Albert |
dilluns, 14 de desembre de 2009 | 11:18h
El 41' 7% de la població amb dret a vot de la ciutat de Vic va anar ahir a votar.
Si del cens electoral d'ahir a Vic, n'apartem els immigrants que no voten encara en les eleccions "oficials", el percentatge puja fins a un 49'8%.
Diguem doncs que la poca participació ahir d'uns immigrants que algú ja es va cuidar d'espantar i que representaven el 23% del cens electoral, va fer menys espectacular un resultat de participació que supera en qualsevol cas, l'ídex de participació de les darreres elecions europees (39'4 %).
A Osona, les xifres globals donen una mitjana d'un 41'7 % i tots sabíem ja d'entrada que alguns pobles punxarien i farien baixar aquesta mitjana . Però la mitjana continua essent extraodinària, i pobles amb una població lleugerament inferior a la d'Arenys de Munt com ara Taradell, van aconseguir el 51% de participació!
A Catalunya... ui a Catalunya!
Deixo per un altre dia com s'han fet algunes coses a la resta de Catalunya. Però calia ser molt curós en apuntar-se a fer ara el referèndum si no volies fer baixar aquesta mitjana global que permet a "el país" parlar de fracàs de les consultes en una crònica per cert plena d'incorreccions i de lectures interessades. Amb molt respecte per a tothom, goso escriure que alguns pobles es van apuntar a l'aventura sense calibrar prou bé llurs forces. Ja en parlaré un altre dia!
Permeteu-me que em centri avui a Osona i molt especialment a Vic.
Ni els més optimistes crèien que s'assoliria més del 40% de participació. Organitzar un Referèndum amb tot el rigor jurídic, amb la màxima legalitat, amb una total transparència, i convertir en dos mesos una colla de voluntaris anònims en uns veritables funcionaris d'un Estat encara no existent, no era un repte fàcil i no estava exempt de grans riscos.
La bona voluntat de tothom és sempre benvinguda. Però les coses importants, i els reptes difícils no es superen només amb bona voluntat.
A osonadecideix hi ha hagut és clar bona voluntat, però hi ha hagut també lideratge inqüestionable i imprescindible. Hi ha hagut preparació i professionalitat des de la nul.la remuneració. Hi ha hagut generositat i cobertura política. Hi ha hagut jerarquia i organització, Hi ha hagut unitat i transversalitat. I tot això ha estat imprescindible per a l'organització d'un referèndum on, insisteixo, la societat civil organitzada ha fet el paper d'Estat.
Des d'osonadecideix, i seguint les directrius d'Alfons López Tena, hem estat rigorosos en l'imparcialitat que com a cos social organitzat al servei del Referèndum, havíem de garantir.
Tota la publicitat, rètols, díbtics, pancartes, cartells anava dirigida únicament a fomentar la participació.
Res d'estelades.
Res de demanar el si.
Res d'organitzar Referèndums per la independència.
A Osona hem organitzat un Referèndum sobre la independència i hem invitat als partits polítics a moure's pel Si o pel No.
Aquesta imparcialitat, aquest rigor, aquest "ministeri de l'interior" organitzat des de la societat civil ha estat segurament el que més ha sorprès als mitjans internacionals i ha estat per tots els que hi hem participat una experiència inoblidable.
I donat que havien de ser els partits polítics els que s'havien de mullar en defensa d'una o altra posició -PSC i PP no han entès res!-, des del meu doble barret , estic plenament feliç que des de CiU, haguem defensat el SI amb gran contundència i claredat, gastant diners en la campanya en defensa del SI, amb anuncis a tota pàgina als mitjans escrits, amb articles d'opinió als setmanaris , amb presència dels nostres líders comarcals i nacionals.
Quico Homs -emocionant el seu acte a Taradell defensant el si al costat d'Oriol Jonqueras-, Felip Puig, Oriol Pujol, Ramon Tremosa...
Deixo per a dies posteriors el meu modest anàlisi polític.
Només dir-vos que em plau enormement afirmar que els alts dirigents del meu partit han sabut des del primer dia que a Osona, el Referèndum no ha estat cap nyap ni cap festa independentista, i que per tant, els seus resultats haurien de ser, seran de fet analitzats amb lupa.
N'anirem parlant...
Hi ha moltes coses a explicar!