VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • combat rock
    cançons de sempre
  • diaris
    diaris d'escriptor
  • poemes
    última ronda (Edicions de La Magrana, 1999)
  • poemes
    poemes esparsos
  • poemes
    la gran baixada (Emboscall Editorial, 2004)
  • poemes
    les ciutats ocasionals (Témenos Edicions, 2009)

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
  12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
272829    
 
UN HOME AMB BICICLETA
ricard99 | poemes | dissabte, 12 de desembre de 2009 | 15:39h
UN HOME AMB BICICLETA

Ell estava orgullós i alegre
i se’n tornava, un cop i un altre,
amb la bicicleta cap a la pensió.
Hi treballava a la cuina;
A canvi, el deixaven dormir a les golfes.
A mitjanit se’l veia al bar de la plaça.
Bevia a cor què vols,
no enganyava a ningú.
Una vegada m’explicà que només recordava
tres paraules ofegades a la sorra.
Tothora somreia i feia que sí,
que no, que més tard... amb moviments
massa expressius que semblaven bromes
de pallasso sobreactuat.
Ell estava orgullós i alegre
de venir al bar i asseure’s amb nosaltres,
de prendre una cervesa i portar-nos també
diaris francesos que no llegíem
i revistes de dones.
L’estiu passat ja no el vèiem.
Sempre havíem cregut que algun dia
recuperaria la veu.

        Ricard Mirabete (Les ciutats ocasionals, 2009)

Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 8
  • M'ha sorprès...
    AnnaPortell | diumenge, 13 de desembre de 2009 | 20:29h
    M'has sorprès amb la bonica història de l'home amb bicicleta.  Em sap greu que l'home no recuperés la veu...
    On deu ser ara la seva bicicleta?
    Felicitats, 43...
    • la bicicleta
      ricard99 | dimarts, 15 de desembre de 2009 | 17:42h
      és la seva herència... algú que l'estimava tal vegada la segueix utilitzant. Una abraçada!
  • Bicicleta
    caterina | dissabte, 12 de desembre de 2009 | 22:30h
    És trist i et deixa sense paraules al final, però està molt ben escrit i la història et va atrapant a mesura que la llegeixes. Preciós :)
    • darrere una bicicleta
      ricard99 | diumenge, 13 de desembre de 2009 | 12:51h
      hi ha tota una vida... com un objecte ens arriba a explicar com som... gràcies per les teves paraules. Bon diumenge!
  • Persones
    Victoria | dissabte, 12 de desembre de 2009 | 19:30h
    vides i persones... objectes vestits de records, vius també.
    • un objecte
      ricard99 | diumenge, 13 de desembre de 2009 | 12:53h
      pren vida amb nosaltres, com una gorra, un barret o una paraula que ens explica. Sempre vius... una abraçada!
  • Algú arriba com aquest home...
    mamoya2 | dissabte, 12 de desembre de 2009 | 17:13h
    ...i aleshores la bicicleta ja és l'eina de mon pare que baixava des del poble a Ciutat a treballar, pedalejant i pedalejant;  l'eina de na Coloma, que se n'anava a l'hort, a Sant Jordi, i el seu espòs, que ja era molt vell, l'esperava a dalt de la costa, cada dia, una història d'amor vertadera...
    La bicicleta és un símbol, no, no és un símbol, és una veritat petita que embolica altres veritats...Estim les petites coses que es poden tocar i acariciar, més que les grans paraules. És a dir: bicicletes, pedres, arbres, nins que juguen amb bolles de fang, llibres plens de fulles gastades
    ...bicicletes...
    per a poder sentir 'el cant de l'ocell / que acompanya els plors del nin / fins a entrada de fosca' (Abbas Kiarostami)...
    Vatua el món, Ricard, m'he entristit, avui fa deu anys que morí mon pare
    Abraçades
    • una veritat petita
      ricard99 | diumenge, 13 de desembre de 2009 | 12:57h
      com dius, que embolica altres veritats... ens explica el nostre amor per als altres i també la vida, l'amor que sempre guardes pel teu pare. Hi ha amor...no hi ha grans paraules. Gràcies per venir i deixar la teva empremta màgica. Abraçades!