La projecció internacional de la cuina espanyola- fins i tot a través de Ferran Adrià- es fa a través de la paella i les tapes. Què hi pinta Catalunya, el País Valencià i les Balears?. Tastets, tapes, mitges porcions, picades, picadetes...
Meritxell |
dijous, 10 de desembre de 2009 | 19:14h
A Tortosa en diem variat de la barreja de diversos mariscs de llauna per a fer el vermut: escopinyes, navalles, cloïsses, musclos escabetxats i olives farcides d'anxova.
Per cert, teniu una bona recepta per fer els musclos escabetxats a casa? M'agradaria molt fer-ne, però no sé com.
Però en general les tapes pateixen d'un excés de sal, sucre o qualitat de barretxes, magres, fregits o greix o nates deficients i ingredients esdevingut d'una sobreexplotació insana i sovint passades de cocció, torrat i de tot.
Molt més dolentes que una costellada o rostit.
No hi ha res com un platet d'olives txacadetes adobades de forma senzilla amb aigüa, timonet i la sal mineral sense refinar o amb la sal amb iode justa o un platet d'olives negres adobades amb el propi oli d'oliva o un platet d'espencat i una bona amanida regada amb el mateix oli d'oliva.
Anònim |
divendres, 11 de desembre de 2009 | 11:05h
Si és pel vermut, no és tan dolent, perquè la quantitat és més petita. A més, sovint no hi ha tant de greix, depen del que li fiquis... a casa nostra no el fem a base de xoriço fregit sinó amb escopinyes, olives, tomaquets petits, i si posem uns musclos en escabetx (ei, m'ha encantat el "variat" que no coneixia!) o unes altres petxines, o unes patates xurres, o uns bolets amb all i julivert, tampoc és per tant. Que al final només piquem una miqueta de cada.
De fet a casa en diem pica-pica. I si afegim una mica d'amanida (senzilla, enciam, omàquet i cogombre, per exemple), de pa amb tomàquet i d'embotits ja ens fa un sopar informal. O un de guapo, si afegim peixos o mariscs (les petxines, musclos, gambes...) frescs; o verdures bones de temporada, com espàrrecs verts a la plantxa, carxofes, una bona escalivada... O de coques variades, però això ja dóna més feina i no es pot improvisar al moment, ja és més de festa.
Toni Delgado |
dilluns, 7 de desembre de 2009 | 17:52h
A Mallorca hi ha una delicia que es diu "variat". En un plat gran et posen tapes diferents, un autèntic "plat combinat de tapes". Recordo fa molts anys Cal Toni Cotxer de Sa Pobla, a la Plaça del Mercat. Tota una institució, molt recomanable si encara hi és.
Toni Delgado |
dilluns, 7 de desembre de 2009 | 17:51h
A Mallorca hi ha una delicia que es diu "variat". En un plat gran et posen tapes diferents, un autèntic "plat combinat de tapes". Recordo fa molts anys Cal Toni Cotxer de Sa Pobla, a la Plaça del Mercat. Tota una institució, molt recomanable si encara hi és.
anònim |
divendres, 11 de desembre de 2009 | 11:15h
Però el principi de la tapa i del aperitiu consisteix a no tenir un plat devant per a cadascú, sinó platets a compartir.
Un plat d'olives és una tapa (aperitiu, mezze, com li vulgueu dir) mentre que un plat que et serveixin devant, amb un trop de pernil, un de formatge, quatre olives i el que vulguis, això serà un entremés, un plat variat o el que li vulguis dir, però el fet que el tinguis devant, i sobretot que sigui un plat, és el que fa que ja no sigui ni tapa, ni res del que estem parlant. La mateixa cosa, separada en plates diferentes, al mig de la taula i per a tothom sí. La mateixa cosa ja servida a taula repartida en un plat pe a cadascú, mai de la vida. No sé si m'explico.
Després hi ha el "plat dels buffets lliures". El que fa molta gent, que va a un buffet lliure i, en veure tantes coses, no s'agafa un primer normal i un segon normal, sinó que sovint hi ha la tentació de prendre una mica d'aicò, una mica d'allò altre, vaig a tastar tal altre cosa... no ho critico, eh? però són cosetes diverses, no tapes. Pel mateix, per la forma en que està portat a taula, tot al mateix plat, no compartit, i que cadascú menja del seu plat i no directament de la font compartida.
També recordo que el menjar a base de tapes únicament és una cosa que només fan els guiris que no s'enteren. El normal en un aperitiu és menjar quatre cosetes, une olives, com han dit abans, per exemple, o una mitja ració compartida a quatre, i després es passa als plats, al mateix lloc o en un altre.
I és una pena que a l'estranger es pensis que sempre mengem a base de picar merdetes, i que es creguin que no hi ha cap plat a la nostra cuina, que només hi ha tapes.
Escriptor gastronòmic, historiador, crític d' art i Professor de Gastronomia i Enologia de la UAB. De l´Associació Internacional de Crítics d' Art (AICA) i de la FIJET (Federació Internacional de Periodistes de Turisme). Assessor gastronòmic. "El Temps", "Diari de Girona", "Cupatges". Autor de llibres.
Per cert, teniu una bona recepta per fer els musclos escabetxats a casa? M'agradaria molt fer-ne, però no sé com.
Molt més dolentes que una costellada o rostit.
No hi ha res com un platet d'olives txacadetes adobades de forma senzilla amb aigüa, timonet i la sal mineral sense refinar o amb la sal amb iode justa o un platet d'olives negres adobades amb el propi oli d'oliva o un platet d'espencat i una bona amanida regada amb el mateix oli d'oliva.
I tot acompanyat sempre d'una copeta d'un bon vi.
De fet a casa en diem pica-pica. I si afegim una mica d'amanida (senzilla, enciam, omàquet i cogombre, per exemple), de pa amb tomàquet i d'embotits ja ens fa un sopar informal. O un de guapo, si afegim peixos o mariscs (les petxines, musclos, gambes...) frescs; o verdures bones de temporada, com espàrrecs verts a la plantxa, carxofes, una bona escalivada... O de coques variades, però això ja dóna més feina i no es pot improvisar al moment, ja és més de festa.
Però el principi de la tapa i del aperitiu consisteix a no tenir un plat devant per a cadascú, sinó platets a compartir.
Un plat d'olives és una tapa (aperitiu, mezze, com li vulgueu dir) mentre que un plat que et serveixin devant, amb un trop de pernil, un de formatge, quatre olives i el que vulguis, això serà un entremés, un plat variat o el que li vulguis dir, però el fet que el tinguis devant, i sobretot que sigui un plat, és el que fa que ja no sigui ni tapa, ni res del que estem parlant. La mateixa cosa, separada en plates diferentes, al mig de la taula i per a tothom sí. La mateixa cosa ja servida a taula repartida en un plat pe a cadascú, mai de la vida. No sé si m'explico.
Després hi ha el "plat dels buffets lliures". El que fa molta gent, que va a un buffet lliure i, en veure tantes coses, no s'agafa un primer normal i un segon normal, sinó que sovint hi ha la tentació de prendre una mica d'aicò, una mica d'allò altre, vaig a tastar tal altre cosa... no ho critico, eh? però són cosetes diverses, no tapes. Pel mateix, per la forma en que està portat a taula, tot al mateix plat, no compartit, i que cadascú menja del seu plat i no directament de la font compartida.
També recordo que el menjar a base de tapes únicament és una cosa que només fan els guiris que no s'enteren. El normal en un aperitiu és menjar quatre cosetes, une olives, com han dit abans, per exemple, o una mitja ració compartida a quatre, i després es passa als plats, al mateix lloc o en un altre.
I és una pena que a l'estranger es pensis que sempre mengem a base de picar merdetes, i que es creguin que no hi ha cap plat a la nostra cuina, que només hi ha tapes.