Acabo la setmana amb la sensació que estic a punt de petar. Acumulo una tensió de quatre-cents mil volts repartida entre les cervicals i el coll de l’estómac. Diuen que no és bo callar les coses, però de vegades no resulta pas més dolent que deixar-les anar. Incapaç de forçar desenllaços necessaris. Aguanta, aguanta, la gent bé que ho fa. La gent no es muda a Austràlia cada cop que es veu incapaç de governar la pròpia vida.
Així que premo el Play. Aaja Nachle. Perfecte, just el que necessitava. Si vols exercitar músculs que no recordes ni que tenies, nena, balla Bollywood. Així que volum amunt i braços amunt. Les sabatilles contra el sostre. El jersei de llana plovent sobre el flexo. Ofega la mudança dels veïns. Ofega els pensaments, enfonsa’ls la jugular. A petar tendons s'ha dit! Balla, balla, bota, fot-li, fins que se’t fonguin els circuïts. Perquè aquí hi hem vingut a ballar fins caure mortes. Així és com es torna a riure, en aquesta casa. Riu ben descalça, descalça sobre el parquet, no s'hi val a repetir passos, salta d’un cantó a l’altre, que retrunyin les parets, desferma la tensió, suar és el que necessites, treure-ho tot pels porus, salta sobre el matalàs, fes volar pijames i coixins, posa’t les pulsacions a nivell d'esprint, perd la respiració, els ulls tancats, gira, gira, salta, gira, treu-ho tot per efecte de la força centrífuga. Volum amunt, noies. Sua, sua, sua-ho tot!
