La valoració de la jornada forma part de la jugada. Si hem treballat de
bon principi amb uns determinats criteris, no els canviarem ara. Sabem
que hi ha hagut campanya activa per al boicot en la participació per
part del dependentisme. Sabem que les seves estratègies passen per minimitzar, negar i ridiculitzar. Ja hi comptem. I, com diu en Partal avui, "nosaltres, a la nostra". Fins al final del procés, ells tindran les seves estratègies i nosaltres tindrem les nostres. I hem d'estar ben desperts per no entrar en el seu joc. No parlar de fracassos allà on no n'hi ha. I permeteu-me que no entri encara en la polèmica que s'ha generat i que ha permès als mitjans parlar, un cop més, de divisió del sobiranisme l'endemà mateix de les consultes. Malgrat tot, la jornada del 13-D permet fer una valoració EXTRAORDINÀRIAMENT POSITIVA. Us ho explico tot seguit.
Els criteris de la Unió
Europea per als darrers referèndums que s'han dut a terme han estat 50 % de participació i 55 % de SÍ. Si el cens (segons
el que llegim a El Punt,
per
exemple) era de 701.551 persones, la meitat eren 350.775,5 i el 55
% d'això serien 192.927 vots. Si s'arribava a aquesta xifra en el conjunt dels municipis o, per dir-ho d'una altra manera, allà on s'assolís el 27,5% de vot SÍ sobre el total del cens estimat, ja podríem parlar d'èxit. Estaríem dient que en una consulta sense suport institucional, autoorganitzada i autosubvencionada, amb un pressupost de riure si ho comparem amb els milions de què disposen els partits i els que es gasta l'administració, hi ha molts municipis que ja fan evident una majoria social favorable a la independència. Diguem també que les dificultats derivades d'aquest greuge comparatiu (com ara no disposar de la normalitat d'un cens i haver de demanar certificats d'empadronament) han fet que moltes persones que haurien votat SÍ no hagin pogut fer-ho. I només cal afegir-hi un detall important: que aquest no és el punt d'arribada sinó el de sortida, i que encara vindran dues consultes més a les quals podrem aplicar l'experiència d'aquest 13-D i les energies dels qui, amb els deures fets, podem començar a ajudar altres municipis.
Amb aquests vots a favor del SÍ, només que el boicot s'hagués convertit en vots NO fins arribar al 55 %, el SÍ pràcticament hauria guanyat. Faltarien només 315 vots. No hem de pensar tampoc que tot l'abstencionisme que no ha anat a votar ho faria pel NO en un referèndum vinculant. De fet, les dades obtingudes arran del 13-D casen força amb el que deia l'enquesta de la UOC (que ja en som una mica més de la meitat) i amb el que diuen els estudis del CES (que els contraris a la independència no superen ja el 45%).
La participació que ens falta, doncs, obeeix al boicot de l'unionisme. Nosaltres ja sabem que som majoria. Ara seran ells els qui s'hauran de moure si volen. Ells ens volen fer creure que això és un fracàs. Com a la Batalla de les Termòpiles, és cert que aquells 300 van perdre la batalla (si ens boicotegen no anant a votar, quina participació volen que hi hagi?), però van esbrossar un horitzó ben evident. El 13-D hauria estat un fracàs si aquests 315 vots fos la diferència en el referèndum vinculant final després del procés de set assalts del qual parlava dissabte. Però el que converteix aquesta suposada derrota en una clamorosa victòria és que ens trobem tot just al primer assalt.
Amb aquests vots a favor del SÍ, només que el boicot s'hagués convertit en vots NO fins arribar al 55 %, el SÍ pràcticament hauria guanyat. Faltarien només 315 vots. No hem de pensar tampoc que tot l'abstencionisme que no ha anat a votar ho faria pel NO en un referèndum vinculant. De fet, les dades obtingudes arran del 13-D casen força amb el que deia l'enquesta de la UOC (que ja en som una mica més de la meitat) i amb el que diuen els estudis del CES (que els contraris a la independència no superen ja el 45%).
La participació que ens falta, doncs, obeeix al boicot de l'unionisme. Nosaltres ja sabem que som majoria. Ara seran ells els qui s'hauran de moure si volen. Ells ens volen fer creure que això és un fracàs. Com a la Batalla de les Termòpiles, és cert que aquells 300 van perdre la batalla (si ens boicotegen no anant a votar, quina participació volen que hi hagi?), però van esbrossar un horitzó ben evident. El 13-D hauria estat un fracàs si aquests 315 vots fos la diferència en el referèndum vinculant final després del procés de set assalts del qual parlava dissabte. Però el que converteix aquesta suposada derrota en una clamorosa victòria és que ens trobem tot just al primer assalt.


És clar que els organitzadors han fet molt santament de començar per municipis 'fàcils', per anar fent boca. Però no podem fer extrapolacions agosarades al conjunt de Catalunya. S'hi posem el carro davant els bous, ens estavellarem.
independència, però no tots, especialment als pobles on no s'ha estat
unitari i s'ha improvisat. El resultat mediàtic a Europa és positiu
perquè s’ha mostrat que a Catalunya hi ha una qüestió pendent. Les
consultes són alhora una gimnàstica per poder exercir algun dia, que
encara veig llunyà (i els resultats m'ho confirmen), el dret a
l’autodeterminació. Ara bé, si aquests votacions civils es vol que
siguin rellevants políticament, no poden ser campanyes d'agitació que
volen aprofitar alguns que pretenen constituir nous partits politics.
El sectarisme i la manca de rigor són el pitjor enemic de la
independència, i això ho hem de tenir clar"
Ni fracàs ni ridícul ni òsties. Heu llegit el post? per guanyar un referèndum n'hi ha prou amb un 55% sobre un mínim d'un 50% de participació. Com a molt podeu dir que s'ha fracassat perquè la participació no ha estat suficient, però ni això és un referèndum d'autodeterminació vinculant, ni són els independentistes els que no han votat sinó els altres a qui tan els fa, ni hi ha altra forma d'aprendre i millorar i mobilitzar que votant.
Així que si proposes unes consultes no vinculants i el 30% de la població les avala has de dimitir? quin partit polític té un suport del 30% de la població (no del cens)? I si un 30% és fer el ridícul, en sembla que haurem d'anul·lar alguns resultats electorals oficials també (i fer dimitir a la maquinària organitzadora).
El fet que poguessin votar la immigració i els joves de 16 a 18 anys, cosa que és una mostra d'inclusió democràtica, al traduir-ho en paràmetres, ha resultat més negatiu que positiu. Això encara dóna més valor a les consultes, perquè vol dir que no s'ha especulat amb el sistema de vot que més hauria beneficiat el % de vot. El mateix López Tena ho ha explicat aquest matí. Si els immigrants no haguessin pogut votar, el percentatge de participació a Vic hauria pujat al 50%!
El què ha quedat clar, és que l'organització compartida per comarques o sub-comarques, acava sent més potent que l'organització a escala "nacional" en relació directa amb cada organització local.
Prenc nota d'aquesta dada. Estem organitzant la plataforma Avinyó Decideix, i a la primera reunió ja va sortir aquest tema. El sentiment majoritari dels més de 20 assistents era de compartir campanya amb els pobles veïns per fer el moviment més fort i compacta. El referents, a tall de proposta, poden ser:
Moianès Decideix! Vall de Gabarresa Decideix! Bages Decideix!, a l'estil organitzatiu d'Osona Decideix!
En continuarem parlant.