Des de fa unes setmanes la premsa es fa ressó de la vaga de fam d'Aminatu Haidar.
Una vaga de fam de la "Gandhi saharauí" com se la coneix a tot arreu, i com ella mateixa diu: he sacrificat la meva joventut i la meva vida per una dignitat.
Aquesta lluita i dignitat (per l'autodeterminació del Sàhara Occidental), que jo comparteixo, ha estat capitalitzada per una sèrie d'artistes ( Pilar Bardem, Juan Diego Botto, Alberto San Juan, Fran Perea, Paul Laverty e Inés Sabanés) i d'intel.lectuals de l'anomenada esquerra progressista que han anat desfilant per l'aeroport de Lanzarote per donar suport a la lluitadora saharaui i sortir a la foto dels mitjans de comunicació.
Fa unes dies la majoria de la premsa catalana va publicar una editorial sobre la dignitat de Catalunya. Avui 13 de desembre 166 poblacions han fet un referèndum sobre la independència de Catalunya. Però a pesar de que en tots dos casos estem parlant de les dignitats d'uns pobles que lluiten per la seva independència... Quan arribi el moment decisiu de la nostra lluita, aquesta esquerra artistítica , intel.lectual i progressistaens donarà suport com ho ha fet amb Aminatu Haidar?
I si no ho fa, vol dir que les dignitats de Catalunya i el Sàhara són de diferents classes?
Quelcom hauria de començar a fer la llista d'aquells que donen suport a Catalunya en les seves reivindicacions i aquells que no ho fan.
Només és per curiositat.
Feia dies que no passejava pel teu bloc i, avui que ho faig, veig per fi escrita una cosa que ahir vam comentar a casa! On són aquests "intel·lectuals" espanyols quan es tracta de defensar Catalunya dels atacs de la caverna espanyola? Com és que tampoc cap "ideòleg" català en parla?
Bon Nadal i Bon Any Nou