Aquest dijous vaig ser a Vilafranca del Penedès. La Plataforma Vilafranca Decideix em va convidar a intervenir a l'acte central de la campanya de la consulta popular.Aquesta és la intervenció que vaig fer.
“Somieu!”.
Ho recordo com si fes cinc minuts. Em deien “Somieu” i jo deia
“És clar que sí, constantment, somniem sempre”. Em deien que
l'independentisme era un caprici de joventut, un esport ideològic
que practicava innocent mentre em construïa com a persona i que la
maduresa em faria oblidar blancs i negres i m'acomodaria en un to de
gris concret. Ho recordo com si fes cinc minuts, per què m'ho van
dir un centenar de vegades: “Somieu”. I jo cent cops vaig
respondre: “Sí, és clar que sí, constantment, somniem sempre”.
“Espereu massa!” Encara ho sento dir al meu voltant. Em diuen “Espereu massa!” i jo responc “És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot”. No posaré límits al meu somni, perquè el somni és massa bonic com per conformar-me a convertir el nou estat català en una reproducció dels errors dels altres. El meu somni és massa bonic com per a podrir-lo de naixement amb el capitalisme. I em diuen que això és impossible, que el món està muntat així, i em diuen “Espereu massa!”. Jo els dic “És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot”.
“Voleu massa!”. Ho sento dir a propis i aliens. M'ho diuen cada dia: “Voleu massa!”. I jo els dic: “És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament”. Diuen que els valencians són uns fatxes i uns blavers, que Mallorca és dels constructors i dels hotelers, que el Rosselló ha estat vençut per França. Em diuen que els Països Catalans només són una curiositat meteorològica. Però jo mai mai sotmetré el meu somni al dictat dels que em volen despertar abans d'hora. Mai reduiré la nació catalana a l'espai que ordenen els seus fracassats destructors. Per això, quan em diuen “Voleu Massa!”, jo sempre dic “És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament”.
“Teniu massa pressa”. I tant. Com si els semblés bé el procés sempre i quan fos més lent, diuen “Teniu massa pressa”: “Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.” Ens diuen que tenim massa pressa per fer-nos creure que a una marxa més lenta el viatge seria més segur. Però en realitat volen fer-nos reduir la marxa com a pas previ a fer-nos aturar i finalment, que tornem enrere. Per això ens diuen “Teniu massa pressa”. I per això els responem “Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.”
Per sort dels que tenim pressa, el viatge ha començat: Arenys de Munt, Berga, Vilafranca del Penedès i cent seixanta estacions més on hi ha milers de persones esperant a l'andana per iniciar el viatge. I centenars més el 28 de febrer, i el 25 d'abril!
“Espereu massa!” Encara ho sento dir al meu voltant. Em diuen “Espereu massa!” i jo responc “És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot”. No posaré límits al meu somni, perquè el somni és massa bonic com per conformar-me a convertir el nou estat català en una reproducció dels errors dels altres. El meu somni és massa bonic com per a podrir-lo de naixement amb el capitalisme. I em diuen que això és impossible, que el món està muntat així, i em diuen “Espereu massa!”. Jo els dic “És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot”.
“Voleu massa!”. Ho sento dir a propis i aliens. M'ho diuen cada dia: “Voleu massa!”. I jo els dic: “És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament”. Diuen que els valencians són uns fatxes i uns blavers, que Mallorca és dels constructors i dels hotelers, que el Rosselló ha estat vençut per França. Em diuen que els Països Catalans només són una curiositat meteorològica. Però jo mai mai sotmetré el meu somni al dictat dels que em volen despertar abans d'hora. Mai reduiré la nació catalana a l'espai que ordenen els seus fracassats destructors. Per això, quan em diuen “Voleu Massa!”, jo sempre dic “És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament”.
“Teniu massa pressa”. I tant. Com si els semblés bé el procés sempre i quan fos més lent, diuen “Teniu massa pressa”: “Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.” Ens diuen que tenim massa pressa per fer-nos creure que a una marxa més lenta el viatge seria més segur. Però en realitat volen fer-nos reduir la marxa com a pas previ a fer-nos aturar i finalment, que tornem enrere. Per això ens diuen “Teniu massa pressa”. I per això els responem “Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa.”
Per sort dels que tenim pressa, el viatge ha començat: Arenys de Munt, Berga, Vilafranca del Penedès i cent seixanta estacions més on hi ha milers de persones esperant a l'andana per iniciar el viatge. I centenars més el 28 de febrer, i el 25 d'abril!
Chapeau!!!!
Vinga, fins una altra!
Discurs brutal on es reflexa el sentiment català que no entèn de fronteres, ni polítiques repressores ni interessos econòmics.
ETS UN CRACK