Com
haureu pogut endevinar si llegiu assíduament els meus articles en aquest bloc i
en altres a on he publicat setmanalment, sabreu que sóc força dolent amb les
llengües. Si en l’article no havien gaires errades ortogràfiques, era purament
perquè tenia un amic i company, que quan podia, m’ho corregia. Però no sempre
ho podia fer.
Sóc
molt dolent amb els idiomes i ara que estic “exiliat” a Alemanya, em sento
realment molt discapacitat per aprendre aquesta llengua difícil. La meva
capacitat intel·lectual per recordar-me de les paraules és molt limitada i a
més, tinc una mica de dislèxia que encara em dificulta més la cosa. Tot això
m’ha fet que malgrat m’agrada llegir, només si els llibres són de l’assaig,
biografies, de ciència i de història. En canvi no puc llegir novel·les ni llibres
de poesia. Sóc incapaç de sentir cap plaer amb les paraules si no m’expliquen
una història real o em descobreixen coses que no sabia.
Però
la setmana que vaig passar a Buenos Aires, vaig sentir-me encuriosit per
l’espanyol que els argentins fan servir. Realment en aquelles terres,
l’espanyol que parlen, té per mi, més diferències amb l’espanyol de Madrid, que
per exemple el català oriental i el català occidental.
.
(continua)
:
Paraules
com “Ingreso” que ho fan servir per dir entrar en un lloc tancat encara que
sigui per uns moments o “Egreso” que ho fan servir per dir quan surt d’on has fet
el “Ingreso”. Com el força conegut de fer servir el “vos” com a “tu”, quan pels
catalans “vos” seria l’equivalent a “usted” que fan servir tant els argentins
com els espanyols. O els autobusos urbans els diuen “el colectivo” o si són
extraurbans , li diuen “el Micro”. O que no pots fer servir el verb "coger" perquè per a ells significa follar. lTambé fan servir moltes paraules adaptades
del nordamericà. Però com he dit abans, les llengües no són el meu fort i per
això ja no em recordo d’altres curiositats idiomàtiques.
En
canvi si que em va impactar, fou quan vaig intentar llegir els diaris de Buenos
Aires, sobretot quan parlaven d’economia i política , en prou feina entenia res. Jo no tinc cap problema
per llegir el diari espanyol com
Em
van explicar que com que Argentina no pot demanar diners prestats a altres països
després de la fallida que va tenir el 2001, només pot aconseguir liquiditat emetin bons
de l’estat. Aquests bons , es poden vendre a la borsa i així obtenir diners dels
inversos que hi juguen.
Es
veu que també el govern federal i també moltes províncies, per pagar als proveïdors, es dediquen a emetre bons o cuasidinero com diuen els argentins amb
la seva facilitat de crear noves paraules.
La
meva impressió és que per aquí potser hi ha un problema, no hi ha cap model,
encara que sigui tant bo com el nord-americà, que pugi aguantar per molt de
temps, un model populista. Argentina de ser una candidata a esdevenir una potència
mundial i de parlar colze a colze amb Europa i USA a la meitat d’aquest segle
passat, ara està per darrera de Brasil, Mèxic i Xile dins dels països Llatinoamericans.
Altre
problema que tenen els argentins, és que en el país les noticies d’escàndols de
corrupció són el pa de cada dia, o pitjor encara, coses més esperpèntiques com jugar amb la
salut dels argentins que ara està surtin a la llum publica a partir d’unes
investigacions que remunten el 2007. Aquest cas anomentat "mafia de los
medicamentos" que darrerament està esquitxant a alts funcionaris o
a històrics membres dels sindicats, és per mi simptomàtic de com el país està
molt podrit per dintre. Aquest cas ve de que es venien medicaments contra el
SIDA que no tenien el principi actiu o estaven adulterats. És a dir, els
pacients prenien en teoria una medicina que receptava la salut pública per la SIDA que no
els feia cap efecte. Com es pot teixir una xarxa com aquesta durant anys sense
que no sigui detectada a la primera de canvi?
Com
em va dir un altre català argentí, un país que la seva figura futbolística marca
un gol amb la ma i en comptes d’avergonyir-se tot el país, encara el troben que
ha estat magníficament llest fins l’extrem que li diuen que ha estat la “mano de Dios” , és un país a on es dóna
per suposat que fer trampes no només està permès sinó que a més et fan un heroi.
A
Catalunya, la degradació de la política i les xarxes de corrupció sembla que
estiguin seguint el model argentí,
Espero
que no es descobreixi a Catalunya un cas com els de la “mafia dels medicamentos”
perquè a les hores, si que podríem dir que la espanyolització de Catalunya ja
serà un fet.
Per
això, cal que a Catalunya és faci una regeneració democràtica profunda del
sistema polític i sobretot, que es doni valor real als valors d’honestedat i
honradesa.
Entenc el teu xoc i és que a més visquent, com viues en una societat com l'alemanya, tan capquadrada, el contrast el deus notar molt més que no pas nosaltres.
Salutacions.