Ahir varen exercir el seu dret a vot 200.000 catalans. Poc?, Molt?. Ens podem passar-hi una eternitat discutint si son molts o pocs, si va ser una jornada triomfant o ans el contrari decebedora. Tot es opinable i criticable, peró jo en els que sempre veuen el got mig buit els hi faria les següents reflexions: Qué hagués passat si...
La consulta hagués tingut el pressupost necessari per endegar un mes abans una campanya publicitària a nivell nacional i en tots els mitjans de comunicació.
Si en comptes de anar per lliure, les diferents capelletes s'haguessin aixoplugat sota un sola Coordinadora Nacional. Personalment vistos el dos models d'organització, el d'Osona decideix guanya per golejada
Si en comptes de donar-li suport moral, els dos partits -CiU i ERC- haguessin donat suport humà i material a la iniciativa, encara que aquesta iniciativa estigui liderada per la societat civil catalana.
Si aquests tres punts s'haguessin complert, mi jugo un pesól que avui estaríem parlant d'una participació majoritària. Tot i així, amb tots els pals a les rodes que la independència es va trobant , 200.000 catalans han exercit el seu dret a vot. Hem d'estar d'enhorabona, peró no ens hem d'estar de fer autocrítica i analitzar d'una manera rigorosa on s'ha fallat.
Fracàs? Per a uns potser sí i per a d'altres no. Però en cap cas es podrà tornar a dir sense posar-se vermell (a no ser que es tingui un morro impressionant) que això de l'independentisme a Catalunya és residual i de 4 o 5 exaltats.
El valor no és en el resultat, que no té cap efecte directe, sino en la extrapolació que es pugui fer de la mobilització.
No és correcte comparar-ho amb les europees per que la gent no sap que s'hi vota. Al 13D, sí. Qui es va asbtenir sabia per que ho feia. I qui votava també.
Un referèndum d'aquesta mena seria il.legal, la legalitat no l'empara. Dit això, es podria desbordar la legalitat i obligar a canviar-la... però no amb un 27% de participació.
El full de ruta més optimista passa per forçar un canvi de legalitat i això no és possible des de la minoria.
Qualsevol platejament sincerament independentista ha de tocar de peus a terra per assolir les condicions favorables.
Si les diferents entitats haguessin tingut els diners, els recursos i el temps que tenen les institucions per organitzar eleccions, es podria comparar la participació.
Si que serveix la consulta. Serveix com a estudi de mercat, es a dir fins ara no sabíem quina era la força real de l'independentisme. Ara si, comencem a tenir un mapa a escala nacional de l'estat de l'independentisme. Es més, tenim la mesura per municipis, i per tant quan s'assoleixi tota Catalunya, estarem en disposició de endegar un full de ruta amb possibilitats de que arribi a bon port. Ja no valen excuses.
El problema peró, es el de sempre, tothom perd el cul per liderar aquest canvi. Com deia la canço: "Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba..."
Arguments:
El valor no és en el resultat, que no té cap efecte directe, sino en la extrapolació que es pugui fer de la mobilització.
No és correcte comparar-ho amb les europees per que la gent no sap que s'hi vota. Al 13D, sí. Qui es va asbtenir sabia per que ho feia. I qui votava també.
Un referèndum d'aquesta mena seria il.legal, la legalitat no l'empara. Dit això, es podria desbordar la legalitat i obligar a canviar-la... però no amb un 27% de participació.
El full de ruta més optimista passa per forçar un canvi de legalitat i això no és possible des de la minoria.
Qualsevol platejament sincerament independentista ha de tocar de peus a terra per assolir les condicions favorables.
El problema peró, es el de sempre, tothom perd el cul per liderar aquest canvi. Com deia la canço: "Si tu l'estires fort per aquí, i jo l'estiro fort per allà segur que tomba, tomba..."