"Els vells rockers mai no moren", cantava Miguel Ríos a principis dels 80. Anàlogament, els vells blocaires mai no moren, crec que va dir Saül Gordillo. Seguint el fil d'aquesta dita, Pere Quark aterra a la blocosfera després de diversos mesos d'inactivitat, en constatar que el món del sobiranisme està vivint moments molt especials i dels quals cal contribuir-ne a fer el relat.
Aquests darrers han estat uns mesos personalment molt intensos per adquirir formació (que encara perdura, tot i que a un nivell menys estressant), que potser no esdevindrà útil a curt termini, però ben segur que sí a mig o llarg.
El cas és que novament tinc ganes d'escriure sobre política nacional catalana, sobre la Barcelona que volem i que no veiem, sobre física de partícules i la gran aventura de l'LHC, sobre política i geoestratègia de la zona euromediterrània...
De moment, fem un repàs a la situació política actual? Som-hi!
(Hi ha més info)
Aquests darrers han estat uns mesos personalment molt intensos per adquirir formació (que encara perdura, tot i que a un nivell menys estressant), que potser no esdevindrà útil a curt termini, però ben segur que sí a mig o llarg.
El cas és que novament tinc ganes d'escriure sobre política nacional catalana, sobre la Barcelona que volem i que no veiem, sobre física de partícules i la gran aventura de l'LHC, sobre política i geoestratègia de la zona euromediterrània...
De moment, fem un repàs a la situació política actual? Som-hi!
(Hi ha més info)
El formigueig sobiranista
Sobre el manifest conjunt dels dotze diaris catalans, escrivia l'admirat i sempre incisiu Salvador Cardús fa molt poc, a les pàgines de l'Avui, que la millor notícia és que la premsa s'ha compromès inequívocament amb el país i que sembla disposada a exercir la part de lideratge que li correspon i que té en tots els països lliures. Efectivament, malgrat que el manifest no esmenta que el militant del PSOE Enrique Múgica també ha presentat recurs contra l'Estatut o que pot semblar que és un pseudoadvertiment de la deriva sobiranista en què pot caure el país si el TC falla contra l'Estatut, no deixa de ser un text valent i una proclamació de lleialtat al poble català.
Fa força patxoca, també, el moviment cívic al voltant de les consultes del proper diumenge. Hi veig molt entusiasme a totes les plataformes (Osona decideix, Coordinadora per la consulta sobre la independència) i desitjo que la participació sigui el més elevada possible i que els partidaris del SÍ s'imposin amb la contundència que la jornada reclama. Tant de bo pogués participar-hi!
El PSC, descol·locat
Veia aquesta tarda per TV3 uns extractes de la roda de premsa del president Montilla, tot replicant les declaracions del seu company de partit, José Bono, que parlava de la legitimitat del TC i defensava l'acatament de la seva sentència. De fet, és l'únic discurs que el president pot fer. Malgrat tot, aquesta contundència presidencial en la defensa de l'Estatut em sorprèn, francament. Hem de tenir en compte que Montilla pertany a la mateixa formació política que Ángeles González-Sinde, la ministra socialista que, deslleialment, ha aconseguit que el fons fotogràfic d'Agustí Centelles se'n vagi, per a més escarni, a Salamanca! Us recomano la lectura de la declaració que ha fet la Comissió de la Dignitat, davant el neguit i la preocupació social que aquest trasllat ha suscitat. També vull recordar que Jaime Lissavetzky, un altre personatge company de partit de Montilla, va fer tot el possible perquè la selecció d'hoquei de Catalunya no fos oficial.
També socialistes són els que pacten a Navarra amb partits de dreta-dreta (UPN) i a Euskadi amb partits d'extrema dreta (PP). Si més no al País Basc es veu que després de mutilar Navarra del mapa d'Euskal Herria a la informació del temps de la TV pública basca, ara convidaran a jugar la Roja i que hi entri la Vuelta... Evidentment, cap discurs identitari... les coses que interessen a la gent, oi?
Sobre el manifest conjunt dels dotze diaris catalans, escrivia l'admirat i sempre incisiu Salvador Cardús fa molt poc, a les pàgines de l'Avui, que la millor notícia és que la premsa s'ha compromès inequívocament amb el país i que sembla disposada a exercir la part de lideratge que li correspon i que té en tots els països lliures. Efectivament, malgrat que el manifest no esmenta que el militant del PSOE Enrique Múgica també ha presentat recurs contra l'Estatut o que pot semblar que és un pseudoadvertiment de la deriva sobiranista en què pot caure el país si el TC falla contra l'Estatut, no deixa de ser un text valent i una proclamació de lleialtat al poble català.
Fa força patxoca, també, el moviment cívic al voltant de les consultes del proper diumenge. Hi veig molt entusiasme a totes les plataformes (Osona decideix, Coordinadora per la consulta sobre la independència) i desitjo que la participació sigui el més elevada possible i que els partidaris del SÍ s'imposin amb la contundència que la jornada reclama. Tant de bo pogués participar-hi!
El PSC, descol·locat
Veia aquesta tarda per TV3 uns extractes de la roda de premsa del president Montilla, tot replicant les declaracions del seu company de partit, José Bono, que parlava de la legitimitat del TC i defensava l'acatament de la seva sentència. De fet, és l'únic discurs que el president pot fer. Malgrat tot, aquesta contundència presidencial en la defensa de l'Estatut em sorprèn, francament. Hem de tenir en compte que Montilla pertany a la mateixa formació política que Ángeles González-Sinde, la ministra socialista que, deslleialment, ha aconseguit que el fons fotogràfic d'Agustí Centelles se'n vagi, per a més escarni, a Salamanca! Us recomano la lectura de la declaració que ha fet la Comissió de la Dignitat, davant el neguit i la preocupació social que aquest trasllat ha suscitat. També vull recordar que Jaime Lissavetzky, un altre personatge company de partit de Montilla, va fer tot el possible perquè la selecció d'hoquei de Catalunya no fos oficial.
També socialistes són els que pacten a Navarra amb partits de dreta-dreta (UPN) i a Euskadi amb partits d'extrema dreta (PP). Si més no al País Basc es veu que després de mutilar Navarra del mapa d'Euskal Herria a la informació del temps de la TV pública basca, ara convidaran a jugar la Roja i que hi entri la Vuelta... Evidentment, cap discurs identitari... les coses que interessen a la gent, oi?
CiU, despistada
Davant del formigueig sobiranista, crec que CiU no està donant la resposta que la societat reclama. Aquesta formació no s'ha proclamat mai obertament independentista (de fet UDC n'és obertament contrària), i deixa fer el joc al seu jovent, que per edat, és comprensible, són més radicals... No nego que dintre de la coalició de centre-dreta hi hagi gent de bona fe, independentista, que se sent més còmoda a CiU que a d'altres formacions més clarament sobiranistes, però això contrasta amb actuacions com ara la de la regidora de l'Ajuntament de Barcelona Maite Fandos, que preguntava a l'alcalde Hereu per la manca de retolació nadalenca a la ciutat... en castellà! Fent aproximacions a l'Alberto Fernández-Díaz (PP), potser, davant dels resultats dels darrers sondeigs? Ai, Senyor! Entre actuacions com aquesta i els encausats del cas Pretòria, CiU té mala peça al teler.
ICV o nosaltres no som d'eixe món
La marca blanca del PSC s'ha caracteritzat gairebé sempre per donar suport al partit socialista, però si eventualment han volgut marcar una mica de perfil propi considero que sempre ho han fet de manera equivocada. La darrera actuació? La seva posició sobre l'impost de successions. El clam contra l'impost és devastador, per injust i inequitatiu. La mobilització que han engegat a favor del manteniment de l'impost, amb tots els seus parroquians, ha vingut a demostrar que, realment, estan en un altre món.
S'acosta el 13-D!
Seguirem amb interès les notícies sobre el referèndum que se celebrarà el proper diumenge a més de 160 municipis del país, i el valorarem com toca. Quina enveja (sana) de les meves amistats de Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Banyoles, Arenys de Mar, Canet de Mar, Ripoll, Tàrrega... i la resta de poblacions on se celebra la consulta! Voteu i avancem cap a la independència!
En termes reals, el gruix del SÍ només pot procedir d'ERC i de CiU (i, si vols, del grup d'en Carretero). ICV, com dius, no són d'eixe món. Ara, CiU + ERC en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya no van aconseguir ni el 50% dels vots. Les grans bosses de vots procedents de l'abstenció no els sé veure enlloc, francament.
Les consultes s'han de portar endavant, més per l'efecte engrescador que per cap altra raó. Cal interpretar-les com un canvi de paradigma, però cal ésser molt realista a l'hora de valorar-ne els resultats.