pereto |
dissabte, 12 de desembre de 2009 | 19:06h
És realment emocionant com, pas a pas, Catalunya consolida la seua realitat nacional. Demà són 700.000 els que estan cridats a dir si volen ser catalans a Europa sense cap dependència intermèdia: si volen anar a Brusseles sense passar per Madrid, tout court. Però és clar que el país no es fa només a cop de referèndums sinó de feina ben feta, durant molts anys. Em direu que sóc pessat, però torne a l'exemple de l'ICREA. L'Andreu Mas-Colell, el veritable ideòleg d'aquesta transformació intel·lectual i científica, ja ho deia: fem agradable i atractiu el país per als excel·lents i deixem que l'excel·lència atraga l'excel·lència.
Mengem un arrós amb llamàntol amb el Cedric Boeckx. Una menja deliciosa corona una conferència magistral del Cedric. Ell va fer la tesi doctoral amb Noam Chomsky i treballa en lingüística teòrica, tractant de trobar les claus biològiques de per què els humans som capaços d'aprendre llengües. Davant d'un reduït grup de biòlegs de l'Institut Cavanilles, aquest biolingüista (com li agrada autoanomenar-se) demostra la seua senzilla i estimulant manera d'aproximar-se a aquesta peça crucial del trencaclosques humà.
A la taula, Cedric es mostra molt obert i afable: és un fixatge molt recent d'ICREA i l'experiència de pocs mesos ja li permet afirmar que als Estats Units, on s'ha passat dotze anys investigant, mai havia trobat una institució de funcionament tan eficaç. I una vegada has decidit deixar Harvard, per què has triat Barcelona? li demanem. Segons Cedric, a Barcelona (una ciutat que li agrada per a viure, prop de la seua Valònia nadiua) hi ha una comunitat molt activa de lingüistes teòrics. També és el lloc d'origen del seu admirat Pere Alberch. Però, sobretot, a Barcelona hi ha el Ricard Solé, un altre membre d'ICREA. L'Andreu Mas-Colell estaria ben orgullós de saber que l'imant de l'excel·lència funciona a Catalunya.
Mengem un arrós amb llamàntol amb el Cedric Boeckx. Una menja deliciosa corona una conferència magistral del Cedric. Ell va fer la tesi doctoral amb Noam Chomsky i treballa en lingüística teòrica, tractant de trobar les claus biològiques de per què els humans som capaços d'aprendre llengües. Davant d'un reduït grup de biòlegs de l'Institut Cavanilles, aquest biolingüista (com li agrada autoanomenar-se) demostra la seua senzilla i estimulant manera d'aproximar-se a aquesta peça crucial del trencaclosques humà.
A la taula, Cedric es mostra molt obert i afable: és un fixatge molt recent d'ICREA i l'experiència de pocs mesos ja li permet afirmar que als Estats Units, on s'ha passat dotze anys investigant, mai havia trobat una institució de funcionament tan eficaç. I una vegada has decidit deixar Harvard, per què has triat Barcelona? li demanem. Segons Cedric, a Barcelona (una ciutat que li agrada per a viure, prop de la seua Valònia nadiua) hi ha una comunitat molt activa de lingüistes teòrics. També és el lloc d'origen del seu admirat Pere Alberch. Però, sobretot, a Barcelona hi ha el Ricard Solé, un altre membre d'ICREA. L'Andreu Mas-Colell estaria ben orgullós de saber que l'imant de l'excel·lència funciona a Catalunya.
