bielmamengual |
diumenge, 6 de desembre de 2009 | 21:49h
Ell s'estimava més l'escepticisme que les certeses, era un esperit en moviment continu i detestava tant els sistemes tancats com les jerarquies rígides.Es decantava pels mestres ignorants, amb Sòcrates i Lao Tseu com exemple.
La psicoanàlisi que practicà un temps l'ajudà a fer explotar totes ses creences.
Ara va per un altre camí per comprendre les coses humanes; un camí que avança per aquesta part no-intel·lectual de la vida, aquesta atenció al cos i als ambients, a les veus, als moviments ínfims del medi; fer capficos en aquesta percepció primera, immediata i vital, en què la nostra individualitat es disssol, en que llançam per la borda la nostra malatissa propensió a fixar-nos objectius, a tenir por i (des)esperar. Deixem-nos esser.
L'ofici d'home és un artesanat. Un Sòcrates que duu els seus interlocutors a experimentar la nul·litat del saber humà o, més ben dit, el saber humà com a nul·litat. Un Sòcrates que ja no sap res, però que delira i somnia.
Salutacions.
Salutacions.