Aquest diumenge, prop de 170 municipis dels Països Catalans podran visualitzar la capacitat de desobediència, o sigui de protagonisme, que la societat, la gent, el poble pot tenir i exercir. Independentment del que digui l'estat, els partits i els poders i llurs interessos conjunturals, el poble pot exercir de subjecte de sobirania i pot desenvolupar les seves propostes.La importància d'aquesta consulta, des del meu punt de vista, rau precisament en aquest punt i no en cap miratge interessat que vol fer passar garses per perdius en un matusser joc de mans induït per la sectària confrontació política d'aquells que estan acostumats a fer trampes en lloc de política.
Per això, i sobretot després dels espectacles que s'han muntat els diferents capitostos de les comissions, coordinadores o plataformes "nacionals", el més important ja està fet: la convocatòria de 170 consultes locals, la perspectiva de noves onades de consultes i la voluntat de pluralitat que, a nivell local, es dóna.
El segon punt important és el de l'endemà. El 14-D és tant o més important que el 13-D. Dilluns, ha de començar una nova etapa. És el moment de les valoracions de resultats, de plantar els aprofitats i manipuladors i el moment de començar a construir una realitat local que permeti començar a posar les bases d'alguna cosa més important, d'un moviment d'alliberament horitzontal que, ara amb les consultes, però amb moltes altres mostres de desobediència i de construcció nacional i social, planti cara als estats espanyol i francès, a les autonomies i els departaments i a les elits partidistes que ja fa massa temps que remenen les cireres i tallen el bacallà. És el moment de demanar la dimissió del conseller Saura, d'exigir que les institucions locals es posin del costat de la gent i facin valer la seva legitimitat institucional democràtica, de fer enrojolar botiflers i acomodats i de construir una xarxa social activa, que anllaci el conjunt de la nació, que superi aquesta dinàmica arrelada a un model de cultura política i de catalanisme lligat a la Catalunya vella, l'essència del catalunyisme més pregon i que posi en valor la riquesa d'una nació que va més enllà de les fronteres mentals del Pujolisme recreat per ERC i per una bona part de l'EI, i de l'autonomisme arreu dels Països Catalans.
Cal que des d'aquesta xarxa es valori si el 25 d'Abril -diada nacional al País Valencià- és el dia de convocar consultes catalunyeses o un dia per desenvolupar el projecte nacional participant dels actes que es convoquin a les comarques del sud.
I al Lluçanès, establir un acord entre els diferents col·lectius locals i muntar una xarxa que ens faciliti la feina, superant l'atomització que, entre uns i altres, hem creat en aquesta campanya.
De moment, diumenge, votarem que sí a la independència dels Països Catalans.
El segon punt important és el de l'endemà. El 14-D és tant o més important que el 13-D. Dilluns, ha de començar una nova etapa. És el moment de les valoracions de resultats, de plantar els aprofitats i manipuladors i el moment de començar a construir una realitat local que permeti començar a posar les bases d'alguna cosa més important, d'un moviment d'alliberament horitzontal que, ara amb les consultes, però amb moltes altres mostres de desobediència i de construcció nacional i social, planti cara als estats espanyol i francès, a les autonomies i els departaments i a les elits partidistes que ja fa massa temps que remenen les cireres i tallen el bacallà. És el moment de demanar la dimissió del conseller Saura, d'exigir que les institucions locals es posin del costat de la gent i facin valer la seva legitimitat institucional democràtica, de fer enrojolar botiflers i acomodats i de construir una xarxa social activa, que anllaci el conjunt de la nació, que superi aquesta dinàmica arrelada a un model de cultura política i de catalanisme lligat a la Catalunya vella, l'essència del catalunyisme més pregon i que posi en valor la riquesa d'una nació que va més enllà de les fronteres mentals del Pujolisme recreat per ERC i per una bona part de l'EI, i de l'autonomisme arreu dels Països Catalans.
Cal que des d'aquesta xarxa es valori si el 25 d'Abril -diada nacional al País Valencià- és el dia de convocar consultes catalunyeses o un dia per desenvolupar el projecte nacional participant dels actes que es convoquin a les comarques del sud.
I al Lluçanès, establir un acord entre els diferents col·lectius locals i muntar una xarxa que ens faciliti la feina, superant l'atomització que, entre uns i altres, hem creat en aquesta campanya.
De moment, diumenge, votarem que sí a la independència dels Països Catalans.
Pels que heu comentat ací dalt, no entenc quin problema hi ha amb l'article del company. Sembla que la frase que vos ha molestat és la de les fronteres mentals que hi ha en una bona part de l'EI. I sabem, sabeu, que és cert, mal que ens pese a molts. Només hem d'escoltar i llegir el que diuen alguns, per vore-ho.
I vaja, el company comparteix el pensament amb nosaltres, i ara resulta que hem de ser més respectuosos i deixar-nos d"esquerranismes i purismes" (gran manera de deixar d'"atacar-nos" entre nosaltres, per cert! desqualificant al company!).
I ja cansa, sincerament, el discurs contra suposats "purismes, esquerranismes i radicalismes estèrils", que justifiquen qualsevol posicionament.
I Jordi, podria estar prou d'acord amb tu, però lamentablement no ets el millor exemple a seguir en eixe sentit, em sap greu dir-ho.
La doble moral esta de tirar pel dret, passar de gran part de la militància i del país, als quals no se'ls escolta, i després fer servir el discurs de neutralitat, "saber estar", i companyerisme, és d'una hipocresia que fa por.
Enhorabona, doncs, a aquells que heu realitzat les consultes satisfactòriament, amb bons resultats, i que heu tingut als Països Catalans al cap en tot moment.
Una forta abraçada des del sud.
Fa molts anys que milito, només 10 a l'EI, i des de sempre tinc clar
que el pitjor insult que se li pot adreçar a un militant de l'EI és
afirmar, des de la ironia i l'ambiguitat, que una part de l'EI recrea
les fronteres mentals del pujolisme, la qual cosa equival literalment
a titllar de botiflers a una part de l'EI ( per cert que no s'hi val a
tirar la pedra i amagar la ma).
De les paraules de l'autor del blog es desprèn que en funció d'això hi
ha una EI bona i una EI dolenta, i es pressuposa que els que no pensem
com ell som els dolents. Jo crec que això és terrible, i demostra fins
a quin punt la fractura interna de l'EI condicionarà el futur d'aquest
projecte de moviment polític i social.
Jo personalment no estic interessat en els enfrontaments constants, em
cansa enormement la discussió permanent, intento comprendre tots els
punts de vista però no puc compartir certes actituds, no, no les puc
entendre, i menys quan sóc conscient de l'enorme feina que tenim per
davant. Podem acusar-nos de traidors, botiflers i mil improperis però
crec que aquest no és el camí per intentar crèixer com un moviment
madur i arrelat.
Company del sud, per cert que m'agradaria que donessis la cara, no
entenc perquè ens hem d'amagar darrera l'anonimat a l'hora de donar la
nostra opinió. Dius que en una part del país recreem el mite
regionalista i que oblidem a una part del país, en canvi no dius que
aquí tothom s'oblida del tros de país sotmès al poder francès, i no
passa res, tothom pot menysprear i menystenir el nord del país, "total,
si ja són gavatxos". Doncs no, tot el país és important, des de les
comarques del sud fins més amunt de les Alberes.
I sobre això de la hipocresia i la doble moral, bé, t'agrairia que especifiquessis a qui t'adreces exactament, si és a mi només et diré que la doble moral no va amb mi i no acostumo a practicar-la, intento dir les coses tal i com les penso, no m'agrada el purisme perquè l'he patit molts anys i perquè crec que els revolucionaris de llarg recorregut han demostrat que és perfectament compatible ser fidel als ideals i avançar dialècticament qual cal.
Malgrat les paraules insultants de l'Aleix en termes globals crec que
hem d'estar satisfets perquè per primera vegada totes les
organitzacions de l'EI han anat a una, encara que amb recels i treient
a relluïr les misèries de l'independentisme, no podem menystenir que la
CUP, l'MDT, el PSAN, l'MDT, Maulet si la CAJEI, per bé que amb matisos,
tots i cadascún han recolzat el procés de consultes, i malgrat les
enormes mancances, desvirtuacions i contradiccions d'aquest procés, hem
tingut tots plegats la maduresa i l'encert de recolzar un procés que
poc a poc va avançant.
I crec que ha estat una decisió històrica, que per uns instants si més
no ha allunyat el fantasma de la divisió i l'escisió, sempre present
damunt nostre. La gran notícia és que a Ses Illes una bona colla de
càrrecs electes municipals están intentant impulsar un procés similar,
cosa que dibuixa mica en mica el mapa de la nació, tant internament com
a instàncies internacionals. El següent pas és que al PaÍs Valencià hi
haja moviments similars, i que al nord i a la Franja també s'hi pugui
impulsar alguna consulta, cosa que no serà fàcil.
Acceptar les consultes del principat i donar-los-hi suport no és cap
renúncia, és simplement intel·ligència tàctica en clau de moviment, i
és significatiu que les veus que des de l'EI van provar de dinamitar el suport al procés de consultes han quedat finalment en minoria i les org's han optat per recolzar aquest procés, aprofitant-lo per tal de reivindicar amb força la totalitat de la nació, el rebuig als valors neoliberals de la UE i l'establiment d'una vertadera democràcia participativa.
i a sobre et penses que tothom parla de tu i de les teves palles mentals dels ritmes i aquestes tonteries
no ets tant important, no donis tant la tabarra
quin llauna!
Ara, veig que el nivell comença a pujar: "pesat", "tabarra", "palla mental", "llauna".
No es per aquest camí per on hauríem d'anar, si ens deixem anar i insultem a tort i a dret mal favor ens estarem fent mútuament. Per cert, que ja podríes acabar de dir qui ets,no?
El tema de l'anonimat, mira, jo simplement exprese unes opinions. És igual si em dic Anna o Josep. Igual que tu no entens per què "m'amague", jo tampoc entenc les ganes que tens que em pose nom. Però bé, això és el de menys. Al que anàvem.
Jo en cap moment he dit, com afirmes, que s'oblideu d'"una" part del pais, afirmació que aprofites per dir que jo m'oblide de la Catalunya Nord. Jo parle de les fronteres mentals que comentava el company. I això val per tota la part del país que es queda fora de les dinàmiques de la CAC.
El tema de la hipocresia i la doble moral em referia a tu, evidentment. Acuses al company de atacar, insultar i dividir l'EI entre bons i dolents. I vaja, tu ataques i divideixes entre els puristes que ens porten a la marginalitat, i els que dialècticament ens fan avançar. Entre els que amb les seues opinions dinamiten el procés de consultes, i els que intel·ligentment han donat suport.
Després per altra banda, escrivint a tort i a dret que primer ha d'avançar la CAC i després els altres, i et queixes que se vos diga que teniu excessivament en compte les fronteres autonòmiques, per a de pas acusar als altres de puristes esquerranosos.
Una de dos, o tens excessivament en compte aquestes fronteres i els altres són més "puristes i esquerranosos", o no les tens en compte i ets igual de "purista i esquerranós" que els demés. Però les dos coses alhora, no pot ser.
Per últim, dius: "És significatiu que les veus que des de l'EI van provar de dinamitar el
suport al procés de consultes han quedat finalment en minoria i les
org's han optat per recolzar aquest procés".
Jordi, no només t'inventes coses, sino que sembla que no hages entés res de res. Espere que, com tu dius, digues noms i cognoms d'eixes veus, i de com han provat de dinamitar el procés de consultes.
Moltes gràcies.
Sobre l'anonimat això és cosa teva, no meva.
Sobre el purisme, l'esquerranisme, l'infantilisme, el pragmatisme , la marginalitat i altres històries crec que ja està tot dit, el temps i la història ja s'encarregarà de jutjar-nos a tots plegats, pels nostres actes, les nostres decisions i la nostra praxi.
I sobre la famosa teoria dels ritmes dels diferents territoris del nostre país, només puc dir que jo no sóc cap expert en territorialitat o dret internacional, crec que el país és molt llarg, complexe i que hi ha molts factors a tenir en compte. I que evidentment no hi ha la mateixa realitat a les comarques del Païs Valencià que al Rosselló, el Capcir i el Conflent, que no té res a veure la Garrotxa i Osona amb la Llitera, Fraga i Mequinensa.
Jo entenc que l'EI ha d'impulsar projectes arreu de la nació i estimular l'avanç nacional en qualsevol territori on sigui possible.
Les consultes han tingut molta embranzida al principat, és cert, i l'EI encertadament ha provat de pressionar perquè fos reconeguda la territorialitat allà on ha pogut, però malauradament l'EI de moment no és un moviment amb gaire força, som una petita minoria amb escasa capacitat d'incidència ( entre d'altres coses a causa dels enormes errors històrics que hem comès) i ho tenim difícil per arrossegar un percentatge significatiu de gent cap a les nostres postures.
Si això és acceptar que a la CAC hi ha un major grau de consciència i en conseqüència avalar implícitament la teoria dels ritmes doncs ho hem fet tota l'EI perquè malgrat que hem donat un Si crític al capdevall hem avalat el procés i la teoria dels nassos.
Jo personalment crec que aquí no hi ha cap contradicció, hem donat suport però fidels als nostres principis, reclamant la nació a crits i pressionant sempre que hem pogut.
Digues doncs, qui ha intentat dinamitar el suport al procés de consultes i com.
Però
bé, com que sabem perfectament de què/qui parles, pots dir quina opinió
pública ha hagut contraria a les consultes? En pots dir una de sola, i
reproduir-ho textualment?
Donar un SI crític i estar a favor de
les consultes, EN CAP CAS vol dir avalar la "teoria dels ritmes".
Aquesta "teoria", més que teoria, és una estratègia. Així, tu pots
tenir una estratègia concreta, i en un moment puntual, donar un SI
crític. Però el que "avalarà" la "teoria dels ritmes" no és el SI o el
NO, sino l'estratègia que tingues al marge de tot això. I, en eixe
sentit, hi ha militància partidària d'aquesta estratègia, i militància
que no.
De la mateixa manera que no tots els que han apostat pel
SI tenen la mateixa visió de país, ni el mateix projecte, ni la mateixa
estratègia, com tampoc els partidaris del NO.
Bé, ja he dit que no jugaré al joc de crear més confrontació, no és pas a dins de l'EI que jo treballo per la confrontació precisament, m'estimo més crear aquesta confrontació en altres àmbits, com ara l'estat.
El que està escrit escrit està, si vols veure articles on es recull la posició que jo abans he esmentat els trobaràs fàcilment.
Si el debat és d'estratègia, tàctica, teoria....o coordenades similars parlem-ho on pertoqui.
A intoxicar a altre lloc, gràcies.
Com dic en l'altre comentari, el temps fa que les coses es facin més severes. Ara ja he arribat a l'insult, sense haver dit res més, sense haver fet comentaris, només mirant, llegint i pensant. Vols dir que no te'n vas del camí?
Ara resulta que qüestionar el model cultural on està instal·lada una part del país és insultar, titllar de botifler..., vaja, brutal!
Però no menys espectacular és la reducció a bons i dolents -amb qui penses, si es pot saber?- dins de l'EI.
Com deia abans, menys Pastorets i menys imatges fixes.
La campanya dels referèndums ha estat, indubtablement, una nova mostra del model catalunyès imperant, i no únicament per la pregunta, sinó per mil i un comportaments, missatges, actituds i lectures. I això és allò de les fronteres mentals del Pujolisme. Que, dit de passada, és un model, i un model potent, lligat a uns interessos i a una lectura del país. Ja ens agradaria, suposo, que l'EI -els bons, els dolents, els dolentots, els angelets, els dimonis i les bruixes- en tingués un. Un que fos fruit d'un debat però -i suposo que això t'agradarà- sobretot de l'arrelament i la imbricació no únicament en els moviments socials sinó en el poble. Una dinàmica desitjada però a voltes poc assolida.
Debats? Tots els que calgui, a mi debatre ja m'agrada, i és ben necessari, però com ja he manifestat en un altre comentari sóc més partidàri d'altres pràctiques militants, que vols fer-hi, cadascú és com és.
Me'n vaig del camí? De fet sempre he estat una ovella escarriada i he anat per mal camí des de petit però passa que ja tinc una edat i he après a anar per la drecera, mal que em pesi.
Jo he donat suport públic a la campanya dels referèndums i m'he implicat tant com he pogut a la meva comarca, i afortunadament s'ha aconseguit que moviments socials i sectors alients a l'independentisme s'hagin apropat a l'experiència, enfortint el teixit del país i projectant l'aspiració col·lectiva d'un poble que malda per fugir d'espanya. Evidentment m'he fet un tip d'encartellar material de la CUP pel SI i de promoure la participació entre el meu entorn personal, entre moltes altres coses.
Aleix, ja veus que alguns no entenem res de res i en aquest sentit m'agradaria que m'expliquessis si amb la meva actitud militant i donant suport a les consultes he mimetitzat les fronteres mentals del pujolisme. Si és que si doncs m'ho dius i no passa res, tant amics, i si és que no doncs si no et fa res m'expliques les causes i si hi ha matisos t'agrairé que me'ls detallis.
i a sobre et penses que tothom parla de tu i de les teves palles mentals dels ritmes, les teves dèries, intoxicacions i invencions sectàries
no ets tant important, no donis tant la tabarra
quin llauna!
part de l'EI, i de l'autonomisme arreu dels Països Catalans"
Tens un problema noi. Una bona part de l'EI recrea les fronteres mentals del pujolisme? si us plau, deixem de difamar sobre nosaltres mateixes i posem-nos a la feina, que ja comencen a cansar aquests purismes i esquerranismes. Que els contraris a nosaltres (autonomistes i unionistes) ens vulguin posar pals a les rodes és lògic, però que ho fem nosaltres mateixoes és patètic.
salut, feina i a esmolar l'eina!
Entenc que la crítica i la discrepància són eines necessaries però de vegades crec que se n'abusa i amb afirmacions com aquesta no es contribueix precisament a generar un clima de confiança i bon ambient de treball entre tots plegats, a l'EI vull dir.
Mai em cansaré de repetir el que vinc dient des de fa anys, i que en certa manera corrobora l'anterior comentàri: el que hem de fer a l'EI és xerrar menys, treballar més, escoltar encara més i anar plegats tots/es a una, que ja n'hi ha prou d'enfrontaments, si us plau.
En primer lloc, cal dir que deixar passar els dies -de grat o per força- a vegades va bé, fins i tot et permet veure com amb els mots escrits passa com amb els converses de cafà: allò que acabes de dir no s'assembla gens a allò que estan dient que tu has dit, ni que sigui cinc minuts després. I si han passat dies, imagina't!
Per al primer i anònim comentari, tinc un problema. Per al Jordi, provoco i falto al respecte. I encara, per al Jordi, cal xerrar menys i treballar més. No sé si aquesta és una divisa que cal aplicar-se tothom o només jo, però està dit.
M'agrada, però, que hàgiu agafat el tema central, tot i que o no l'heu entès o no l'heu volgut entendre, i heu reaccionat com si us haguéssiu ortigat sobtadament, pellfins que deveu ser.
En la meva perspectiva i objectiu polític no em moc per al bon ambient, per al bon rotllo, sinó per intentar fer les coses com més ben fetes millor i que a més mostrin el model amb què ens volem moure i volem moure la societat. Per això, afirmar, amb encert o no, una postura o una crítica, hauria de ser rebuda com un motiu de contrast, no de contraatac.
No tinc el més petit dubte que l'afirmació "que superi aquesta dinàmica arrelada a un model de cultura política i
de catalanisme lligat a la Catalunya vella, l'essència del catalunyisme
més pregon i que posi en valor la riquesa d'una nació que va més enllà
de les fronteres mentals del Pujolisme recreat per ERC i per una bona
part de l'EI, i de l'autonomisme arreu dels Països Catalans" es fonamenta en la realitat més tangible i que té a veure amb el model cultural, el model de país, i el model de democràcia i el paper de les institucions en tot plegat. I crec que és un tema important per ser discutit i no per ser bandejat a base de maniquees afirmacions més pròpies dels Pastorets que del debat polític necessari. Un debat polític força absent i que potser també dinamitzaria altres aspectes importants.
Obren un 'debat' amb les seves misèries ideològiques, i pretenen que s'accepti callant, ells en diuen una de ben grossa i si es discuteix i es diu el que és, una mamarratxada, aleshores es fan els ofesos
infantils, immadurs, incapaços d'encarar un debat sense recorrer a comportaments infantils
Si jo digués que la independència és un objectiu no comparteix la majoria i això ens ha de fer realistes i renunciar a plantejar-la, per molt que ho emboliqués de justificacions i retòrica, estaria renunciant al projecte de l'EI, i seria molt ridícul que m'ofengués quan m'ho diguessin
Bones, soc l'anònim que deies abans, i que vaig escriure el primer comentari.
És dels primers cops que escric comentaris en un bloc o web, i ho he fet perquè he trobat que t'havies sobrepassat (només llegeixo per aprendre, sempre respecto les opinions de tothom i no les solo criticar, menys quan m'insulten, ara veig que llegir el teu bloc és nefast per aprendre algo, és d'un nivell baixíssim). Com a militant de base en associacions i entitats del meu poble que a poc a poc intentem anar construint un país des de baix (segur que es pot fer millor, però ho fem tan bé com podem i creiem), m'he sentit insultat per un personatge d'un altre poble, que em dona lliçons de purisme i esquerranisme, sense explicar-me què ha fet ell millor que jo per poder-me criticar . Per això tinc la pell tan fina, perquè deixo moltes hores del meu temps en el treball de base, i no em dona la gana que un personatge que, no se perquè es creu amb legitimitat per criticar el meu treball, em doni lliçons (ni tu ni cap altre).
No penso entrar al teu joc de reflexions metafísiques sobre territorialitat i ritmes, que la veritat, no m'interessen el més mínim (crec que encara ens falta molt per aprendre a tots plegats, que hem de deixar de mirar-nos el melic i aconseguir analitzar les realitats socials del país abans d'opinar), però simplement et vull DEMANAR una cosa.
Veient que malgastes el teu temps en criticar els companys que des d'altres pobles i ciutats es dediquen a lluitar al dia a dia, a fer feina, organitzar coses... suposo que al teu poble hi deu haver una base social àmplia favorable a la independencia i el socialisme, i que per això tens tan temps a insultar als que als nostres pobles, encara estem lluny d'aconseguir aquesta fita. Et vull felicitar, i demanar-te que ens ajudis a construir el perfeccionisme polític, per així il·luminar-nos a tots i guiar-nos cap al bon camí.
No critiquem tan als altres, i mirem nosaltres de fer-ho bé!!!!
Felicitats a tota la gent que treballa tan com pot per aconseguir bastir els moviments populars.
salut, feina i a esmolar l'eina!
Palo (Josep Palomer Mallorquí) de Celrà
Sobre la resta, poc a dir. Parlar d'insults és gratuït i fora de lloc, per la qual cosa et demano que t'ho rellegeixis. Sobre el fragment suposadament insultant, et demano una resposta argumentada. Sobre fer feina, només faltaria, com només faltaria que ho féssim sense pensar on anem i com. I sobre les lliçons, si creus que un comentari en un blog, sobre un tema en discussió pren la categoria de lliçó pel sol fet que ni hi estiguis d'acord..., crec que no t'ho has mirat bé.
Sobre debats a fer, encantat de poder-los fer, amb tu i amb qui en tingui ganes.
Ah! I sobre malgastar el temps i baralles entre pobles, t'ho inventes. Tu mateix.
Salut!
part de l'EI, i de l'autonomisme arreu dels Països Catalans"
Una bona part de l'EI recrea les fronteres mentals del
pujolisme? si us plau, deixem de insultar i difamar sobre nosaltres mateixes i
posem-nos a la feina.
Definició de"Lliçó" al diccionari: Regla de conducta donada amb preceptes/Ensenyament d'una disciplina acadèmica donat per un mestre a un o més alumnes en una sessió... m'he equivocat, no alliçones, simplement rajes de la forma de fer dels independentistes. Series alliçonador si proposessis algo, però no ho fas.
Vomitar merda sobre els companys sense proposar res és Malgastar el temps, i creure que lo teu és bo i lo dels altres és traIdoria, encara més.
Pujolisme=traïdoria, i és un insult en l'àmbit independentista.
Aquí acabo, i agraïria a tohom, que si s'han d'obrir debats, fossin amb un mínim de rigor, intentant defugir les etiquetes i els personalismes, i plantejant els temes que ens interessen com a moviment, i si pot ser, aprofundint en la forma com hem d'aconseguir l'alliberament social i nacional del país (m'hi incloc)
salut i a baixar al carrer que ja comença a ser hora!
No tinc cap dret a jutjar políticament a cap company/a de lluita, cadascú fa el que li sembla i ho fa com pot, més bé o més malament. Jo tampoc sóc amant del bon rotllo, no estem en aquesta lluita per fer-hi amics sinó per avançar cap a la llibertat del nostre poble.
Però crec que de vegades fas afirmacions que ofenen, és la meva opinió, jo personalment m'he sentit ofès pel teu reflexió. Militar no és fàcil quan es té una edat, això tu ja ho saps més bé que jo, dedicar hores, diners, esforços, energies personals i sacrificis és fàcil de fer quan no es té ni família ni responsabilitats laborals o s'és jove, però l'edat no perdona i el desgast es nota. tot plegat és cansat, però és la decisió que hem pres com a militants i en aquest sentit hem de ser conseqÜènts, és el que hi ha i punt. A mi no m'espanta la feina, ni la repressió, el que em cansa més és aquest estat permanent de crispació i discussió en que estem instal·lats a l'EI.
Necessitem alleugir una mica tot això i intentar no crispar-nos tant mútuament, en aquests moments l'EI torna estar profundament dividida en dos blocs ( igual que als 80'S) i crec que hauriem de fer un esforç ( també jo, ho reconec) i provar si més no de trobar espais de distensió que ens ajudin a no abocar-nos a més crispació i allunyar el fantasma de la divisió.