marieta |
diumenge, 6 de desembre de 2009 | 11:45h
Nosaltres no som virtuals, senyor president, som persones en carn i ànima que usem la xarxa perquè és el lloc de la pluralitat cultural, de les mil idees i de les mil discussions, de la comunicació horitzontal i dels únics miracles possibles de veres, com el que hem creat hui: una plaça plena de gent que s'ha organitzat a la xarxa i ara està ací, tots junts, per donar a aquest país una sacsejada que és d'amor i no de ràbia.
A. Gilioli, periodista i blocaire, ahir a Piazza San Giovanni.
Moltíssima gent, no sé si més d'un milió com diuen els organitzadors, però segur molts més dels noranta mil que diu la policia. Gent de totes les edats, cridant 'ara prou', cridant 'fora la màfia de l'estat' i demanant la dimissió del president. Auto-organitzada, creativa, cap líder polític entre els convidats a parlar, pancartes que diuen 'Jo m'estime Itàlia', 'deixa'ns somiar' i gent amb la Constitució a la mà, aire de festa, la gent estava contenta de trobar-se, de veure's. Tothom amb cara de no acabar-s'ho de creure. No sé si una cosa així havia passat abans, una manifestació tan grossa, un èxit així, organitzat a la xarxa per persones normals que, com que ningú no les convoca, es convoquen soles. Una gran vesprada, si senyor.
A. Gilioli, periodista i blocaire, ahir a Piazza San Giovanni.
Moltíssima gent, no sé si més d'un milió com diuen els organitzadors, però segur molts més dels noranta mil que diu la policia. Gent de totes les edats, cridant 'ara prou', cridant 'fora la màfia de l'estat' i demanant la dimissió del president. Auto-organitzada, creativa, cap líder polític entre els convidats a parlar, pancartes que diuen 'Jo m'estime Itàlia', 'deixa'ns somiar' i gent amb la Constitució a la mà, aire de festa, la gent estava contenta de trobar-se, de veure's. Tothom amb cara de no acabar-s'ho de creure. No sé si una cosa així havia passat abans, una manifestació tan grossa, un èxit així, organitzat a la xarxa per persones normals que, com que ningú no les convoca, es convoquen soles. Una gran vesprada, si senyor.
"un èxit així, organitzat a la xarxa per persones normals que, com que ningú no les convoca, es convoquen soles"
Enhorabona, i a veure si Itàlia recupera la cordura, que la necessitem!
Un gran dia !
A Catalunya, quan ens manifestem sempre tenim aquella expressió de gravetat que sembla que no sigui possible veure la llum, i el partidisme hi és tan present que tothom sap on s'ha de posar exactament durant la mani.
Tan de bo l'esperit optimista que hi havia ahir s'acabi traduint en alguna cosa.
Besets!