Ja fa unes quantes setmanes que vaig llegir aquesta -com diu el subtítol- reflexió filosòfica sobre el temps i la vida,
però en vull parlar perquè m'he adonat que, a mida que han anat passant
els dies, les idees que l'autor hi aboca han anat creixent dins meu i
han fet pòsit. L'assaig El respirar dels dies de Josep Maria Esquirol
no és un d'aquests llibres que et passen per les mans sense pena ni
glòria, i si bé n'hi ha que et diverteixen o d'altres que t'inquieten,
la virtut d'aquest és que et convida a la serenitat. I això encara té
més mèrit si tenim en compte que allò de què l'autor parla durant els nou capítols
del llibre, no és altra cosa que l'etern tema del temps -i no sabria
dir si això és una paradoxa o només ho sembla- que ens preocupa tant i
que ocupa, cada dia...
