La majoria absoluta assolida per Hamàs als territoris de Cisjordània i Gaza, obre, ara més que mai, perspectives serioses d'una solució al conflicte israeliano-palestinià. D'una solució, dic, o d'una escalada bèl·lica incommensurable (...)
La corrupció generalitzada, la perpetuació en el poder, i la ineficàcia d'una autonomia de pa sucat amb oli, ha dut a la derrota Al Fatah. Una formació d'esquerra i marxista fundada per Iasser Arafat, amb quadres bons i experimentats. No cal dir que la poca visió de l'Autoritat Palestina amb l'afegit d'una posició israeliana follament tancada, ha menat les parts a una situació sense trellat.
Hamàs, sòlida organització políticomilitar, ha fet una tasca intel·ligent, d'implantació capil·lar pertot. Bo i creant una xarxa de serveis socials eficaç i útil. I ara en cull els resultats.
El partit islàmic, els temps canvien i estan canviant, té un dilema: o seguir per la via militar o fer política. En el primer aspecte, i sense el prestigi d'Arafat i amb la histèria antiterrorista, Hamàs serà escanyada econòmicament, i esclafada per la imbatible maquinària bèl·lica d'Israel.
És hora, doncs, que els enemics es trobin a l'entorn d'una taula i enraonin per tal de posar punt i final al bany de sang i a l'empat infinit.
Hamàs té la paraula.
