Considere que expressa el que ha de ser aquest 13D. Salut i a per totes!Diumenge, seguir el camí de les paraules
GEMMA CALVET / ADVOCADA I CONSULTORA
Comparteixo el ressò de Vinyoli expressat en temps d'aniversari. Apareix la necessitat vital de retornar als "racons de temps quan s'aturen". Amb les seves paraules, endinsant-se en boscos, veremant, descobrint la terra o el mar viu. Admirant "l'encaix perfecte dels bastiments de les finestres quan l'home calcula". Només Vinyoli permet sentir el miracle de convertir les roques en aigua, de fusionar música i nit, de convidar a tenir set. En el seu recorregut, el passeig de les paraules apropa a aquella essencial bellesa que senzillament alimenta. En la lectura de poesia, l'evocació al present és inevitable, i sortir del fet individual, imprescindible. En el terreny de l'actualitat, la convocatòria de consultes del diumenge 13 a 170 municipis catalans constitueix en si mateixa un port d'arribada. Hi ha expressions col·lectives de bellesa i significació poètica, sense que la reivindicació d'aquesta mirada exclogui la seva dimensió de legitimitat i rigor. El camí de les consultes ha estat impulsat i sostingut per moltes persones que han pres compromís personal per fer-ho possible, totes elles creuen fer possible els somnis. Temps i dedicació, treball en xarxa i des de les arrels, dimensió comunitària, pocs protagonismes. Una pregunta que obre la porta. El resultat serà i tindrà moltes lectures possibles, la llista extensa i llarga de consultes farà país, i farà futur. El terreny de joc polític centralista, partidista i crispat ha estat superat per la iniciativa ciutadana, com a expressió de vida col·lectiva a Catalunya. Aquesta creació, com la poètica, supera límits imposats per normes, i permet que la realitat sigui redimensionada. Una pregunta diumenge que ve, i molta feina feta, ben feta. I el ressò de Vinyoli es pot sentir, llegint literalment el seu poema: "I seguiré el camí que les paraules apareixent em fressen, cap a quines profunditats? Com pedres o com fletxes posades pel senyal del caminant, indici, no clarors, així m'apropen cap al sentit; més ara, quin silenci d'entre dos mons acull una pregunta que m'enriqueix?".
Només avancem si ens fem preguntes essencials.
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 23. Divendres, 11 de desembre del 2009
