Hui, després de dinar, m'he assegut al sofá. A la pantalla, uns dibuixos animats: una família americana formada per un pare gros, una mare seriosa, un fill amb un cap de meló i un gos que parla. Bé, fins ací tot correcte i adequat per a totes les edats. El que no sembla tan convenient per al públic que ho veu o que ho ha d'escoltar és el contingut.
Un dels personatges és jueu. No sé ben bé què passava, però ha anat a una casa i es feia el pesat. A l'endemà, per a esglaiar-lo, han posat una mena d'espantaocells que representava la figura de Hitler, dictador alemany responsable de milers de morts i de milions de malsons. Ací el pensament m'ha canviat. Cal fer broma en la història recent? Cal utilitzar l'holocaust per a atraure espectadors?
No obstant això, el que quedava encara m'ha arribat més en forma d'odi i de ràbia, perquè és un tema que em toca molt a prop. El protagonista ha obert un restaurant per als "de casa bé" i un amic policia que va en cadira de rodes li ha dit que hi acudiria amb la resta del cos policial. La sorpresa del personatge principal ha vingut quan se n'ha adonat que tots eren discapacitats. Els ha prohibit que hi tornaren a anar, posant un cartell on deia que no s'acceptaven tots aquells que "no tenen cames", "no poden caminar", etc. A més, en un dels diàlegs ha comparat les grans figures de la història -no sé quin actor ha anomenat- i argumentava que no tenien cadira de rodes.
Discriminació? Fòbia als discapacitats? Per què una sèrie de televisió ha de clavar-se en els drets dels humans, primer recordant la barbàrie nazi i després menyspreant els minusvàlids? I, a més, per què ho fan en un horari de prime time? He nascut en plena època de tecnologies, on gràcies a la televisió, internet, els mòbils... podem saber què ocorre dia a dia o gaudir del temps d'oci. Però passa com en tot, de tant d'extremisme ho fan avorrir. Ja no saben què posar o quina puta follar-se per a captivar mirades? Al director dels dibuixos, caldria recordar-li que Beethoven o Goya eren sords; que Stephen Hawking va en cadira de rodes i cada vegada li queden menys músculs per moure; o que Miquel Martí i Pol tenia esclerosi múltiple, i tots ells surten als llibres com a personatges importants en la història. Les respectives malalties no els han impedit compondre simfonies o pintar obres d'art, fes descobriment en la física o deleitar-nos amb poemes. I em deixe una llarga llista de superacions personals, perquè no ens oblidem: tots els que pateixen una malaltia i han aconseguit fer quelcom de les seues vides, són motiu d'elogi i mereixen eixir als diaris o a les pantalles, i no eixos gossos malfaeners que ara es giten en uno o en una i ja són millonaris.
Al director de la cadena... Què se li pot dir a un que és fill de pallaso? Què se li pot dir a un que ha interpretat un ratolí en dues pel·lícules? Què se li pot dir a una persona -dubte molt que reunisca les característiques que ens fan ser-ho- que després de tant de tacte amb els més menuts, deixe veure una sèrie on es burlen dels minusvàlids, del jueus, dels que són d'una raça diferent, dels homosexuals i on els personatges utilitzen un llenguatge format per mots despectius? La solució: emportar-se'l al circ! O no, que diria la seua Santa mare (la pobra no té cap culpa), qui vulga veure'l, que vinga a casa.
Per cert, la sèrie no l'he acabada. Tenia coses més importants a fer, com per exemple, dormir.
Són irreverents, crítics, autocrítics, cirròtics amb la societat americana. Exagerats, però ajuden a airejar el cervell i comprovar que tots som risibles.
Parlant de tot un poc Pep, saps on es fa el concert del Botifarra dissabte en Canals?
El que no deurien fer a "la sexta" és dir als informatius que es preparen al mundial de sud-Àfrica que va a arribar l'aparthEspanya, fent una barretja entre apartheid i Espanya... això sí que és violent.