De la facultat de filologia de Barcelona en recorde tres xicotets plaers: el claustre, la biblioteca i els banys. I tots tres -com en tota bona universitat- induien a la lectura. Oh, aquelles converses de la porta del bany, un precedent literari del messenger, com distreien. A voltes hi entrava només per vore si alguna conversa havia evolucionat. O m'esperava que quedara lliure algun bany que feia temps que no visitava per a tindre noves lectures.
Els temps de la universitat han passat -afortunadament-, però no els dels banys exposats als bolígrafs erudits. I és que tenim conversa, les dones. Estic segura que els labavos dels hòmens no estaven tan farcits de polèmiques com les dones, que dialogaven d'amors, odis, política, dolors menstruals i qualsevol altre tema que puguera eixir d'una estilogràfica.
Ara, a l'escola, els banys de les mestres estan impul·luts. S'ha acabat la literatura automàtica -aquella sorgida de les necessitats imperioses del cos-. Afortunadament tots els dimecres tinc un curset de mestra d'anglès a un institut. I quan hi vaig, ara que últimament estic més abonada als banys que mai, torne a disfrutar de la literatura de les portes dels banys: un tant menys elaborada que la universitària, menys sorgida de les necessitats fisiològiques que potser de l'avorriment. Però em reconforta observar que les generacions que venen continuen conservant segons quins gèneres literaris.
Jesús Párraga |
dimarts, 8 de desembre de 2009 | 21:19h
"Gramática femenina" és el títol d'un llibre d'Angel López i un altre (no vull ser irrespetuós però és que ara no me'n recorde del seu nom) on es tracta (entre altres moltes coses) de les diferències entre els missatges de les parets i portes dels lavabos estudiantils masculins i femenins. Es comenta en aquest llibre que l'estructura de conversa (fins i tot de "consultori" sentimental) és pròpia si més no dels lavabos de xiques. Els lavabos dels xics són en general més avorrits. No eixim de "vixca el València CF" i "la tinc més llarga que ningú."
Per cert, Marta, no fa molt vaig estar en una cafeteria de no recorde quin poble on les parets dels lavabos eren de pissarra. Hi havia clarió per a qui volguera esplaiar-se. Una molt bona idea que no sé per què encara no han aplicat als lavabos estudiantils si és que volen estalviar en pintura.
martainsa |
dimecres, 9 de desembre de 2009 | 18:14h
M'agrada. Llàstima que el clarió també permet esborrar, i és clar, es corre el risc que en comptes de refutar arguments, es vagi per la via d'esborrar-los. Però molt bon pas, sí senyor.
Per cert, Marta, no fa molt vaig estar en una cafeteria de no recorde quin poble on les parets dels lavabos eren de pissarra. Hi havia clarió per a qui volguera esplaiar-se. Una molt bona idea que no sé per què encara no han aplicat als lavabos estudiantils si és que volen estalviar en pintura.