida neumàtica tot desitjant-nos unes molt sostenibles festes...
XD