redaccio |
dimecres, 9 de desembre de 2009 | 10:40h
El cas de l’activista dels Drets Humans, la sahariana Aminetu Haidar, de plena actualitat informativa en aquests dies, és tan sols la punta de l’iceberg del problema del poble saharià.
Fa només 35 anys, els centenars de milers de persones que es troben avui exiliades al desert algerià del Sàhara, junt amb d’altres tants que es varen quedar a les seves cases al Sàhara Occidental ocupat, i que pateixen a diari l’opressió i la humiliació del Govern marroquí, tots i cadascun d'ells eren espanyols.
Mentre varen ser la 53a. província de l’Estat espanyol, aprofitant-nos d’una posició espanyola estratègica a l’Àfrica i de les seves riqueses naturals (mines de fosfats, bancs de pesca, etc…), tots eren espanyols de ple dret. L’any 1944, quan va ser creat el Document Nacional d’Identitat (DNI) a Espanya, com era natural, se’n va facilitar un a cadascun d’ells, junt amb el passaport espanyol, llibre de família i tots els documents corresponents. Avui dia molts d’ells segueixen conservant aquests documents, però des de fa 35 anys són paper mullat, ja que Espanya no ha fet res en pro dels drets del Poble Sahrauí, internacionalment reconeguts.
Què poden pensar avui tots els ceutins, melillencs o canaris que es consideren espanyols al 100%, però que per la seva situació geogràfica i per interessos econòmics-polítics dels seus veïns, podrien veure’s abandonats a la seva sort per part d’un Estat espanyol insensible als que fins avui eren els seus súbdits? Ho han fet a altres… i d’això només en fa 35 anys!
Com a català que sóc, estic tranquil, mentre segueixin les condicions fiscals actuals, per les quals de cada 25 euros que paguem d’impostos a l’Estat espanyol, només ens en tornen 18 a Catalunya. Però, què passaria si per algun motiu la situació econòmica canviés i Catalunya arribés a ser una càrrega per Espanya? Ens deixarien envaïr per algun país veí (França o Andorra)? Hauria jo de triar entre exiliar-me i abandonar la meva llar i les meves propietats o sotmetre’m a les injustícies i vexacions del nou estat opressor? Sembla, és clar, una història de ciència ficció, però això mateix va passar a uns altres espanyols… i d’això només en fa 35 anys!
Al meu govern espanyol, li demano que rectifiqui en la seva actitud de favoritisme amb el veí Marroc, per damunt dels drets internacionalment reconeguts del Poble Sahrauí. Tots els espanyols estaríem més segurs dels motius pels quals la nostra Pàtria ens imposa la unitat de l’Estat espanyol i la lleialtat al mateix. Per una part dels espanyols no va ser així… i d’això tan sols fa 35 anys!
Al meu Govern espanyol li demano que revisi la història recent, quan tots érem espanyols… i d’això només fa 35 anys!
Josep M. Llorens Roig, 9 de desembre del 2009
Fa només 35 anys, els centenars de milers de persones que es troben avui exiliades al desert algerià del Sàhara, junt amb d’altres tants que es varen quedar a les seves cases al Sàhara Occidental ocupat, i que pateixen a diari l’opressió i la humiliació del Govern marroquí, tots i cadascun d'ells eren espanyols.
Mentre varen ser la 53a. província de l’Estat espanyol, aprofitant-nos d’una posició espanyola estratègica a l’Àfrica i de les seves riqueses naturals (mines de fosfats, bancs de pesca, etc…), tots eren espanyols de ple dret. L’any 1944, quan va ser creat el Document Nacional d’Identitat (DNI) a Espanya, com era natural, se’n va facilitar un a cadascun d’ells, junt amb el passaport espanyol, llibre de família i tots els documents corresponents. Avui dia molts d’ells segueixen conservant aquests documents, però des de fa 35 anys són paper mullat, ja que Espanya no ha fet res en pro dels drets del Poble Sahrauí, internacionalment reconeguts.
Què poden pensar avui tots els ceutins, melillencs o canaris que es consideren espanyols al 100%, però que per la seva situació geogràfica i per interessos econòmics-polítics dels seus veïns, podrien veure’s abandonats a la seva sort per part d’un Estat espanyol insensible als que fins avui eren els seus súbdits? Ho han fet a altres… i d’això només en fa 35 anys!
Com a català que sóc, estic tranquil, mentre segueixin les condicions fiscals actuals, per les quals de cada 25 euros que paguem d’impostos a l’Estat espanyol, només ens en tornen 18 a Catalunya. Però, què passaria si per algun motiu la situació econòmica canviés i Catalunya arribés a ser una càrrega per Espanya? Ens deixarien envaïr per algun país veí (França o Andorra)? Hauria jo de triar entre exiliar-me i abandonar la meva llar i les meves propietats o sotmetre’m a les injustícies i vexacions del nou estat opressor? Sembla, és clar, una història de ciència ficció, però això mateix va passar a uns altres espanyols… i d’això només en fa 35 anys!
Al meu govern espanyol, li demano que rectifiqui en la seva actitud de favoritisme amb el veí Marroc, per damunt dels drets internacionalment reconeguts del Poble Sahrauí. Tots els espanyols estaríem més segurs dels motius pels quals la nostra Pàtria ens imposa la unitat de l’Estat espanyol i la lleialtat al mateix. Per una part dels espanyols no va ser així… i d’això tan sols fa 35 anys!
Al meu Govern espanyol li demano que revisi la història recent, quan tots érem espanyols… i d’això només fa 35 anys!
Josep M. Llorens Roig, 9 de desembre del 2009
