vicent |
divendres, 4 de desembre de 2009 | 19:15h
"El catalanismo no ha producido en este tiempo ninguna renovación teórica. Si quiere que le sea sincero, yo creo que el nacionalismo catalán no ha existido nunca.. Prat no era mas que un regionalista. El nacionalismo, si es nacionalismo de verdad, lleva al independentismo. Y como ésa es una vía cerrada, nefasta para Cataluña, sólo queda un nacionalismo enloquecido que es separatista en el fondo y un regionalismo que toca las teclas que en cada momento puede tocar sin mayor perspectiva política."Entrevista a Jordi Solé-Tura (escrita amb entusiasme per Arcadi Espada) a El País l'any 1992
L'aportació més important de Jordi Solé-Tura no va ser, com avui recorden, el seu paper de redactor constitucional. A parer meu, amb permís de la seua noble lluita contra la dictadura, la seua principal aportació ideològica i allò pel que serà recordat va ser la seua definició del nacionalisme català com una ideologia burgesa, negant de forma apriorística els seus orígens populars. Negant-la i amagant-la. Els historiadors ja fa temps que van desmuntar per complet les seues peculiars idees expressades en aquell llibre dels anys setanta però no costa molt trobar el rastre d'aquells conceptes en la política d'una determinada esquerra d'aquest país. Per desgràcia.
Recordem que la constitució espanyola no permet els convenis entre comunitats autònomes i permet, en canvi, el tancament de repetidors de repetidors de televisió, el manteniment de tribunals especials (Audiencia Nacional) i que un tribunal pugui decidir sobre la veu d'un poble expressada en referèndum. Etcètera, etcètera... Tota una anomalia democràtica. Una constitució esperpèntica.
Si Bibiana Aido fora Catalunya, havera engarjolat l'actual Estat español per maltracte i havera recolçat el deslliurar Catalunya del jou español.
Mai podré entendre com hi ha tanta gent capaç de dir tantes mentides, sabent que ho fa, i té la cara després de presentar-se arreu. La tonteria lerrouxista de relacionar catalanisme amb elitisme és tan falsa com rendible electoralment per a alguns.
La segon transició ha tingut que esperar, fins la desmemòria, arraconada en l'oblid d'un calaig assassinat.
(Una transició franquista que coincideix en el simbol de dos reformistes de la transició arraconats per les seves promeses en la desmemòria Suàrez-Solé Tura).
Amb una transició i una Constitució és morta en la desmemòria, només resta l indepedència.
Un home tenaç, que va estudiar tard i que obtingué, en un temps record, a còpia d'esforços brutals, títols, i collites acadèmiques superlatives.
Bon orador, millor escriptor, ha deixat un record i una petja remarcable entre els que el vàrem conèixer.
Pere Meroño
PS: Aquesta gent italiana és el nucli dur de l'actual sectarisme.