carme.laura |
dimecres, 9 de desembre de 2009 | 08:17h
He llegit que Artur Mas ha dit que l'aparició de noves formacions polítiques poden causar la italianització de la política catalana, posant al mateix sac Carretero, Nebrera, Anglada i Ciudadanos. Ha estat una mala diagnosi, una afirmació injusta i una manera de no assumir la responsabilitat de CDC.
No tots els partits són iguals ni mereixen el mateix respecte.
Les formacions de Nebrera, Anglada, Ciudadanos i UPyD es mouen al voltant d'un mateix eix: el populisme. Es recolzen en els fantasmes i pors de la ciutadania, la xenofòbia, el fonamentalisme espanyol i l'egocentrisme pendolejant entre la dura dreta i la ultradreta. De cap manera ni Reagrupament ni Carretero poden entrar en el sac del populisme més rebutjable; ni Reagrupament ni les CUP, en el seu cas, cerquen un lloc en el Parlament per a profit d'ambicions i complexos personals sinó per a denunciar la passivitat, la manca d'ambició nacional i l'ambigüitat de CDC i d'ERC.
Quan Mas o d'altres opinen que l'espai polític català es desborda fan una advertència que amaga la incapacitat de CDC i del PSC per a incrementar la confiança i la il·lusió dels votants i és el refús a admetre obertament que les coordenades polítiques catalanes són només dues: nacionalisme català/nacionalisme espanyol, el que es tradueix en: Catalunya, un Estat de la Unió Europea/ Catalunya , una autonomia integrada en l'Estat espanyol. El "catalanisme polític" d'avui és una estratègia insípida, tèbia, aigualidora que tanca un futur diferent per molt de temps.
Tot no cap al mateix sac. Formacions polítiques populistes, liderades per egòlatres n'hi ha a tots els països democràtics, són repelons malsans que s'aprofiten de les febleses del propi sistema. Reforçar la participació, incrementar la confiança, injectar il·lusió en són els antídots.
Reagrupament i les consultes del 13D denuncien l'ambigüitat de CDC i ERC,són la denúncia i l'activisme necessaris.
CDC és responsable que Reagrupament hagi d'existir. CDC és el partit majoritari i ,malgrat que és format per molts independentistes, els discursos, les opinions dels seus dirigents es mouen en la plàcida ambigüitat, com en el conte de la infantesa: "potser sí, potser no, potser sí que independentista fóra jo". Com si neglegís que la seva força ,fonamentada en la credibilitat, podria aconseguir que la nostra societat assumís el nou futur.
No, no t'equivoquis; Reagrupament i el moviment que s'alça és producte de la nostra feblesa, és el nostre "spin-off".
Tot no cap al mateix sac. Formacions polítiques populistes, liderades per egòlatres n'hi ha a tots els països democràtics, són repelons malsans que s'aprofiten de les febleses del propi sistema. Reforçar la participació, incrementar la confiança, injectar il·lusió en són els antídots.
Reagrupament i les consultes del 13D denuncien l'ambigüitat de CDC i ERC,són la denúncia i l'activisme necessaris.
CDC és responsable que Reagrupament hagi d'existir. CDC és el partit majoritari i ,malgrat que és format per molts independentistes, els discursos, les opinions dels seus dirigents es mouen en la plàcida ambigüitat, com en el conte de la infantesa: "potser sí, potser no, potser sí que independentista fóra jo". Com si neglegís que la seva força ,fonamentada en la credibilitat, podria aconseguir que la nostra societat assumís el nou futur.
No, no t'equivoquis; Reagrupament i el moviment que s'alça és producte de la nostra feblesa, és el nostre "spin-off".
Un article molt compromès, clar, sincer i directe. Ja només això, que manca molt en la classe política d'avui, dominada pel sectarisme, és molt d'agrair. De totes maneres, de ben segur que al Reagrupament hi seria benvinguda!
per-on hem de seguir.
Ja fa mases anys que CDC ha optat per escoltar i seguir uns dirigens que s´escoltan masa ells mateixos.
Despres de 26 anys de militancia he dit que prou i ningu a volgut sapiger el perqué.
La posible dispersió es fruit de la falta de lideratge i molt egecentrisme
Gràcies Carme.Laura!
Una forta abraçada.
*Carme
Bravo, Carme. Sé que no t'haurà estat gens fàcil.
m'agradaria que hem puguessi donar el teu correi electrònic per poder-te passar un comunicat signat per persones molt rellevants a favor de la unitat dels partits per la independència.
el meu és:
robert@retolsbonet.cat
Salutacions.
Completament d'acord Carme Laura. Ara toca passar-nos a Reagrupament
Ja m'agradaria a mi que CDC fes un pas endavant per posar-se a l'alçada d'ERC i es posicionés independentista, més enllà de declaracions rimbombants però sense transcendència política d'alguns dels seus membres.
Si CIU no canvia ho té magre, perquè haurà d'optar per la sociovergència (sembla que és l'opció més factible) o pel pacte amb el PP. Ni ERC ni Carretero -si finalment treu algun diputat- no han de pactar amb CIU perquè sí. ERC ha fet bé de no ser només una spin-off per acabar finalment engolida per la màquina institucional de CIU i Carretero faria bé de no caure en el parany; perquè sinó, CIU no es mourà ni un pam.
La sobirania política no es construeix només des de l'aparell institucional i cultural, on ja fa temps que CIU resta estancada, anant a remolc d'ERC en particular i sobretot de la societat.
Les maniobres a favor de la independència de Catalunya es fan única i exclusivament per a que als seus promotors els hi perdonin la vida, pels errors que han comés. Ells mateixos saben que l'estrategia i la tàctica independentista no porta a enlloc, però inflen globus i aglutinen entusiastes que genereran encara més frustració, desencis i més desafecció.
Laura, estas col·laborant a rentar la cara d'uns personatges que la tenen molt dura, que no els hi tremola el pols quan han de dividir els catalans i que quan els hi deixis de prestar serveis, et voldran veure politicament morta i enterrada.
No, no t'equivoquis, Reagrupament i el moviment que s'alça és producte de la seva i la teva feblesa, és el teu i el seu spin-off.
No he votat mai cap altre partit que Convergència i ERC. En els darrers anys votava més en funció del grau d'emprenyament que tenia envers l'un o l'altre partit, que no pas per convenciment. Havia arribat un punt en que no pensava tornar a votar. Les declaracions del president Pujol dient allò de "no estirem del fil que prendrem mal tots" m'havien acabat de convèncer del mal camí que portem.
Reagrupament ha estat un revulsiu per posar en marxa tant la regeneració democràtica com el camí cap a la independència. S'està fent molta feina, i bona. Però no només des de Reagrupament, sino des de les CUP i les plataformes del referèndum del 13-D (la manca de recolzament de Convergència al 13-D, amb regidors votant en contra i alcaldes que no s'han mullat, també em remou l'esperit).
Reagrupament fa nosa. I en Joan Carretero, més. Els principals diaris catalans (especialment el Periódico) s'entesten en passar per alt o relegar a planes interiors qualsevol notícia relacionada amb aquesta formació. En les corresponents seccions de Cartes al drector, simplement, no hi apareixem. A l'Avui, quan a l'edició digital hi ha alguna noticia de Reagrupament que supera en nombre de comentaris totes les altres, desapareix de la llista del "top ten" de notícies més comentades (encara que la ratio sigui de 600 contra 50), i, si per error, s'ha començat col·locant a la primera plana, aviat desapareix.
Anem per bon camí, i esperem que aviat caminarem junts, sense personalismes ni afanys individuals, amb tots aquells que volen el mateix que nosaltres: la independència de Catalunya.
Xavier, et vull recordar els dos objectius de Reagrupament.cat: REGENERACIÓ POLÍTICA I INDEPENDENCIA! Els dos són 100% assumibles i molt necessaris pel nostre país. Dir que l´Independencia de Catalunya no porta enlloc, denota la teva ignorancia. Informa´t a www.ccn.cat i www.femcat.cat on expliquen en termes econòmics com estem. Sigues valent, treu-t´he aquest complexe que portes i endavant les atxes.
Jordi, potser ets tant valent i desacomplexat com per anar esmolant les eines, el que jo dic es que aquesta estrategia no porta enlloc i que amb polítiques gestuals i sentimentals, com les que també ha fet CDC, potser acabarem fent un bon gest i engrescant el personal, però res més.
S'ha de fer bastant més. Amb els de femcat comparteixo el manifest i són bona gent, però s'han ficat en el merdé d'Spanair i encara no deuen saber com en sortirant.
Al Cercle Catala de Negocis fins i tot un ignorant pot veure que encara no han fet mai cap bon negoci. Ni comparteixo el seu anàlisi ni els arguments que ens han de portar a aconseguir Estat propi en cinc anys, com aquell qui diu en quatre dies.
La societat civil va per una banda i els partits "tradicionals" (a partir de llurs cúpules) van per una altra.
CiU hauria de tenir en compte que, més tard o més d'hora, si les tendències segueixen així, els camins d'uns i altres (societat civil i partits establerts), no només no convergiran ni caminaran en paral·lel, sinó que s'allunyaran definitivament.
Per fer front a això, sols es podria aconseguir si la direcció de CiU anés fent gradualment un gir cap al sobiranime real (independentisme), pas a pas però real, tot i que estic convençut que, si no hi ha un factor polític extern a la Federació que l'empenyi, no farà pas aqueix pas.
Cada cop tinc més assumit que els ciutadans catalans que aspirem a majors cotes d'autogovern, sense renunciar a res que sigui decidit per la majoria democràtica de la població catalana, ara com ara pràcticament ens queda només una eina que vagi en aquesta línia: Reagrupament.cat (almenys pel que fa a l'entrada de diputats per un Estat propi, al Parlament).
Fet i fet, valoro com a molt encertada la diagnosi que fas sobre la situació política actual de casa nostra (i no només pel que fa a CiU, sinó també bastant general, extensible a diversos àmbits).
No sé qui va dir que: "el pensament i la reflexió previs a la feina ens faran lliures".
Doncs això, Carme, una abraçada.
En aquestes circumstàncies, Ciu deu saber que si no és aquest tripartit serà un altre, però que ho tenen molt fotut per tornar " a casa".
Personalment no crec que Reagrupament ofereixi res especial, perquè Carretero arrossega un discurs massa conservador.
Imagino per tant que el teu post va dirigit a la recerca urgent d'aliats per a Ciu, a veure si eviten un tercer desastre. En aquests termes, una aliança amb Reagrupament no deu ser impossible del tot, donat el tarannà més aviat fatxa de Carretero. No sé imaginar el panorama, amb un nacional-catòlic com Duran en una banda i un nacional-integrista per l'altra. A mi em sembla que fa molt de temps que no trobeu l'espai ni la fórmula. I de fet, les possibilitats són molt limitades. S'entén el teu esforç per facilitar pactes.
Jo tinc clar que si no canvien molt les coses, votaré Reagrupament.
Sigui com sigui, si finalment el constitucional fa la feina i es carrega les quatre engrunes que queden de l'estatut ja no hi haurà tercera via, serà clarament o integrar-se a Espanya o fugir-ne. Què farà llavors CDC?
Absolutament d'acord Carme,
Si volem una societat, lliure, plenament democràtica i justa ens cal l'independència. Tots units catalans d'origen, nou vinguts i fins i tot gent afectivament espanyola s'han d'adonar que solament amb un estat propi podrem construir una societat millor, amb mes recursos per la sanitat, educació, investigació, polítiques socials......
Salut i llibertat!
Jo ja havia votat el reagrupament d'en Pallach.
Pero ell sol no fara res,les brunetes mediatiques son molt potens , les tenim a dintre casa,amb la TDT ens han fet un altre gol,tant el PP com el PSOE, cal que ens hi posem ja.
Ara tambe tinc clar que el problema som naltros i es que els catalans som
l'ostia,i es per aixo que ens cal una persona com en Joan Carretero.
Salut i sort Sarria de ter
Una de les millors anàlisis que he llegit els darrers temps. Lúcida i brillant. Si només la meitat de les persones que es dediquen a la política fóssin així milloraríem molt. Una lleugera brisa plena de frescor. Felicitats!.
Calen més articles valents com el vostre.
Moltes gràcies.
La gran coalició s'ha de posar en marxa. pre-electoralment i no post-electoralment.
El meu reconeixement per l'honestedat i patriotisme que destil·la el seu article. Vostè serà al davant de la nova Catalunya. S'ho mereix vostè i ho mereix Catalunya.
Cordialment.
Una resposta a la teva pregunta seria:
En Ali Fornesa i els seus 40 consellers delegats
cada volta en som mes que ho pensem aixina.
Pep
M'atreviria a dir que el procés que estem vivint és el més esperançador, nacionalment parlant, des de la Guerra de Successió. No sé si mai Catalunya ha tingut tanta consciència d'ella mateixa com la que està agafant darrerament, malgrat els partits tradicionals.
CDC (i no cal dir Unió), però també ERC i ICV, viuen atenallats per una por terrorífica: el poble els desborda per una banda amb les consultes populars, però per l'altra no se saben deseixir de la mentalitat autonomista i temen que una part important de l'electorat no els segueixi si fan el pas de ser conseqüents. Per tot això el teu article em sembla un bon diagnòstic i, alhora, un bon toc d'atenció.
Ben cordialment,