En els anys darrers han arribat al nostre país un nombre considerable d’alumnes procedents del que generalment s’anomena subcontinent indi, el que es coneix amb el nom de l’Indus, que inclou el Pakistan, l’Índia i Bangla Desh. El 30 de juny de 2009, al nostre sistema educatiu teníem 2685 alumnes de Pakistan, 1553 alumnes de l’Índia i 485 alumnes de Bangla Desh (a més de 139 del Nepal, 1 del Bhutan i 1 de Sri Lanka, per acabar de completar el mapa de la zona).
En aquest apunt us oferim informació bàsicament de les llengües hindi/urdú i bengalí, parlades als tres estats més grans de la zona i que, en el passat, formaven part de l’Imperi britànic de l’Índia.
D’entrada, cal aclarir que l'urdú és una llengua lingüísticament molt pròxima a l'hindi, amb la qual hi ha mútua intel·ligibilitat oral. Abans de la partició el 1947 de l'Índia en l'Índia i Pakistan (i posteriorment Bangla desh), l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, l’"hindi estàndard" s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit. Per això, la diferència la trobem en l'estàndard (de fet, és una situació força comparable a la del serbi i el croat, una mateixa llengua escrita en dos alfabets diferents, a causa de dues tradicions religioses i culturals diferents, i amb dos estàndards que marquen tendències separadores). Així, mentre que l'urdú (parlat majoritàriament per musulmans) té un estàndard ple de manlleus perses i àrabs i s'escriu en alfabet nastaliq (d'origen àrab), l'estàndard hindi (parlat majoritàriament per hindús) treu els cultismes del sànscrit i s'escriu en alfabet devanagari. L'urdú i l'hindi pertanyen, per tant, al mateix diasistema lingüístic, anomenat hindustani.
Per aquest fet, no ens pot estranyar que en situacions formals en què s'utilitza la varietat estàndard, hindis i urdús poden tenir, a voltes, dificultats per entendre’s, cosa que no passa en situacions informals. Una anècdota significativa: la llengua de la producció cinematogràfica de Bombai –Mumbai en la llengua pròpia de la zona, el marathi–, el que es coneix com aBollywood, l’entenen tant hindis i com urdús.
Pel que fa a l’urdú, cal recordar que és llengua oficial i obligatòria en l'ensenyament escolar a tot l'estat del Pakistan, tot i que només el parla com a primera llengua el 7,5% de la població, rere el panjabi (45%), el paixtu (15%), el sindi (14%) i el saraiki (11%). És usat com a segona o tercera llengua per parlants nadius de panjabi (bona part dels immigrants pakistanesos a Catalunya tenen com a llengua familiar el panjabi), hindko, sindi, paixtu, balutxi, saraiki, caixmirès i brahui. A l'Índia, encara que l'urdú és cooficial en alguns estats (Andhra Pradesh, Delhi, Jammu i Caixmir, Uttar Pradesh) i és present a les escoles d'aquests estats, tant el sistema educatiu com els mitjans de comunicació privilegien l'estàndard hindi.
Pel que fa a l’hindi, és llengua pròpia de molts estats del nord i del centre de l’Índia i la parlen uns 400 milions de persones (a les qual caldria sumar uns 250 milions de parlants d’urdú només a l’Índia). A més, com que és llengua oficial de la Unió Índia (com l’anglès) és parlat com a segona llengua per uns 200 milions més de persones (l'hindi és conegut fora del seu territori lingüístic (l'anomenat cinturó hindi), principalment als centres urbans de Mumbai, Kolkata, Bangalore, Chandigarh, Ahmedabad i Hyderabad.
És curiós destacar que, literàriament, els hindis s'han servit sempre de la llengua clàssica de l'Índia, el sànscrit; i no és fins a la primeria del segle xvii que trobem obres literàries cultes escrites en hindi.
L'hindi té cinc grups dialectals principals: (1) hindi occidental, que comprèn el khariboli (180.000.000 de parlants), el haryanvi (13.000.000) i el kanauji (6.000.000); (2) hindi oriental, que comprèn l'awadhi (20.000.000) i el chhattisgarhi (11.000.000); (3) bihari, que comprèn el mathili (45.000.000), el bhojpuri (26.000.000), el magadhi (11.000.000) i el sadri (2.000.000); (4) el pahari (7.000.000), i (5) el rajasthani (5.000.000). Com podeu veure, les xifres no són pas anecdòtiques. A més, l’hindi és oficial a les Illes Fidji, tot i que es tracta, realment, d'una barreja de diferents llengües de l'Índia, a causa de l'origen divers dels indis establerts a les Illes, amb mots manllevats de l'anglès i del fidjià.
Finalment, cal recordar que a la Unió Índia, a més de l’anglès i de l’hindi, usades per l’administració central, hi ha 22 llengües oficials, segons l’Estat:
És la llengua indoeuropea més oriental i és parlada per la majoria de la població de Bengala Occidental (Índia) i de Bangla Desh (on són el 99% de la població). A Bengala, on la població és hinduista, és parlada per uns 90 milions de persones; i a Bangla Desh, on la població és majoritàriament musulmana, per uns 125 milions de persones. És una llengua relativament propera a l’hindi i posseeix un alfabet propi, que procedeix de l’alfabet Brahmi i que és relativament proper a l'alfabet devanagari, del qual va començar a divergir fa uns 1000 anys.
Altres llibres i materials que complementen la informació de totes les llengües que hem comentat:
§ALKUWAIFI, Ahmad; TORRES, Montserrat. El món de la Dúnia. Català / xinès, tagal, urdú, bengalí, hindi. Barcelona: Punt d’Intercanvi, 2007. (podeu trobar l’àudio a: http://www.puntintercanvi.org/catala/audios.htm).
§BRETON, Roland. Atlas des langues du monde. París: Éditions Autrement, 2003.
§CAMPBELL, George L. Compendium of the World’s languages. Londres: Routledge, 1999.
§MORAL, Rafael del. Lenguas del mundo. Madrid: Espasa-Calpe, 2002.
§Sellier, Jean. Atlas de los pueblos del Asia meridional y oriental. Barcelona: Editorial Paidós, 2002.
Informació sobre aquesta comarca de parla catalana que les circumstàncies històriques han convertit en un estat independent, i on el català és l'única llengua oficial
Informació sobre les comarques de parla catalana que actualment són a l'Aragó (Matarranya, Baix Cinca, Llitera, Baixa Ribagorça i part de les comarques de la Terra Alta, Ribera d'Ebre i Alta Ribagorça)
Informació sobre la realitat sociolingüísica d'altres pobles del món i informació sobre les llengües de la nova immigració que ha arribat als Països Catalans als anys darrers
Bloc sobre la ciutat catalana de Sardenya, fet des de Catalunya i des de l'Alguer amb la intenció fer conèixer les particularitats de la llengua i la cultura alguereses
Article publicat a la revista "Mataró report" amb motiu de la visita l'any 2004 d'un centre educatiu de la ciutat de l'Alguer a l'IES Damià Campeny de Mataró
Article publicat al portal català de Melbourne amb motiu de la signatura del conveni de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i el Municipi de l'Alguer el juliol de 2004
Article de Quim Gibert sobre la situació de la llengua a l'Alguer publicat el 2003 a la revista electrònica de l'ADAC (Ateneu d'Acció Cultural) de Girona
Podeu llegir-ne la notícia a http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2361012. Es tracta d'un reportatge molt interessant del programa Arrels de Punt2-RTVV
En aquest bloc ebrenc, s'analitzen aspectes relacionats amb la llengua i la literatura catalanes principalment de les comarques centrals dels Països Catalans, però també del conjunt del país
La Càtedra de Multilingüisme Linguamón–UOC és fruit de l’acord subscrit entre la Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre de 2006, amb la finalitat de cooperar en la promoció d’un concepte alhora sostenible, equitatiu i funcional de la diversitat lingüística.
CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura.
L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans
(Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat).
Web feta per la Universitat Oberta de Catalunya i el Departament d'Educació que permet sentir (i llegir) bona part dels poemes de la literatura catalana que han estat musicats. Hi ha també recursos didàctiques per als docents
La XBS és el web que vol aglutinar tots els blocs sobiranistes de la Catosfera, per sobre d’ideologies (dretes-esquerres), d’objectius territorials (Principat - Països Catalans, etc...) i de partits polítics. La idea és aglutinar en un únic web tots els blocs de la gent que s’ha sentit identificada amb la campanya “Jo també vull un Estat propi”
Entitat constituïda la tardor de 2004 que pretén agrupar els valencians i valencianes residents al Principat de Catalunya i a tots aquells i aquelles que no sent valencians vulguen contribuir a la recuperació cultural i nacional del País Valencià. Entre els seus objectius hi ha el d'enfortir els lligams entre el País Valencià i el Principat de Catalunya tant a nivell cultural com social, polític i econòmic. Els diversos territoris dels Països Catalans han de tendir a articular-se en els diversos nivells, i la nostra entitat pretén fomentar aquesta articulació des de la base.
Article de Vilaweb el 25 de febrer de 2007 en què es descriu una altra demostració de la força i la vitalitat d'Escola Valenciana / Federació d'Associacions per la Llengua
Bloc on aquest servei de la Generalitat fa conèixer els materials didàctics que edita o que col·labora a editar, així com les propostes didàctiques que promociona.
Conclusions del Consell Assessor de la Llengua, creat pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, que marca les pautes de com hauria de ser el projecte lingüística de l'escola catalana del segle XXI, de quina ha ser la formació inicial i continuada dels nostres mestres i professors, de com hem d'ensenyar la llengua i la literatura i de com hem de potenciar l'ús de la llengua entre els joves
Bloc de la cap de Servei de Llengües Modernes de la Univeristat de Girona, que reflexiona sobre la situació de la llengua catalana i d'altres llengües.
Organització espanyola que treballa per la conservació de la diversidat cultural mitjançant el suport a processos polítics, culturals, socials i econòmics propis dels pobles indígenes i les comunitats locals, i el reconeixement, exercici i aplicació efectiva dels seus drets.
Web de les Nacions sense Estat, de les minories nacionals i culturals, dels pobles autòctons, dels grups ètnics, dels territoris específics amb fort particularisme i amb tendències separatistes a Europa. Feta des de Bretanya amb una gran xarxa de corresponsals per tot el continent
Organització de la societat civil danesa que treballa a Amèrica i a Àfrica. A Bolívia, Equador i Perú treballa per donar suport a l'enfortiment dels moviments i de les organitzacions indígenes que estan treballant pel reconeixement i l'acompliment dels Drets Col·lectius Indígenes, per l'autogestio, pel territori i per l'educació.
Aquesta organització danesa impulsa el respecte als drets humans dels pobles indígenes, el seu dret a l'autodeterminació, desenvolupament i integritat cultural així com al control dels seus territoris i recursos. Publica interessantíssims informes sobre la situació dels pobles indígenes del món, que es poden baixar en format PDF.
Article publicat a la revista "Mataró report", que explica la introducció de la llengua amaziga com a activitat extraescolar dels centres educatius de Catalunya el curs 2005-2006
Article de Vilaweb sobre les llengües de l'Estat francès amb motiu de la reforma constitucional que feia un reconeixement de les llengües dites regionals a la Constitució francesa.
Una de les webs més interessants sobre els Països Catalans i sobre les nacions sense estat. A part de temes sociolingüístics, també es tracten temes de drets humans i de medi ambient.
Dossier elaborat per Pere Mayans i Vicent Sanz amb ressenyes de llibres i de materials didàctic per treballar la sociolingüística a l'ensenyament secundari. 2001
Document difós pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya per fer conèxier la situació de les llengües als estats d'on prové l'alumant procedent de la nova immigració
Article a la revista electrònica "Catalan Language News" (Febrer, 2007) de l'Observatori de la Llengua sobre la realitat lingüística de l'Alguer, la ciutat catalna de Sardenya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Conferència a l'Ateneu Barcelonès amb motiu de la presentació del llibre d'Antoni Canu "En l'arc dels dies". La trobareu a l'apartat "Han escrit d'ell".
Informació sobre aquest llibre -pensat com a material didàctic per a alumnat de secundària- que permet conèixer la història social de la llengua catalana en els diversos territoris catalans: Catalunya Nord, Principat de Catalunya, Andorra, Franja de Ponent, País Valencià, Illes Balears i Pitiüses, el Carxe i l'Alguer
Article publicat a la revista electrònica "Tossal", on es comenten materials per treballar la diversitat lingüística a les aules d'ensenyament secundari i primari
Article "La meitat dels alumnes de les aules d'acollida de primària parlen castellà" publicat el 26 de novembre de 2006 a Vilaweb per Eduard Batlle i que fa referència a un estudi sobre les aules d'acollida fet per Ignasi Vila, Josep M. Serra, Carina Siqués, Santiago Parera (Universitat de Girona) i Imma Canal i Pere Mayans (Departament d'Educació)
Presentació d'aquesta jornada organitzada pel Departament d'Educació i per Linguamín-Casa de les Llengües a la Biblioteca Ignasi Iglésias de Can Fabra (Barcelona, 6 de juny de 2009)
Entrevista publicada a la revista electrònica "Tossal" i a la "Revista d'Igualada", núm. 5 (setembre de 2000) amb el nom "De la Franja de Ponent a l'Anoia: Josep Galan i Francesc Ricart, dos franjolins d'Igualada".
Presentació digital exposada a la Jornada sobre l’Any Europeu del Diàleg Intercultural celebrada a Barcelona el 20 de novembre de 2008 (http://www.eapc.es/documents/2008/10867d.htm).
En aquesta web dedicada al poeta Antoni Canu, a l'apartat "Han escrit d'ell" trobareu el capítol del llibre CAT-llengua i societat dels Països Catalans (de Pere Mayans) dedicat a la ciutat catalana de Sardenya.
Article publicat a la revista electrònica "Catalan Language News" (September, 2006) de l'Observatori de la Llengua sobre el Programa d'Immersió Lingüística a Catalunya. Article pensat per a periodistes estrangers interessats en el cas català
Article publicat el diari "Avui" el 23 d'abril de 2004 amb motiu de la manifestació per la llengua. Signen l'article Bernat Joan, Joan-Lluís Lluís, Biel Majoral, Rosa Calafat, Gemma Pasqual, Francesc Ricart, Pere Cardús i Pere Mayans
Article en occità amb motiu de la X Dictada Occitana (gener de 2007) publicat al bloc La France vue d'en bas o lo Païs d'en Jacme, democràcia ! de Jacme Tolosa
