
Malgrat que era del tot previsible, aquest estatut és un insult al poble català. Ni les prediccions més agosarades encertaven aquesta presa de pel anomenada "El Estatuto de la España plural" o millor dit Magestic II. Ni Nació, ni agència tributària pròpia, ni blindatges de competències... cap dels mítics "punts irrenunciables" han estat aconseguits. Es l´estatut de la vergonya. El més barroer del tacticismes, els interessos personals i partidistes del botifler Mas s´han imposat seguint la llarga tradició de complicitat de C.i.U. amb el projecte polític espanyol al preu que sigui i amb el cost nacional que tingui. Si segueix així aviat serà escollit "español del año" com el seu mestre. El cop d´estat a una decisió presa pel parlament del Principat, i a les il.lusions de molts catalans que ingènuament creien que un bon estatut era possible, ha culminat amb aquest estatutet indigne de ser acceptat per ningú que es consideri mínimament nacionalista. Per la seva banda E.R.C. ha de fer una severa autocrítica sobre la seva estratègia basada en les institucions i el possibilisme que els ha portat a l´actual situació. La pressió de les seves bases els ha obligat a recomanar, ara per ara, el no a l´estatut. Però és molt possible que es tracti d´un moviment tàctic per guanyar temps, seguir negociant amb el mentider Zapatero i acabar demanant el famós sí crític que ja avançava en Bargalló a l´Avui.Ara, un cop més, cal dir NO per dignitat nacional. L´onze de febrer cal sortir al carrer amb l´independentisme que no claudica. "Som una Nació, Autodeterminació".






No us perdeu la gravació que hem penjat al nostre blog amb paraules d'Artur Mas.
http://independencia.wordpress.com/
Bargalló, 15-01-2005, Diari Avui:
"Qualsevol Estatut que puguem tenir a partir d'ara és millor que l'actual".
Per aixó utilitzen la Constitució de forma excloent amb els seus amics de la judicatura.
I pretenen anular qualsevol privilegi autonomic, recolçats pels seus "amics" socialistes, que si feren l'Estat que volen al estil franquista, no els deixarien ni alenar.
La traïció d'en Mas és un dels episodis més vergonyosos de la història recent de Catalunya.