Aquesta és la segona vegada que actuem a Suïssa. Enguany hem realitzat dos concerts de format reduït: un a Basilea i un altre a Zuric, dins d'un context eminentment acadèmic, aprofitant les infraestructures que ofereixen les universitats d'aquestes dues ciutats i els seus respectius lectorats de català. Mai no deixa de sorprendre'm que hi haja tanta gent forana interessada a aprendre la nostra llengua i a conéixer, fil per randa, la situació política, històrica i social que es viu a casa nostra. Cada curs, una caterva d'estudiants de tota Europa se submergeixen en la cultura catalana. S'aproximen a la poesia d'Ausiàs March, de Vicent Andrés Estellés i de Miquel Martí i Pol; reviuen la lluita per la democràcia amb la banda sonora de Raimon i Lluís Llach; s'enganxen a les novel·les de Quim Monzó i Ferran Torrent; i em deixe un llarg etcètera de manifestacions artístiques, amb denominació d'origen, que no els passen gens desapercebudes.
Actuar davant d'aquesta mena de públic resulta ben curiós: es comporten com uns espectadors modèlics, sempre es mostren respectuosos i receptius. Quan s'obri un torn de paraula, es desviuen per saciar les seues inquietuds i participen amb vehemència dels debats que sorgeixen a les aules. No tenen prejudicis: simplement, es deixen captivar per les melodies i per les paraules, s'impregnen de la música i pràcticament no perden detall. Aplaudeixen al final de cada recital com a mostra de la seua gratitud, et vénen a felicitar, intenten conversar una estona amb tu, amb tota la naturalitat del món.
Em fa l'efecte que el treball dels lectors i lectores de català, dispersos per universitats de mig món, no està reconegut públicament com es mereix: la seua tasca de promoció i difusió de la nostra llengua és importantíssima, resulta estratègicament indispensable. Al meu entendre, persones com Mireia Casanya (Basilea), Anton-Simó Massó (Zuric), Elisabet Capdevila (Colònia), Imma Martí (Bochum), Ariadna Soler (Tubinga), Maria Lacueva (Saarbrücken) Sebastià Moranta (Frankfurt), Òscar Bernaus (Berlín), Marc Colell, Maria Dasca i Mathias Ledroit (París), Laia Arenas (Rennes), Èric Viladrich (Quebec) i molts altres noms i cognoms, són responsables de bona part de la projecció exterior dels nostres escriptors i els nostres músics. Fan la seua feina amb passió, combinant el rol de professor universitari amb el de gestor cultural, fent malabarismes amb el pressupostos i esprement els seus horaris fins al límit. Ells són els nostres ambaixadors en la penombra.
Article publicat al diari digital L'Informatiu (5 de desembre de 2009)
Nota: El vídeo que il·lustra aquest article és un reportatge audiovisual de Dani Fabra (ZurdosTV) que em va acompanyar amb la seua càmera durant el mes de març de 2008 a Grenoble, Zuric, Basilea, Lausana i Marsella, en les nostres primeres actuacions fora de l'Estat.
