De fet és una continuació de l'article dedicat al Tribunal Constitucional, però en sentir allò del respecte a l'àrbitre i les normes del joc, no em vaig saber estar.Ja perdonaràs per la redundància.
Ho he vist al You
Tube.
La cosa va d’un partit d’infantils que havien de jugar a Bielorússia.
Congregat el públic i els jugadors de tots dos equips, el partit no començava
perquè no havia arribat l’àrbitre. Finalment va arribar, es va canviar i va
saltar al terreny de joc. Només sortir l’àrbitre, el públic es posa a aplaudir
i a riure sorollosament perquè l’àrbitre en qüestió anava completament borratxo. Ell anava fent com que li feia mal
l’esquena però no s’aguantava dret. No van poder començar el partit. El
borratxo demanava a crits “respecte a l’àrbitre i a les normes de joc”.
El passat dia 6 el Sr. José Bono, llegia el
seu patètic discurs dedicat a la Constitució espanyola i la comèdia que se’n
deriva. Portat per l’eufòria dels
discurs i la selecta munió de personal que l’envoltava, va haver de dir alguna
cosa del Tribunal Constitucional i de l’Estatut català.
Va demanar, embolicat
en una sèrie de paràfrasis, lloances i metàfores, “respecte a l’àrbitre i a les normes de joc”.
Quan ho vaig
sentir, de casa estant, em vaig posar a riure
perquè vaig recordar, ben bé
immediatament, l’àrbitre aquest de Bielorússia.
Demanar respecte a un tribunal
nomenat a dit pels partits polítics, que porta tres anys deliberant sobre un
estatut que han aprovat els parlaments català i espanyol i que ha aprovat en
referèndum la ciutadania de Catalunya, em sembla pràcticament igual que demanar
respecte per l’àrbitre borratxo aquest que diem.
Ara que igual va i estic perfectament equivocat.
L'estatut en qüestió (que dirimirà un àrbitre borratxo) no és el que van aprovar els parlaments català i espanyol. Però entenc el lapsus pq al final tothom ho posa al mateix sac. Hi ha un estatut aprovat pel Parlament de Catalunya solemnement per 120/135 diputats a favor el 30 de setembre de 2005, que podriem definir com un estatut federal, es reconeixia el terme nació i estat plurinacional i s'admetia la bilateralitat en les relacions Catalunya Espanya. Repeteixo Estatut Federal, que no independentista, i que el nostre Tribunal Constitucional (consell consultiu) va considerar plenament legal- constitucional (per cert, amb majoria al tribunal no nacionalista catalana), la resta de la història és tan llastimosa que no cal ni continuar.
Només que Santa Llúcia ens conservi la vista per molts anys....
Així i tot, sempre són d'agrair les precisions i més com les teves que estan fetes a fi de bé.
Però, l'advocació a Santa Llúcia em sembla correcta.
Al menys els de Bielorrússia van tenir la bona pensada de parar el partit i anar-se'n a casa fins a trobar un arbitre en bones condicions.
Així i tot, és cert que nosaltres podem passar de l'àrbitre, però no sé si podrem parar el partit.