A Tarragona, avui, s'ha inaugurat el carrer que porta el nom de Josep Maria Alomà, l'històric dirigent anarquista tarragoní que va ser, entre altres coses, la que expressa la placa que li ha posat l'Ajuntament, conseller de Cultura. La reconstrucció d'aquesta part de la història obrera, llibertària i tarragonina ha estat lenta però alhora engrescadora, ja que s'ha passat de l'oblit total a tenir un llibre amb la biografia del personatge obra del seu nét, Ramon Gras, i un documental dirigit pel mateix Ramon. Alhora, la ciutat té un carrer amb el nom d'un anarquista, i això no és poca cosa. Si agafem el nomenclàtor de la ciutat veurem que hi sovintegen i hi predominen els homes de dretes, conservadors i d'església. Posar un carrer dedicat a un anarquista és important i a Tarragona encara més. Entenc que molts anarquistes no ho valorin com faig jo, però m'és ben igual. Per visibilitzar la Idea també em serveix que ho faci l'administració i em serveix perquè aquesta és la seva feina i cal exigir-li que la faci ben feta.
http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.es/LVE07/HEM/1933/01/10/LVG19330110-013.pdf
La policía y dos paisanos detuvieron a
José Aloma Sanabras, de 23 años, bibliotecario
del Centro Anarquista Libertario,
ocupándole una pistola Star, un cargador
con ocho cápsulas y una en la recámara
y dos cajas de municiones de dicha arma,
llamándoles la atención una cápsula diferente
completamente de las otras, por la
forma del pistón y el fulminante.
Al ser detenido se hallaba en compañía
de otros dos jóvenes, dándose a la fuga
sin poder ser detenidos.
Alomà romangué 8 mesos a la presó sense ser jutjat (pres governatiu).
Sortí de la presó irònicamet per la amnistia que promulgaren des del govern de dretes per alliberar Sanjurjo.
També el gener de 1932 va ser acusat falsament amb els seus germans de fabricació d'explosius, com a excusa per detenir militants cenetistes per la sublevació anarquista del Llobregat.
Abans de parlar, convé informar-se.
La ignorància és atrevida.
Y la próxima vez no te escaparás, Jordi, tendrás que conocer al cosí mesetario.
Una abraçada.
Gràcies de nou, Jordi, pel teu suport i felicitats per haver connectat amb l'essència de l' avi, malgrat no haver-lo conegut.
Ramon
Carrer August.......Carrer d'Ascaso
Carrer Major.........Carrer d'en Salvador Ferrer i Guàrdia,
crec haver legit que eren els noms d'aquestos carrers tarragonins, entre d'altres, d'anarquistes a l'època del la Revolució del 1936 al 1939.
I també:
Plaça de Layret (Plaça de Bonet), carrer d' Élisée Reclus, etc...