Això sona a despectiu, "esa gente" són representants del poble espanyol lliurement escollits, sense necessitat de "pronunciamientos" ni "alzamientos". "Esa gente" son al Congrés de Diputats sense armes i han entrat sense disparar ni un sol tret. Recordem com hi va entrar l'autor de la carta?

Segona pregunta: "¿Quiénes son para repartir nuestro dinero a manos llenas a unos partidos catalanes que lo único que quieren es mandar a España a tomar viento?".

No son els diners d'ells, son els diners de tots, també els nostres. No els reparteixen "a manos llenas", només ens donen una part d'el que ens pertoca. "A manos llenas" fa trenta anys que els estan rebent ells sense la més mínima vergonya. "A manos llenas" ens els prenen a nosaltres per mantenir l'Espanya profunda i reaccionaria. No son pels partits, sinó pel Govern de Catalunya, que no es confonguin. El que faci el Govern amb aquests diners ja és una altra cosa i serem els catalans qui ho aprovarem o censurarem. Que aquests partits vulguin "mandar a España a tomar viento" ho dubto molt, no crec que PSC, Iniciativa i CiU pensin fer-ho. I ERC cada dia ho tinc menys clar.

Tercera pregunta: "¿Acaso nos creen aún más borregos de lo que somos?".

Dons mireu, aquí ja li dono una mica la raó. Em pensava que eren més borregos del que sembla ser que son, perquè ho són bastant, la veritat. Que molts espanyols s'arribin a creure bajanades com les que diu el PP i la FAES només es pot explicar pel borreguisme progressiu i galopant que pateixen la majoria dels seus compatriotes.

Quarta pregunta: "¿Es que no van a parar de echarnos avispas para que se nos hinchen las narices y tiremos por la calle de en medio?".

Si fer lleis i proposar un Estatut és llençar-los vespes potser que s'ho facin mirar. No crec que quan els nostres diputats redactaven l'Estatut pensessin precisament en aquest senyor i els seus. Tampoc crec que sigui la nostra intenció que se'ls inflin els nassos, perquè de nassos ja han demostrat que en tenen i molts, masses per un estat que vol ser democràtic. I això de "tirar por la calle de en medio", és una amenaça de les que darrerament ens dediquen els militars? No creuen que ja en tenim prou de "salvadors de pàtries"? Que potser pensa repetir l'espectacle vergonyós que va protagonitzar aviat farà 25 anys?

Segueix amb una frase que no cal perdre's: "Menos mal que creo que no han contado con el Rey, que igual que habló aquel 23 F porque estalló una rebeldía, también hablará ahora, porque la verdad es que están intentando romper la Corona de España de la que es depositario".

Suposa que els polítics no han comptat amb el Rei i afirma que el monarca parlarà ara. Suposicions i afirmacions que denoten la por que el Rei estigui al corrent del procés i el desig que no hi estigui d'acord. Perquè si el Rei hi està d'acord s'ha acabat el bròquil. Si el Rei no diu res o es posa al costat dels demòcrates, aquesta gent ho tenen cru, molt cru. Ja els va passar fa 25 anys, recordem-ho. És veritat que el Rei va parlar el 23 F perquè va haver-hi una rebel·lió (no una rebel·lia, com diu ell), la seva, la que va protagonitzar l'autor de la carta, ho recordeu? Que jo sàpiga no n'hi ha cap de rebel·lió en aquests moments. Aquí no s'està intentant trencar cap corona, simplement s'intenta avançar una mica més en la democràcia. Ja sé que aquests senyors això no ho entenen, perquè no saben el que és viure en pau i llibertat. És el problema que tenim els catalans, que ens ha tocat conviure amb gent que pateix analfabetisme democràtic voluntari.

Segueix afirmant que: "Porque si no ¿qué es eso de que Cataluña es una nación? No lo es ni en el preámbulo ni en las tripas de ningún documento; además no lo ha sido nunca."

Clara demostració que no té ni idea del que parla. Que no estigui en cap document no vol dir que Catalunya no sigui una nació. Dir que no ho ha estat mai demostra la seva ignorància monumental.

Les afirmacions ja ratllen la histèria quan diu que: "Muy cobardes seríamos si permitiéramos que esto se convirtiera en una vil realidad".

Una altra amenaça? No pensen acatar la voluntat dels representants del poble? Es creuen per sobre del bé i del mal? No és això apologia del colpisme? Pensa actuar el senyor Bono? Parla de covardia? Potser va ser un acte heroic entrar al congrés amb un grapat de militars armats per enfrontar-se a uns diputats desarmats i segrestar-los?

Cinquena pregunta: "¿Por qué no se pregunta a los españoles antes por refrendo si lo quieren así?".

Dons simplement perquè entre les coses que es poden preguntar en referèndum, segons la Constitució, no hi és aquest tema. Els referèndums dels estatuts només es poden fer en el territori on s'ha d'aplicar l'Estatut que es vota. Això és d'una lògica que entén qualsevol persona mínimament intel·ligent. Trobaria lògic que la Constitució espanyola s'hagués votat a tota Europa? Dons això és el mateix cas.

La darrera frase: "Rezo a Dios, ya que creo en él públicamente, para que haga imperar la cordura para que ilumine al Rey de las Españas y para que confunda a aquellos que entregan a la patria por 30 votos y quizás por algo aún más vergonzoso".

Aquesta frase és digna d'un melodrama de pel·lícula franquista com "Agustina de Aragón", "Raza" o "Alba de España", d'aquelles que posaven la pell de gallina als franquistes i els feien vessar la llagrimeta.

Si s'hagués dedicat a la literatura potser s'hagués guanyat la vida escrivint serials radiofònics durant el franquisme o per televisions sud-americanes i de passada ens hagués fet un favor als ciutadans normals.

El senyor Tejero no és el més indicat per parlar d'actes vergonyosos i de cordura. Recordo les imatges d'aquest il·luminat entrant al saló de plens del Congrés dels Diputats, pistola en ma disparant al sostre i cridant "Al suelo todo el mundo!" i "Se sienten coño!". Recordo aquest senyor agafant al ministre de defensa Gutiérrez Mellado pel coll i intentant fer-lo caure amb una clau de judo que qualsevol criatura hagués fet millor. Per cert, Gutiérrez Mellado era Tinent General, militar de més graduació que Tejero, i va intentar fer valdre el seu comandament sobre Tejero. Recordo la imatge d'aquest colpista a la tribuna d'oradors ensenyant la pistola. També recordo la sortida, el dia següent, de la resta de Guardia Civils saltant per les finestres de la planta baixa de l'edifici del Congrés. No van saber ni sortir per la porta per on havien entrat. També recordo que aquell any jo feia el servei militar obligatori a mil quilòmetres de Barcelona, molt a prop d'on durant molts anys i fins fa pocs dies tenien els nostres papers, i recordo la por que vaig passar per culpa d'aquest senyor. Però no oblidaré mai que des de casa, a Barcelona, els meus pares també van passar por pel que em pogués passar a mi quan van sentien per la ràdio tot el que passava i veure per la televisió els tancs pels carrers de València. Això ni li perdonaré mai ni ho oblidaré mentre jo visqui. Crec que un personatge com aquest no té dret a la paraula.