És en aquest context que apareix l’editorial dels 11 diaris en que, utilitzant un to de fermesa que és d’agraïr, s’insisteix a demanar a les institucions espanyoles que acceptin un Estatut que en els dos anys i escaig des que va entrar en vigor ha demostrat que no és cap salt endavant significatiu, ni en finançamemnt, ni en competències, ni en reconeixement internacional. Una editorial que va venir precedida d’una declaració del President de la Generaliltat en que la dignitat formal no podia ocultar la debilitat de la demanda expressada, un lloc a l’Espanya de la consititució post-franquista, o l’afirmació, en un diari estatal de referència, del líder de la oposició, dient que , malgrat tot, si es fes un referèndum legalment vinculant, els partidaris de la independència perdríem. Sembla que determinats centres de poder polític i económic del país estan espantats i s’afanyen a moure peça. Previsible.També en aquesta clau s’ha de llegir el lamentable comunicat-amenaça de les anomenades casas regionales o els possibles pronunciaments que, els propers dies, poden fer sectors del món de les finances, l’empresa, la cultura o l’esport lligats a l’entramat econòmico-polític espanyol. Ja ho veurem.
De fet, des d’una lògica conservadora, de manteniment de l’actual estructura d’estat, allò que hauria de fer el Tribunal Constitucional és emetre una sentència favorable a l’Estatut, amb un mínim de retocs, per no ofendre excessivament als demandants. D’aquesta manera podrien sortir a explicar-nos que, efectivament, l’Espanya constitucional és generosa i ens hi té reservat un lloc. I que gràcies. Per sort, per nosaltres, l’espanyolisme tampoc és una opció estratègica compacte i unitària, sinó que abasta interessos polítics i mediàtics enfrontats que els impedeixen, sovint, actuar amb el sentit d’estat que els convindria.
Una hipotètica indepedència no faria crèixer el rebuig i a mig plaç hi hauria una tendència a un reconeiximent i respecte que ara no és impossible.
sigui, em sembla respectable i legítim, sempre que s'avinguin a
resoldre la qüestió democràticament, respectant el dret a decidir en
el que hi hem de poder participar tots i totes els que vivim al país.
El que em va sembla inadmissible és la referència que es fa al document
al possible trencament de la convivència pacífica. Utilitzar la por en contra de la
llibertat, d'escollir en aquest cas, té un nom.