Montserrat Carulla: 'No t'estiguis callat. El 13-D surt al carrer i vota sí'
Ha esdevingut així de senzill, i qui no ho vulgui veure-ho, en fa, i s'endurà un fiasco.
A l'octubre de 2006 anotava:
Actualment, la filosofia aplicada a la política no és ben vista bàsicament per dues raons. La primera és que per filosofar cal fer-se preguntes. També cal pensar: Com volem que sigui el nostre país a llarg termini? Quines dificultats haurem d’afrontar? Com les podrem superar?
I és bàsicament això el que ha anar reprimint i oprimint aquest mal estat en que estem, i cal afegir que els catalans en tant que l'obeïm i el seguim en som còmplices de la opressió. Per a respondre cal consciència, clar; i és aquesta la que ha estat amenaçada, coartada, segrestada i negada, socialment i política, al menys els anys que en fa que observo.
També cal oportunitat, cosa que ha estat sistemàticament destrossada des del poder espanyolista regnant. Cal dir ara, que la oportunitat actual no poden ni tocar-la, pot ser ni olorar-la, simplement perquè l'espanyolisme està a anys llum ni de copsar-la. I nosaltres hem d'anar fent, com fem, i no tenir cap complexe en alliberar-nos de qui ens ha ant fotent tant de temps i a tantes bandes.
Quan hi penso no sé valorar les raons o detalls que expliquin l'èxit tant allargat d'aquestes pràctiques espanyoles, però sí diria que ja no són excusades, ni pels que encara avui apel·len a Indissolubles. I nosaltres anem fent.
Hem recuperat memòria, i moltes altres coses.
"(...) Diumenge que ve, dia 13 de desembre, més de 160 municipis catalans votarem si volem la independència de Catalunya o si no la volem. Més endavant, votaran les ciutats grans.
Després de la consulta sobre la independència d'Arenys de Munt, la voluntat dels ciutadans d'arreu del país s'ha manifestat per seguir els passos del municipi capdavanter. (...)"
"(...) A la pregunta sobre què hi guanyem continuant a l'Estat espanyol, qui hi té respostes convincents? Per què fins i tot costa trobar persones que defensin el No a la consulta del proper 13-D? (...)"
Les consultes que van arrencar el 13S a Arenys de Munt, entre altres virtuts, tenen la de deixar l'estat despullat de les excepcionalitats acostumades, i de disfresses; que entenc és part de l'èxit espanyol de promoció de la estupidesa política i de dominació inacceptable de la gent.
Ha quedat clar que només poden apel·lar a aquesta essència estranya (que no cal acceptar-los, si us plau!) de la España seva Única i Indisoluble i la consagrada i consangrant constitució78. Indissoluble com a esència també d'algun altre lloc (quina incoherència), com per exemple Sèrbia.
L'estat espanyol, en presentar denúncia d'il·legalitat a la independència de Kosovo, així ens fa nova gal·la del seu model de poder arbitrari, de terror.
Impressionant el paper internacional de l'estat espanyol en el tema. Però no més vergonyós que el de la comunitat internacional i Europa pel que fa a la hipocresia encara regnant en no voler acceptar la evidència: el model vell no val, ja hem vist i veiem a quines repressions, negacions, assassinats d'estat, tortures, difamacions, mentides, etc., ens duen. Europa haurà d'espavilar, cal repetir.
Un punt importat del nostre èxit és la radicalitat democràtica. Valoro la exigència especialment, perquè la trobo responsable de que s'hagi aconseguit una elecció informada i participada de debò. Perquè la desinformació i campanyes de por han estat la tònica dominant en els processos electorals fa temps.
Respecte a les eleccions espanyoles de 2008 anotava:
"(...) Crec que si la democràcia té algun futur, passa per aquí. Pel final de l'esquema de el vot i a callar i justificar, ar, ar!!, i per la responsabilitat que hem d'assumir tots plegats per les aberracions formatives i informatives en que hi estem embolicats. En un sentit bàsic de formació, d'informació i de comunicació, i en un sentit més elaborat de connivències del que anomenem grups de poder. (...)"
En aquest punt, les consultes i la implicació i organització ciutadana, així com el paper dels polítics honestos i conscients, i d'alguns mitjans d'informació i comunicació, han provocat un salt qualitatiu que tampoc no hem de deixar malmetre per ningú.
"(...) El fet que els catalans hagin assumit la submissió a un estat imposat no vol dir que no es puguin fer preguntes sobre aquesta situació o que no puguin aspirar a alguna altra cosa en un futur no gaire llunyà. El periodista Vicent Partal ho va explicar molt clarament: a les pròximes eleccions els ciutadans poden decidir tenir una majoria parlamentària favorable a l'organització d'un referèndum d'autodeterminació. I la consulta de diumenge pot ser un toc d'alerta perquè els partits es preparin pel que pot venir. Per això, la consulta s'ha de fer sense complexos. (...)"
Avui podem llegir moltes notícies, i veure'n vídeos, reportatges, blocs i pàgines dedicades a informar de la marxa i organització de les consultes. També conversem i ens n'informem en les xarxes socials, i en la quantitat important de trobades i actes que anem fent, i amb els que seguim endavant. Estem també observats pel món, diria que amb atenció clara i voluntat de respecte.
"(...) Arenys de Munt va obrir el 13 de setembre passat una escletxa que s'ha anat eixamplant, esperonada pel que va ser un exemple de civisme i democràcia, tot i els pronòstics apocalíptics d'uns i els nombrosos recels d'altres. (...)"
.......................................
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/29137
http://www.youtube.com/watch?v=MWYnNe1KFAQ
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/113367-la-independencia-lunic-cami-per-catalunya.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/113364-aquests-referendums-no-son-pas-lde-firetar.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84868
http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/113502-una-oportunitat-per-deixar-lautoflagelmlacio.html
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/113563-el-13-d-aprofitin-lo.html
