El poema que ocupava el lloc d'una muntanyaEra allí, paraula per paraula,
el poema que ocupava el lloc d'una muntanya.
Ell en respirava l'oxigen,
fins i tot amb el llibre capgirat damunt la pols de la seva taula.
Recordava com havia necessitat
un lloc on anar en la seva mateixa direcció,
com havia refet els pins,
apartat les roques i emprès un camí entre els núvols,
fins trobar l'atalaia adequada
on sentir-se completat endins un inexplicable completar-se:
la roca exacta on les seves inexactituds
descobrissin, per fi, la vista cap a la qual havien avançat,
un lloc on estirar-se, i tot contemplant el mar,
reconèixer la seva única i solitària casa.
Wallace Stevens. The rock
(Versió de David Figueres)
