AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Barrant camins de fang mentre el dia s'allunya i la foscor s'acosta tremolosa mirant de treure-li un xic de llum a la mirada caiguda d'uns ulls tancats a la claror passada prohibida i entremaliada en el dubte i la certesa d'un avui potser fred o potser tebi...
Cossos que traspuen tot delirant de febre de tardor pel somni d'uns hiverns que no arribaran tot ancorats a l'estiu primer i creador dels records i d'altres dèries...
Budells i entranyes recargolant-se que enerven l'escriptura i alliberen els dits sense pauses ni normes com si el cervell i el dolor i la febre dictessin els impulsos mecànics sota el soroll relaxant de les tecles tot esvaint fantasmes perennes que van i venen com les fulles dels avets perduts que ja no hi seran...
Esquenes nues desfullades de tardor i altres febres...
Somnis extraviats que treuen els nas des de l'altre cantó dels ulls brillants i febrils dels que ja no miren ni escolten la memòria tossuda d'allò que fou...
Somnis arraconats fins que un dia la febre ja no escalfi termòmetres ni estòmacs adolorits i inanimats...
una gastroenteritis amb una mica de febre tardoral (de tardor i de tarda).
Tranquils, no és grip A, és només un mal de panxa. Dolors de panxa que a mi se m'alleugen, en part, escrivint i deixant anar els dits tal com ragen damunt les tecles. Vomitant paraules (a més a més) sense més pausa que els paràgrafs i els punts suspensius per no ennuegar-me amb tants de mots "a borbotón" (com és diu això en català?)
Però com qualsevol altre dolor, el de panxa, si no et mata et fa més fort...
Salut i gràcies pel poema, és ben maco.
Un altre b7, bonic.
Ps. La gastroenteritis no sé si amainarà en breu, però el pitjor són les seqüeles i els efectes secundaris -tinc agulletes de les contraccions estomacals i esofàgiques- potser val més dejunar uns dies i descansar, deixar que passi tota sola, i canviar radicalment de dieta després...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Té el seu què l'escriptura alliberada de "de dits sense pauses ni normes". Tal com raja del cap al paper.
Com Ulisses, vaja. Tot i que entre tu i la Molly Bloom hi ha alguna que altra diferència.
Que t'acabis de millorar.
Tot té una raó de ser, encara que els designis ens ho amaguen,
o el dolor no ens deixe imaginar la claror que sorgirà més tard.
Com una tempesta a la muntanya: vent, pluja, llamps, fred,
... por, no penses més que en la mort.
A poc a poc, els llamps es perden, el vent es calma, la pluja escampa,
ja no sents el fred que et gelava l’ànima.
I de sobte,
un arc de Sant Martí clar, net, preciós, sorgeix abastant tota la vall.
I dónes gràcies als déus per tindre la sort de gaudir d’eixe espectacle magnífic
que la natura et regala.
De vegades,
els llamps, la pluja i el fred estan sols endins nostre,
i no podem arribar a pensar que darrere d’eixa tempesta
ressorgirem com un arc de Sant Martí brillants i plens de vida.
I, si cal, una miqueta més savis.
Un b7, guapa !
una gastroenteritis amb una mica de febre tardoral (de tardor i de tarda).
Tranquils, no és grip A, és només un mal de panxa. Dolors de panxa que a mi se m'alleugen, en part, escrivint i deixant anar els dits tal com ragen damunt les tecles. Vomitant paraules (a més a més) sense més pausa que els paràgrafs i els punts suspensius per no ennuegar-me amb tants de mots "a borbotón" (com és diu això en català?)
Però com qualsevol altre dolor, el de panxa, si no et mata et fa més fort...
Salut i gràcies pel poema, és ben maco.
Un altre b7, bonic.
Ps. La gastroenteritis no sé si amainarà en breu, però el pitjor són les seqüeles i els efectes secundaris -tinc agulletes de les contraccions estomacals i esofàgiques- potser val més dejunar uns dies i descansar, deixar que passi tota sola, i canviar radicalment de dieta després...