Quan tot just comencen a conèixer-se les xifres de participació de la consulta popular escric aquestes ratlles. La veritat és que ara no seria capaç de parlar de res més.
Malgrat el maldestre intent de José Montilla de distreure l’atenció pública amb la inauguració d’un trosset de la línia 9 del
Però tornem al tema d’avui. D’entrada cal felicitar tota la gent que ha esmerçat un immens esforç personal per a dur a terme
Diu Chaves que la consulta no té cap validesa jurídica ni política. Té raó amb la primera afirmació. Però ell sap molt bé que treure-li valor polític a l’esforç de tanta gent, que menystenir el vot gratuït i sincer de centenars de milers de ciutadans, només es pot fer des de la ignorància política... o de la mala fe. A Chaves no li deu agradar gaire el gust de la llibertat.
Els ciutadans han participat en la consulta sense necessitar l’esquer del clientelisme més tronat que ell tant ha practicat a la seva terra i que, fins i tot, ha estat rebutjat pel seu propi partit que l’ha retirat de
Segurament, altres dirigents socialistes s’afegiran a les tesis de Chaves i no cal ser gens espavilat per intuir-ho, els populars pujaran un graó el to de les seves valoracions. No en va, ha estat el PP qui ha impugnat, davant el Tribunal Constitucional, un terç de l’Estatut, amb la inestimable col·laboració del socialista Defensor del Pueblo, i amb la complaença de Zapatero i els seus ministres incapaços d’afrontar la renovació de l’esmentat tribunal.
Ara, la resposta tant pulcra com democràtica del poble català, esdevé un bumerang d’imprevisibles conseqüències...
