De vegades sembla que no vulguem aprendre la lliçó i que fem mans i mànigues per no fer quedar malament el refrany popular que diu que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. Dues? I tres, i quatre..., i anar sumant. Dic això perquè no entenc com a hores d’ara encara hi ha qui està interessat a buscar i alimentar polèmiques amb relació al nom de l’aeroport de Reus o el port de Tarragona. Realment, a qui interessa, això? És el nom, el que fa la cosa?El Camp de Tarragona és una zona d’extraordinàries potencialitats i amb un futur il·lusionador que ja voldrien altres territoris. Però també és cert que en el camí hem perdut moltes oportunitats, algunes úniques, per culpa, precisament, d’entrar en batalles estúpides que no beneficien ningú i perjudiquen tothom. Amb el temps, aquestes disputes estèrils han provocat, per exemple, que ara plorem per una estació del TGV ubicada en terra de ningú; per una Universitat Rovira i Virgili disgregada, quan podria haver unit i cohesionat les ciutats del Camp; per unes infraestructures que s’han eternitzat en el temps, no sempre per culpa de la desídia i el desinterès del Govern de l’Estat, o per uns equipaments que no han arribat perquè les picabaralles han esporuguit administracions o empreses.
No. No m’interessen, aquests debats que no porten enlloc i que més que restar divideixen. M’interessen el debats constructius i en positiu, per exemple respecte a com hem d’enfocar el futur sistema aeroportuari català. M’interessa saber quan es desclassificaran els aeroports del Prat, Girona i Reus perquè el Govern pugui millorar-ne la gestió i fer-los més competitius. M’interessa concretar accions coordinades i consensuades per atraure noves companyies a l’aeroport de Reus. M’interessa saber de quina manera farem arribar la via fèrria d’alta velocitat al port de Tarragona. M’interessa saber com vincularem les sinergies que produeixen port i aeroport. M’interessa com ens ho farem per accelerar la construcció de l’eix mediterrani. I m’interessa saber com aprofitarem aquesta nova conjuntura per atraure negocis al nostre territori i, d’aquesta manera, enriquir-lo.
Avui, qui en lloc de fer aquest debat s’estima més atiar el foc de polèmiques absurdes entre ciutats no sap on viu i s’ha equivocat de segle. Aquest és el gran repte que té el Camp. Si estem disposats a fer pinya per un projecte comú en què cadascú excel·leixi en les seves especificitats, que per això les tenim, i treballem plegats amb generositat, arribarem lluny i ens convertirem en una de les grans referències del país, per descomptat, però també d’Europa. Per tant, el futur és nostre si el sabem llegir i posem damunt la taula dos ingredients essencials: capacitat de diàleg i respecte.
* Aquest article l'ha publicat el diari digital www.delcamp.cat.
Estic totalemtn d'accord amb vostè, l'enforntament entre ciutats és tan i tan absurd, fa any que vaig al Cau i quan anem a Tarragona o com l'altre dia a Reus, no pares de fer brometes estupides, que si Tarragona, que si Reus... El mateix ens passa amb L'Espluga de Francolí i Montblanc, que si això que si allò...PROU! Som del Camp de tarragona hem d'estar units!
Sempre Parlenb del "Camp" a seques. Mai del Camp de Tarragona.
Això sí! quan es tracta del BAIX CAMP, llavors, si cal, en majúscules.