WASP, sala Razzmatazz II (Barcelona), 9 de desembre de 2009
És una llàstima que entre tanta modernor, tant indie, tant de post-rock, tant de shoegazer, tants primaverasclubs i altres xorrades, es pedrin els bons costums i ens oblidem de la grandiositat del heavy metal, del seu particular sentit de l’estètica i de l’espectacle i de la seva efectivitat a prova d'artilleria. Amb bandes com WASP no existeixen ni bons ni mals concerts, sempre són la bomba: ells surten a matar i el públic entra a morir, tots contents. I què divertit resulta fer-lis fotos!
Curiós l'espectacle de vídeo que portava en el concert de dimarts amb la possibilitat de veure el bolo en viu i en diferit perfectament sincronitzat. Mentre ells tocaven en directe les pantalles emetien fins i tot imatges de la primera gira o videos que funcionaven al mateix temps que l'actuació real. La qual cosa vol dir que el repertori de Lawless no permet gaire modificacions en aquests vint-i-cinc anys de WASP (que ningú s'equivoqui, les sigles volen dir: “We are sex perverts” i no pas una altre cosa)
Llàstima que en aquesta gira en Blackie Lawless (l'home que va institucionalitzar les genolleres i les botes blanques amb serrells dècades abans que ho fes la Juliette Lewis) no porti el seu clàssic pal de micro tunejat de manillar de moto/calavera...
Ah!!! i el guiri que portava la llum —un armari tatuat de cap a peu amb uns braços com arbres que de ben segur que es menja les hamburgueses de vuit en vuit— ens va demostrar que al Razz II existeix ¡un interruptor que permet encendre els llums de l’escenari! Seria bó que l’encarregat habitual de la il·luminació en aquesta sala n'aprengués una miqueta....
El set-list de WASP
És una llàstima que entre tanta modernor, tant indie, tant de post-rock, tant de shoegazer, tants primaverasclubs i altres xorrades, es pedrin els bons costums i ens oblidem de la grandiositat del heavy metal, del seu particular sentit de l’estètica i de l’espectacle i de la seva efectivitat a prova d'artilleria. Amb bandes com WASP no existeixen ni bons ni mals concerts, sempre són la bomba: ells surten a matar i el públic entra a morir, tots contents. I què divertit resulta fer-lis fotos!
Curiós l'espectacle de vídeo que portava en el concert de dimarts amb la possibilitat de veure el bolo en viu i en diferit perfectament sincronitzat. Mentre ells tocaven en directe les pantalles emetien fins i tot imatges de la primera gira o videos que funcionaven al mateix temps que l'actuació real. La qual cosa vol dir que el repertori de Lawless no permet gaire modificacions en aquests vint-i-cinc anys de WASP (que ningú s'equivoqui, les sigles volen dir: “We are sex perverts” i no pas una altre cosa)
Llàstima que en aquesta gira en Blackie Lawless (l'home que va institucionalitzar les genolleres i les botes blanques amb serrells dècades abans que ho fes la Juliette Lewis) no porti el seu clàssic pal de micro tunejat de manillar de moto/calavera...
Ah!!! i el guiri que portava la llum —un armari tatuat de cap a peu amb uns braços com arbres que de ben segur que es menja les hamburgueses de vuit en vuit— ens va demostrar que al Razz II existeix ¡un interruptor que permet encendre els llums de l’escenari! Seria bó que l’encarregat habitual de la il·luminació en aquesta sala n'aprengués una miqueta....
El set-list de WASP
BLIND IN TEXAAAAAAAAAAAS!!!!