Cada generació creu viure moments únics de la història. Cada societat es pensa protagonista de viure com a escollida pel capritxós designi del determinisme. I, realment, cada època és única però, malauradament pels seus actors, no tots els humans viuen moments que recullin els mèrits necessàris per a ser recordats pels seus predecessors. La primera dècada del 2000 s'acaba, i no cal ser massa exigent per a descobrir que la Història no ha cone-gut gaire episodis rellevants que mereixin la pena destacar...
la dècada va començar amb mals presagis que pronosticaven una apagada tecnològica que provocaria confusió i anarquia. Que les xarxes i ordinadors no reconeixerien el doble 0, xifra maleïda, nombre del no res. "Apagueu els ordinadors i els aparells electrònics" bramaven... "Tingueu la targeta d'un especialista per si heu de connectar-vos el dia 1"... La por i la malfiança en el sistema obligaven a preguntar i establir vincles de solidaritat en xarxes informals per si, efectivament, quedàvem minusvàlids en les nostres capacitats tecnològiques que tant apreciàvem...
Malauradament pels qui en van fer el pronòstic, però afortunada per la resta de la humanitat, la realitat es va imposar i el mileni va començar tant "apagat" o "encès" com va acabar l'anterior. Una segona sacsejada ciutadana va venir amb l'entrada de l'euro a l'estat espanyol l'1 de gener de 2002. Una altra caos s'apropava. Es van repartir milions de convertidors. Es van emetre milers d'hores d'explicacions a ràdios i TV. Serveis d'atenció especialitzada per a gent gran els alertaven de possibles estafes...I va resultar que l'estafa major, va ser un increment en l'IPC dels productes bàsics de dues xifres durant els primers anys. D'aquest frau, estafa en tota regla, ningú ens havia advertit...
Políticament, l'11-S i la declarada guerra contra el mal (Afganistan i Iraq) han estat del més destacable. Esportivament, hem presenciat el millor Barça de la història -això sí- i musicalment s'ha mort prematurament, el rei del pop, Michael Jackson. Però si algun fet mereix ser esmentat, aquest ha estat l'apagada econòmica. Aquella que ha vingut a les darreries de la dècada amb una crisi, diuen, que no té res a veure amb el crash -que no crack- del '29. Aquesta, més enllà d'afectar els especuladors, s'ha estès com la pandèmia de la grip nova. Per això, si alguna revolució podem afirmar que s'ha succeït durant aquests 10 anys, es que els hem acabat més pobres del que els vam començar. I això, sí que no té nom...
